Naturalitzar les ciutats augmenta la presència d’aus

Font: UAB

11/07/2019 - 11:15
Cadernera (Carduelis carduelis)

Cadernera (Carduelis carduelis)

Incrementar la biodiversitat del verd urbà permetria augmentar la presència d’aus passeriformes a les ciutats mediterrànies, segons un estudi científic realitzat per investigadors de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) que analitza quines estratègies cal implementar sobre la vegetació urbana per aconseguir “naturalitzar” les ciutats afavorint l’entrada de flora i fauna.

Dins del context actual de canvi global, la biodiversitat urbana juga un paper clau com a indicador de la qualitat de vida de la ciutat pels que fa als hàbitats i als organismes vius que en formen part. Els investigadors indiquen que per tractar la biodiversitat urbana cal desdibuixar les fronteres entre l’espai natural i la ciutat mitjançant una distribució estratègica del verd urbà. Per fer-ho possible, cal “naturalitzar” les ciutats incorporant més vegetació i espais verds amb criteris ecològics que afavoreixin una major presència de flora i fauna.

“Aquest estudi analitza per primera vegada en una ciutat mediterrània com és Valls, com els diferents factors socioecològics relacionats amb la gestió pública del verd urbà poden influenciar en la nidificació dels ocells passeriformes” diu Jaume Marlès, investigador principal de l’estudi, qui explica que s’han analitzat les possibles associacions entre els nius i determinats factors com el tipus de vegetació (arbre, arbust, liana o herbàcia), el tipus de poda, la producció de fruits i llavors i la presència de plagues d’insectes.

Niu Gafarró (Serinus Serinus)- Lagerstroemia indica

Els resultats, publicats recentment a la revista Urban Forestry & Urban Greening, posen de manifest que els índex de biodiversitat de vegetació estan relacionats amb la major presència d’ocells, principalment de la família dels fringíl·lids (cadernera, gafarró i verdum) i sílvids (tallarol), espècies procedents de zones agroforestals mediterrànies. En concret, escullen el centre històric per fer els nius en detriment d’altres barris degut a una menor presència de depredadors, i per un índex de biodiversitat més elevat i una major presència d’arbres vells i capçades més denses. A més, indiquen que la presència d’arbres de mida mitjana en els carrers com la mèlia i l’altea, i la seva poda intensiva afavoreix la nidificació d’ocells com la cadernera, el gafarró i el verdum. Segons Marlès, els ocells seleccionen aquells arbres que produeixen fruits comestibles per la fauna i no mostren preferència per aquells que habitualment són atacats per invertebrats en forma de plaga “el que indica que aquests ocells s’alimenten fora de la zona de nidificació, ja que aquestes espècies d’ocells són insectívores en època de cria”.

Tot i que l'estudi no està enfocat sobre l'èxit reproductor dels 300 nius identificats a Valls, els resultats són una eina útil per la contribució del coneixement de la biodiversitat de les aus urbanes. A més, els resultats podrien millorar la gestió de les zones verdes urbanes públiques per promoure la implantació de passeriformes.


 Els investigadors Jaume Marlès (esquerra) i Martí Boada analitzen un niu

Article científic
Marlès Magre J., Boada Juncà Martí., Campanera J.M., Bach Pagès A., Ruiz Mallén I., Maneja Zaragoza R., Sánchez Mateo S. et al. (2019). How urban green management is influencing passerine birds’ nesting in the Mediterranean: A case study in a Catalan city. Urban Forestry & Urban Greening

Disponible online: https://doi.org/10.1016/j.ufug.2019.03.012


 

Categories: 

Relacionats

Article

Prop de 500 alumnes han pres part en 11 projectes participatius

Article

Recentment s'han construït tres refugis de biodiversitat al parc del Llobregat (Sant Feliu de Llobregat), al parc del Mil·lenari (Sant Just Desvern) i al parc del Riu (el Prat de Llobregat). En els dos primers, els refugis s'han situat als nous jardins d'herbes remeieres, per tal d'afavorir la presència de fauna gràcies també a les plantes nutrícies dels jardins.

Article

Un mar blau turquesa, bancs de sorra blanca i el verd fosc de les praderies de Posidònia són els colors amb els quals Formentera rep el visitant. La puresa i claredat de les seves aigües, filtrades pel major i més antic ésser viu del món, la posidònia oceànica, amb els seus 8 km d'extensió i 100.000 anys, declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco, ofereix al visitant platges úniques a la Mediterrània.

Butlletí