Naturalitzar les ciutats augmenta la presència d’aus

Font: UAB

11/07/2019 - 11:15
Cadernera (Carduelis carduelis)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

Dins del context actual de canvi global, la biodiversitat urbana juga un paper clau com a indicador de la qualitat de vida de la ciutat pels que fa als hàbitats i als organismes vius que en formen part. Els investigadors indiquen que per tractar la biodiversitat urbana cal desdibuixar les fronteres entre l’espai natural i la ciutat mitjançant una distribució estratègica del verd urbà. Per fer-ho possible, cal “naturalitzar” les ciutats incorporant més vegetació i espais verds amb criteris ecològics que afavoreixin una major presència de flora i fauna.

“Aquest estudi analitza per primera vegada en una ciutat mediterrània com és Valls, com els diferents factors socioecològics relacionats amb la gestió pública del verd urbà poden influenciar en la nidificació dels ocells passeriformes” diu Jaume Marlès, investigador principal de l’estudi, qui explica que s’han analitzat les possibles associacions entre els nius i determinats factors com el tipus de vegetació (arbre, arbust, liana o herbàcia), el tipus de poda, la producció de fruits i llavors i la presència de plagues d’insectes.

Niu Gafarró (Serinus Serinus)- Lagerstroemia indica

Els resultats, publicats recentment a la revista Urban Forestry & Urban Greening, posen de manifest que els índex de biodiversitat de vegetació estan relacionats amb la major presència d’ocells, principalment de la família dels fringíl·lids (cadernera, gafarró i verdum) i sílvids (tallarol), espècies procedents de zones agroforestals mediterrànies. En concret, escullen el centre històric per fer els nius en detriment d’altres barris degut a una menor presència de depredadors, i per un índex de biodiversitat més elevat i una major presència d’arbres vells i capçades més denses. A més, indiquen que la presència d’arbres de mida mitjana en els carrers com la mèlia i l’altea, i la seva poda intensiva afavoreix la nidificació d’ocells com la cadernera, el gafarró i el verdum. Segons Marlès, els ocells seleccionen aquells arbres que produeixen fruits comestibles per la fauna i no mostren preferència per aquells que habitualment són atacats per invertebrats en forma de plaga “el que indica que aquests ocells s’alimenten fora de la zona de nidificació, ja que aquestes espècies d’ocells són insectívores en època de cria”.

Tot i que l'estudi no està enfocat sobre l'èxit reproductor dels 300 nius identificats a Valls, els resultats són una eina útil per la contribució del coneixement de la biodiversitat de les aus urbanes. A més, els resultats podrien millorar la gestió de les zones verdes urbanes públiques per promoure la implantació de passeriformes.


 Els investigadors Jaume Marlès (esquerra) i Martí Boada analitzen un niu

Article científic
Marlès Magre J., Boada Juncà Martí., Campanera J.M., Bach Pagès A., Ruiz Mallén I., Maneja Zaragoza R., Sánchez Mateo S. et al. (2019). How urban green management is influencing passerine birds’ nesting in the Mediterranean: A case study in a Catalan city. Urban Forestry & Urban Greening

Disponible online: https://doi.org/10.1016/j.ufug.2019.03.012


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

El Parc del Garraf celebra aquest any el trentè aniversari de les observacions de la migració d'aus rapinyaires al seu pas pel massís del Garraf amb una sèrie d'activitats obertes al públic per ajudar els ornitòlegs durant el seguiment d'enguany.

Article

El gat salvatge o gat fer (Felis silvestris), és l’únic felí autòcton de Catalunya, però un dels mes desoneguts per la seva semblança amb el gat domèstic. Des del 2013, el Projecte Gat Fer del grup de naturalistes d'Osona (GNO-ICHN), ha utilitzat el foto-trampeig per tal d'estudiar les seves poblacions, i així ampliar el coneixement d'aquesta espècie al nostre país. Aquest vídeo resumeix la tasca del Projecte Gat Fer, amb imatges inèdites, algunes d’elles al Parc Natural del Montseny, obtingudes per les càmeres de foto-trampeig.

 

Notícia

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) i els ajuntaments de Canovelles, les Franqueses del Vallès i Granollers han signat un conveni de custòdia fluvial que es desplegarà en més de 106 hectàrees del riu Congost al seu pas per aquests municipis del Vallès Oriental. 60 de les hectàrees són en terme de Granollers.

Butlletí