Manual d'autoajuda per millorar les 'relacions personals' amb els boscos

L'Espai Balmes d'Abacus va ser el marc escollit per presentar la guia d'educació ambiental 'Fes-te amic dels boscos', elaborada per Greenpeace i editada per l'Ajuntament de Barcelona. Es tracta d'una guia d'autoajuda que amb el lema 'Podem i hem de protegir els nostres boscos' vol promoure un canvi d'hàbits i de consum dels ciutadans, aportant informacions, consells i recomanacions per decidir en la vida quotidiana i per exercir el nostre poder d'elecció i de compra a favor dels boscos. L'acte va tenir lloc dijous 9 de març i va comptar amb la presència de la Tercera Tinent d'Alcalde, Imma Mayol, del Director Executiu de Greenpeace, Juan López de Uralde i de Miguel Ángel Soto, autor dels continguts de la guia. Els boscos vistos com a capital d'inversió Juan López de Uralde, va introduir l'acte presentant els boscos com un actiu en el qual s'ha d'invertir, va dir que 'els boscos costen diners, s'ha de declarar davant d'hisenda per ells, però tots en volem gaudir sense pensar el cost que genera el seu manteniment i per això, els propietaris forestals estan demandant una nova mirada sobre la fiscalitat forestal'. Uralde va remarcar que el canvi climàtic està posant en risc als ecosistemes ibèrics i que 'no podem perdre temps ja que hi ha una gran quantitat d'indicadors ambientals que demostren l'estress ecològic a què es troben sotmesos els boscos'. En aquest sentit va afegir que 'amb les nostres decisions decidim si volem assegurar una bona salut dels boscos i del nostre medi ambient. Quan optem per reduir el consum innecessari, quan usem el paper reciclat, quan comprem mobles de fusta certificada, decidim a favor dels boscos'. Repensar, reestructurar, reduir... Miguel Ángel Soto, membre de Greenpeace i redactor dels continguts de la guia va resumir-ne els trets principals. Va explicar que la guia és un recull d'idees que convé interioritzar i que va adreçada a tots els ciutadans i ciutadanes que per exemple al llarg del dia duen a terme activitats com: fullejar el diari o llegir un llibre, respirar, menjar bolets, beure aigua, mirar el paisatge..., actes que directa o indirectament estan relacionats amb els boscos. La guia explica en primer lloc l'estat de salut dels nostres boscos i com la nostra acció repercuteix de manera considerable en el planeta, i fa un èmfasi en les principals amenaces i malalties que pateixen com són: la desaparició dels boscos primaris, la desforestació, la tala il·legal, els conflictes bèl·lics, la fragmentació i la pèrdua de biodiversitat, la substitució dels boscos per plantacions i els incendis forestals. La segona part de la guia està dedicada a donar suggeriments per millorar la nostra relació amb els boscos i per simplificar el nostre nivell de vida proposa la regla de les sis R: repensar, reestructurar, reduir, reutilitzar, reciclar i redistribuir. Abacus i Greenpeace al mes de juny van signar un conveni per dos anys per promoure el consum de productes de papereria reciclats que es traduirà en un projecte de sensibilització als centres educatius anomenat 'Xarxa d'Escoles Amigues dels Boscos', desenvolupat per Greenpeace, i en tallers i exposicions sobre el consum responsable del paper, per tal de sensibilitzar els socis i clients sobre l'estat real dels nostres boscos. Miguel Ángel Soto va explicar el concepte de 'resposarbrelitat' de què parla la guia: la sostenibilitat ecològica basada en l'ús intel·ligent dels recursos i l'amor a la vida. 'Com a ciutadans tenim una 'responsabrelitat' amb els boscos que es tradueix en definitiva en plantar, tenir cura i conservar els arbres'. Aquesta guia proposa diverses maneres de fer-ho: associar-se amb entitats ecologistes que fomenten campanyes de defensa dels boscos, patrocini d'arbres, invertir en plantacions de fusta de qualitat, plantar un hort, etc. Soto va parlar també de la necessitat de controlar el volum de paper que es llença a les escombraries i va afegir que 'reciclar paper no només ajuda a conservar els boscos. El reciclatge de paper estalvia un 74% dels gasos que contaminen l'atmosfera i redueix el 35% de contaminació a l'aigua'. Calen sistemes més eficaços de recollida selectiva de paper a les escombraries però sobretot el camp de batalla del paper, segons Soto, es troba a l'oficina. 'La proliferació d'ordinadors a les oficines ha vingut acompanyada per impressores, faxos i fotocopiadores d'alta velocitat que han provocat un augment molt elevat del consum de paper'. Aquesta guia també inclou la funció important que tenen els ajuntaments en la potenciació de polítiques sostenibilistes i d'un consum menor de fusta i de paper. Per això, segons Soto, 'fa falta que el ciutadà parli amb l'ajuntament ja que aquests fan ús d'uns pressupostos que han de ser utilitzats amb criteris socials ambientals'. Les obres, els subministres i els serveis contractats per l'Administració són un instrument important a l'hora de crear un mercat viable per als productes que respecten el medi ambient. La part final de la guia fa una reflexió dels impactes que tenen sobre els boscos les nostres pràctiques funeràries. En aquest sentit, Soto va destacar l'estudi realitzat per la Fundació Terra sobre els impactes ambientals dels enterraments i les incineracions, sobretot per la gran quantitat de fusta que es malgasta. El poder dels ajuntaments Imma Mayol, va destacar la tasca conjunta de treball que durant tres anys han mantingut amb Greenpeace per tal de promoure un ús racional i sostenible dels recursos forestals. En aquest sentit, la política responsable de compra de fusta ha permès realitzar compres públiques de fusta certificada FSC per als nostres parcs i jardins, per a mercats i biblioteques i per als serveis funeraris. Va afegir que 'l'Ajuntament té la responsabilitat d'influir en el mercat i practicar amb l'exemple'. Segons Imma Mayol, aquesta guia vol ser un instrument per passar de la sensibilització ambiental a l'acció sostenibilista. 'A la ciutat de Barcelona es té evidència de l'augment de sensibilitat ambiental, però no es tradueix necessàriament en accions sostenibles, a vegades per manca d'informació o per dificultats en les actituds. Per molt que l'administració tingui interès en reduir l'impacte de les seves activitats sobre l'entorn, en cap cas pot substituir el compromís individual de modificar hàbits personals de la vida quotidiana'. Per concloure l'acte la Tercera Tinent d'alcalde va afegir que 'les nostres decisions decideixen, tenim molta més capacitat de la que ens pensem de condicionar mercats, decisions i de condicionar economies fins i tot en el moment de la mort', referint-se als impactes de les nostres pràctiques funeràries.