Pèrdua de terres agràries i escassetat d'aigua, grans reptes del menjar del futur

Font: TV3 i Generalitat de Catalunya

25/10/2018 - 10:21

L'informe "Mengem futur" recomana mantenir la capacitat productiva, avançar cap a mètodes més sostenibles i impulsar les dietes més saludables

L'any 2050, la població mundial s'haurà incrementat en un 32 % respecte de l'any 2015 i superarà els 9.800 milions d'habitants. Això incrementarà progressivament la demanda global d'aliments, que aquell any pot ser del 60% respecte a l'actualitat.

Catalunya no estarà al marge dels canvis que es produeixin en el mercat mundial d'aliments ni de la pressió interna sobre els recursos. Per analitzar els principals reptes que això planteja i fer recomanacions per afrontar-los, el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS) ha fet públic l'informe "Mengem futur". S'ha presentat aquests dimarts, en el marc del Dia Mundial de l'Alimentació.

L'informe té com objectiu plantejar propostes per a garantir que la població de Catalunya, a mitjà i llarg termini, tingui accés físic i econòmic a una alimentació suficient, innòcua i nutritiva.

"Mengem futur" analitza d'una banda la producció d'aliments i, de l'altra, el consum. D'entrada, es pregunta si Catalunya es podria autoabastir, tot i que reconeix que no hi ha prou dades per fer-ne una bona estimació. Però destaca la necessitat d'una gestió adequada per mantenir uns recursos productius de gran importància estratègica.

En aquest sentit, destaca que hi ha una pèrdua gradual i significativa de terres agràries. Hi afegeix que s'incrementa la mida de les explotacions, que, a més, es concentren. Finalment, destaca l'envelliment del sector agroramader per manca de relleu generacional.

Un dels problemes és "la competència pel sòl agrari amb activitats econòmiques més lucratives a curt termini". Però també la pèrdua de biodiversitat, la sobreexplotació dels estocs pesquers i una producció ramadera cada vegada més deslligada de la terra. Un altre dels problemes fonamentals serà l'escassesa d'aigua, un problema que s'agreujarà amb el canvi climàtic.

Menys ovelles, més porcs

L'informe també destaca la gran disminució de la cria d'animals remugants. Considera molt rellevant que la cabanya ramadera d'oví s'hagi reduït a la meitat des del 2000 i ara superi de poc el mig milió de caps.

En canvi, s'ha incrementat molt la producció d'animals monogàstrics, tant de gallines i pollastres com, sobretot, de porcs, que ja són més de 7,5 milions.

El cas dels porcs té una particularitat. Com els altres animals monogàstrics s'alimenten bàsicament amb cereals i oleaginoses, els principals productes no transformats que s'importen. Al mateix temps, es calcula que la meitat de la carn de porc que es produeix a Catalunya es destina a la venda a l'exterior. Així, Catalunya importa la major part del producte amb què alimenta uns animals que després exporta.

Consum més saludable

Pel que fa al consum, explica que en el darrer mig segle els hàbits alimentaris han canviat i els ciutadans de Catalunya consumeixen més productes d'origen animal, olis vegetals i sucres. Això, juntament amb el sedentarisme, porta al sobrepès i l'obesitat.

Per això, considera la necessitat de canvis que facin tornar a la cultura culinària i el patrimoni gastronòmic català, "basats en la dieta mediterrània, i la conciliació laboral i familiar perquè les famílies puguin fer almenys un àpat en família". Això, afirmen, contribueix "a adoptar uns hàbits alimentaris més saludables, amb dietes on abundin verdures, hortalisses, llegums i fruites".

També demana instruments fiscals que penalitzin els aliments menys saludables i una bona formació i informació al consumidor.

Una altra demanda és disminuir el malbaratament alimentari. Explica que, a escala mundial, una tercera part de l'aliment que es produeix es malbarata. A Catalunya, l'any 2010 es van llençar un total de 262.471 tones d'aliments entre les llars, la restauració i el comerç al detall. Amb aquesta quantitat s'alimentaria tot Catalunya durant 25,5 dies o més de 500.000 persones durant un any.

Pel que fa a l'accés als aliments, considera que a Catalunya no hi ha un problema estructural de desnutrició, però "sí que hi ha famílies que tenen dificultats per a accedir a una alimentació sana, nutritiva i suficient". Les causes són sobretot, però no només, econòmiques.

Recomanacions estratègiques

L'informe acaba amb un conjunt de vuit recomanacions estratègiques adreçades al conjunt del govern de Catalunya. Entre aquestes hi ha: mantenir la capacitat productiva del sistema alimentari, avançar cap a mètodes de producció més sostenibles i "impulsar les dietes més saludables d'acord amb la tradició de la dieta mediterrània del nostre país".

També demana "vetllar perquè tothom pugui accedir a una alimentació en quantitat i qualitat suficient". Per això, diu, cal "promoure l'ocupació estable en un mercat de treball amb salaris dignes i mesures de prestació social (pensions, prestacions d'atur, etc.) que permetin la reducció de la pobresa".

I acaba ressaltant la importància de la investigació: "La recerca i la innovació han de ser els agents tractors per a afrontar els reptes de manera exitosa". En aquest sentit, destaca el fet que "Catalunya compta amb centres de recerca i universitats de primer ordre en matèria agroalimentària".

Presentació de l'Informe

L'informe es va presentar durant la II Jornada per a l’aprofitament dels aliments i la reducció de les pèrdues i el malbaratament. Cap a un sistema alimentari sosteniblenada. 

Per celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, va organitzar al Palau de la Generalitat, la “ II Jornada per a l’aprofitament dels aliments i la reducció de les pèrdues i el malbaratament. Cap a un sistema alimentari sostenible”. La jornada va comptar amb la col·laboració de l’Agència de Residus de Catalunya (ARC), el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), la Institució Catalana d'Estudis Agraris (ICEA) i l’Associació Catalana de Ciències de l’Alimentació (ACCA).

La consellera d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, Teresa Jordà, va fer la cloenda d’aquesta jornada subratllant la importància de celebrar el Dia Mundial de l’Alimentació. Jordà ha volgut recordar la responsabilitat de garantir l’accés dels ciutadans a una alimentació suficient, sana, segura i de qualitat. En aquest sentit ha explicat que el Govern assumeix el compromís “d’avançar cap a un sistema alimentari més sostenible basat en l’economia circular al territori aplicant polítiques agroalimentàries que s’executin amb una cogestió compartida amb els actors implicats”.

La reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari (PMA) és un repte que cal afrontar per tal d’avançar cap a un sistema alimentari productiu, sostenible, resilient, saludable, responsable i d’accés universal. En aquest punt, Jordà ha insistit en la importància de sumar esforços per reduir les pèrdues i el malbaratament alimentari: “productors d’aliments, sector primari, indústria agroalimentària, administracions públiques i tota la societat, tenen molt a aportar a aquest debat i un paper rellevant per afrontar aquest repte

Precisament per sumar aquests esforços el Departament d’Agricultura compta amb el Consell Català de l’Alimentació que permetrà liderar, de manera transversal i conjunta, aquest debat per definir i compartir, amb els diversos actors del sistema alimentari català per acabar finalment en Pacte Nacional per l’Alimentació a Catalunya. Aquest pacte fixarà els objectius estratègics i les línies d’actuació prioritàries sobre el futur de l’alimentació.

Montserrat Viladrich, catedràtica del Departament d'Administració d'Empreses i Gestió Econòmica dels Recursos Naturals de la Universitat de Lleida, ha estat l’encarregada de presentar l’informe a la jornada. ‘Mengem Futur’ proposa l’elaboració d’un Pacte nacional per a la política alimentària i l'adopció d'una estratègia alimentària interdepartamental, que s’emmarca en el compromís pel compliment de l’Agenda 2030. L’informe proposa seguir treballant per una alimentació suficient, nutritiva i segura d'acord amb les necessitats i preferències alimentàries per a una vida activa i saludable.

El director del CADS, Arnau Queralt, ha destacat que l’informe s’ha elaborat amb l’esperit transversal de l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible, la qual va ser aprovada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 2015 amb l’objectiu d’estimular l’acció en cinc esferes d’importància crítica: les persones, el planeta, la prosperitat, la pau i el partenariat. Queralt ha remarcat que “l’alimentació és un exemple del que significa l’Agenda 2030 ja que estem obligats a fer un relat transversal per tal que tothom es senti corresponsable de la política alimentària del país i emprengui accions amb un esperit transformador”. També ha detallat com s’està aplicant l’Agenda 2030 a nivell català amb la corresponent adaptació al Pla de Govern i a les diverses agendes departamentals. Queralt ha avançat que l’esborrany del Pla de l’Agenda 2030 a Catalunya ja preveu, de moment, 750 compromisos.

El Pacte Nacional l’Alimentació i la lluita contra el malbaratament

La voluntat del Departament d’Agricultura és fomentar la implicació del sector i que els agents de les diferents baules de la cadena alimentària treballin de manera coordinada i col·laborativa per a reduir el malbaratament. A Catalunya, segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya, el malbaratament alimentari a les llars, comerços al detall i la restauració va ser de 262.471 tones anuals que equival a un 7% dels aliments adquirits.

El Departament promou la prevenció del malbaratament a Catalunya i, especialment, en els seus àmbits de treball. I és que un terç de la producció global d’aliments es desaprofita i es malbarata generant greus impactes socials, ambientals i econòmics. El malbaratament es produeix en totes les fases de la cadena alimentària, des de la producció primària fins a les llars, i s’associa a una gran diversitat de causes. Això fa imprescindible la implicació de tots els agents en la seva anàlisi i la resolució.

El Pacte Nacional l’Alimentació a Catalunya farà front a reptes tan importants com, entre d’altres, el de la reducció de les pèrdues i el malbaratament alimentari i per això, unes de les 4 comissions del Consell Català de l’Alimentació és la Comissió de Malbaratament i Sostenibilitat.


 

Relacionats

Notícia

La mesura pretén minimitzar les emissions a l’atmosfera durant aquestes situacions en què s’incrementen les concentracions de contaminants en l’aire.

Notícia
Foto: Marilyn Barbone/Alamy

Foto: Marilyn Barbone/Alamy

Les opcions dietètiques són la principal causa mundial de mortalitat i degradació ambiental i amenacen la consecució dels objectius de desenvolupament sostenible de l’ONU i de l’Acord sobre París sobre el clima. Un estudi descriu com consumir 15 grups d’aliments diferents s’associa a 5 resultats de salut i 5 aspectes de degradació ambiental.

Entrevista

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlem amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

Butlletí