[PARCS I TERRITORI] Anàlisi final (1/2): cal més visió de conjunt

Els parcs naturals (PN) es van estenent per tot Catalunya. Ara bé, encaixen aquests espais protegits amb el territori que els envolta, o són peces deslligades? Per resoldre aquesta i altres qüestions, Sostenible ha publicat durant febrer i març entrevistes a vuit directors de parcs. La següent anàlisi, dividida en dues parts -planificació i gestió-, pretén extreure punts en comú i reptes de futur. El director del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, Xavier Puig, avança una de les claus principals: 'Gestionar en contacte amb el territori i funcionar congruentment amb la comarca'. I Maria Martí, director del Parc de Collserola, afegeix: 'Cal influir en els plans urbanístics dels municipis, perquè sinó després ens acaben afectant'. En síntesi: planificar i gestionar tenint en compte el que passa a dins del parc, però també a fora. D'entrada, cal advertir que els vuit parcs analitzats tenen situacions de partida diferents. Mentre alguns han arribat 'a la majoria d'edat', com diu Joana Barber, directora del PN del Montseny, o es troben 'en una etapa d'estabilitat', com apunta Puig, del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, d'altres encara han de passar 'de la provisionalitat a la normalitat', explica Jordi Palau, director del PN de l'Alt Pirineu. En general, l'antiguitat de la declaració, amb parcs que ja tenen més de 20 anys, marca aquesta diferència, si bé algun, com ara el de Montserrat, creat l'any 1987, 'és un parc que encara està per fer', com reconeix el seu director, Ramon Bisbal. Curiosament, aquest parc està adscrit al Departament de Presidència, quan la resta de parcs que depenen de la Generalitat estan adscrits al Departament de Medi Ambient i Habitatge. Planificar els parcs de portes endins Una bona planificació és la clau de l'èxit. A grans trets, els parcs catalans haurien de disposar d'un pla especial, un instrument normatiu que regula els usos i les activitats permeses dins l'espai protegit. En segon lloc, cal un pla rector d'ús i gestió que fixi objectius i programi actuacions a quatre anys vista, d'acord amb el pla especial. Aquells aspectes que ho requereixin es poden desenvolupar en plans de gestió sectorials. Finalment, un programa anual planifica les actuacions any a any. L'existència d'aquests instruments de planificació interna, sobretot del pla especial i del pla d'ús i gestió, mostren la capacitat i la voluntat de les administracions responsables dels espais protegits per garantir la seva efectiva protecció. Dels vuit parcs, la meitat disposen de pla especial aprovat. Dels quatre plans, dos estan en revisió, un procés que dóna lloc a interessants aportacions. El director del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, per exemple, explica que 'el pla especial vigent tenia uns criteris massa rígids, per la qual cosa amb la revisió volem crear un sistema de planificació més flexible. El pla d'ús i gestió i altre plans específics han de permetre fixar directrius temporals per a les problemàtiques específiques que es vagin generant'. Sobre l'elaboració del pla, el director també destaca que és important que 'surti de l'experiència de la gestió'. Per la seva part, la directora del PN del Montseny senyala que els continguts del nou pla especial es discuteixen amb els ajuntaments. D'altra banda, Aiguamolls de l'Empordà, Cap de Creus i Alt Pirineu han començat a redactat els respectius plans especials, en algun cas fa ja més de sis anys, la qual cosa constata la lentitud i la dificultat que comporta l'elaboració i aprovació d'aquests documents. Si d'entrada s'implica els agents del territori en la seva redacció, és segur que es pot avançar amb més celeritat. El director del PN de l'Alt Pirineu es manifesta en aquest sentit: 'Per fer el pla especial volem donar molta importància a la participació, amb grups de treball i un procés de consulta interactiu. A partir d'aquí es detallaran la normativa i les decisions prioritàries'. Un cas particular és el del delta de l'Ebre que, tot i no tenir pla especial, ha aprovat recentment un pla de gestió. Incidir en la planificació de portes enfora Com s'ha dit, els òrgans gestors dels parcs també haurien d'influir en la planificació que es fa des de fora dels espais protegits, principalment els plans urbanístics municipals i els plans territorials. La majoria dels directors destaquen els informes preceptius que elaboren sobre els plans i projectes urbanístics que promouen els municipis amb territori dins del parc. Tanmateix, aquests informes es fan un cop els plans i projectes ja estan redactats, de manera que la seva influència és limitada. Només al PN del Cap de Creus aquests informes són vinculants. Més enllà dels informes preceptius, els òrgans gestors tenen altres maneres per intervenir en els plans urbanístics i territorials. Una són els propis plans especials, que poden regular certs aspectes a l'exterior del parc però de vital importància per garantir la pervivència de les espècies i els hàbits de l'interior. El nou pla especial del PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa, per exemple, defineix i regula àrees fora del parc on les actuacions que s'hi desenvolupin poden perjudicar la connectivitat del parc amb espais circumdants. En la mateixa línia, els nous Plans especials dels Aiguamolls de l'Empordà i del Montseny també contemplaran la connexió dels parcs amb altres espais naturals. Una altra manera d'incidir és fent que l'òrgan gestor participi o assessori els plans urbanístics municipals. Així ho han fet, per exemple, el Parc de Collserola en el pla de Cerdanyola del Vallès, o el PN de l'Alt Pirineu en un pla de desenvolupament sostenible del municipi d'Alins de Vallferrera. El director del Parc de Collserola és prou clar: 'Intentem participar sempre que se'ns dóna la possibilitat, encara que fora dels nostres límits no tenim autoritat. També tractem que qualsevol desenvolupament urbanístic que es doni a la frontera del parc quedi ben traçat i sigui coherent'. Altres PN com Delta de l'Ebre o Montserrat, en canvi, reconeixen que han intervingut poc en els plans urbanístics municipals. La participació dels òrgans gestors en els plans territorials i els plans directors comarcals o supramunicipals és escassa. Si bé la redacció d'aquests instruments correspon al Departament de Política Territorial i Obres Públiques, seria positiu un cert diàleg amb els òrgans gestors per garantir una coherència entre els objectius de conservació dels parcs i els altres objectius derivats dels plans territorials. Només els PN de la Zona Volcànica de la Garrotxa i de l'Alt Pirineu han intervingut en certa mesura en alguns plans territorials. Aquesta primera anàlisi entreveu la necessitat que els òrgans gestors tinguin una visió estratègica i siguin agents actius en la planificació interna i externa dels parcs catalans. La gestió diària, però, té també una gran importància i els reptes que planteja es tractaran en el següent article.