12/08/2006 - 00:00
L' Informe de Diagnosi del sector energètic a Catalunya 2006 posa de manifest que en els propers 15 anys és possible arribar a situacions de crisi a causa de l'augment de la demanda energètica i l'exhauriment dels recursos fòssils al món. Els països emergents com la Xina i la Índia cada cop demandaran més energia i es preveu un creixement del 80% del consum en 25 anys. Aquestes previsions fan que es posi sobre la taula un replantejament del model de consum energètic i la recerca de noves vies alternatives per evitar problemes d'abastament i crisis ambientals.
En la roda de premsa feta a la sala Pompeu Fabra del Col·legi d'Arquitectes de Catalunya (COAC) aquest passat dimarts, es va parlar de possibles solucions i alternatives.
Desenvolupament i energia
'Pensem que el creixement econòmic és el factor que més incideix en la demanda energètica. Els països que en aquests moments tenen un increment de demanda més important són els països amb economies emergents' destacava Antoni Llardén, degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC), que va ser l'encarregat d'obrir l'acte. 'L'energia s'ha convertit en un element imprescindible per a la vida, però de la mateixa manera, vivim en una societat que n'és excessivament consumidora i aquest model no és sostenible' afirmava Jordi Gibert, President de la Comissió d'Enenrgia, que afegia: 'El futur energètic serà doncs, més brut, més car i més escàs'.
Jordi Dolader, membre de la Comissió d'Energia de l'Associació d'Enginyers Industrials de Catalunya i autor de l'Informe, va donar unes quantes dades sobre el consum energètic a l'Estat Espanyol. 'L'Estat Espanyol és petroli- dependent, ja que el 85% del consum energètic espanyol prové del petroli i el gas, i gairebé un 50% és només de petroli'. La diagnosi que fa Dolader respecte els propers anys és que 'la política energètica serà decreixent en el consum del carbó i el petroli en el període del 2005 al 2011. I la tendència del gas natural i de les renovables serà de creixement'.
Conseqüències
El crac energètic pot arribar a comportar, si no es prenen mesures, una volatilitat i encariment dels preus , així com desequilibris sociopolítics en zones on hi ha jaciments i problemes mediambientals. Dolader va recordar que 'medi ambient, energia i canvi climàtic és un cercle que es tanca sobre si mateix i cal actuar ràpidament per evitar problemes'.
Per millorar la situació caldria apostar per accions conjuntes entre els diferents estats, va apuntar Dolader. 'Si les nostres opcions energètiques fossin una mica diferents respecte les d'Europa, afectant a la competitivitat de les nostres indústries, faríem un mal favor a la nostra economia. Les nostres polítiques no poden ser massa allunyades de la resta d'Europa'.Afirmació amb la qual va assentir Joan Vallvé, president de l'Associació Enginyers Industrials de Catalunya (AEIC) que va destacar que 'el problema de l'energia afecta a casa nostra, però també a tot Europa i a nivell mundial, cal actuar globalment. Fins ara s'havia cregut que cada Estat havia d'anar resolent els problemes que sorgissin, però ara s'ha començat a veure que igual que hi ha una política d'agricultura comuna a la Unió Europea, manca una política energètica comuna'.
Línies d'actuació
Respecte a les solucions Dolader remarcava que 'per disminuir els riscos va bé que hi hagi diverses energies. No hi ha una única solució' i va afegir que 'cal recerca i desenvolupament per veure en funcionament tecnologies derivades del carbó, com el carbó net o bé energies com l'hidrògen'. I Antoni Llardén va recalcar que 'cal tenir obertes totes les formes d'energia, inclosa la nuclear, que, ja s'està estudiant a Europa i que avui dia és molt segura. Pensem que ha de ser una de les potes sobre les quals es pugui construir el nou model energètic'.
Al seu torn, Jordi Gibert va subratllar l'especial importància de les infrastructures. 'Cal potenciar totes les infrastructures energètiques de què ja disposem i s'han d'actualitzar i cal invertir-hi'. Dolader va destacar la 'necessitat de construir infrastructures elèctriques transfrontereres, per fer front a la crisi energètica en un futur'. Dolader va parlar de les energies renovables, afirmant que guanyaran terreny en un futur proper, però que cal compaginar-ne el seu ús juntament amb les clàssiques. 'Les energies renovables són molt importants i autòctones, però per assegurar el subministrament caldria una coparticipació de les renovables, el gas i la nuclear, com a mínim, ja que les renovables no estan disponibles sempre'. I Llardén va afegir: 'Cada cop que els enginyers diem que calen més renovables, estem demanant també més inversió en les centrals clàssiques, que cal que hi siguin per a situacions d'emergència, quan les renovables no estiguin disponibles'.
Una altra línia d'actuació seria l'acció en la demanda. Segons Dolader: 'S'han d'incrementar les polítiques d'eficiència energètica en l'àmbit de la demanda. I això vol dir comprar vehicles i electrodomèstics que siguin més eficients, aïllar les nostres cases per a no perdre energia i tancar els llums quan marxem d'una habitació'.
L'emmagatzematge de combustibles és també un ítem important que 'pot solucionar algunes crisis', explicava Dolader. Les interconnexions poden representar molt d'estalvi, 'perquè permeten que quan a un lloc d'Europa faci vent i l'energia sobri, es pugui exportar aquella energia a un altre lloc on en falti i a la inversa'.
'Ens falten parcs eòlics i granges solars, i una llei com la que es vol fer a Catalunya amb tantes limitacions impedeix el desenvolupament d'energies no contaminants i renovables', comentava Dolader que afegia que 'cal retornar als plans d'estalvi dels anys 80, ja que amb els preus abaratits del combustible s'ha desincentivat l'estalvi i l'ús racional de l'energia'. Antoni Llardén coincidia en aquest punt, assenyalant que 'el cost de l'energia ha de ser reflectit en els preus'.
Conclusions
'Energia i qualitat de vida van de la mà, però el que no es pot fer és el què els americans diuen 'business as usual' que consisteix en un consum desafora'. Cal trencar aquesta tendència i produir la mateixa riquesa amb menys energia, però sense caure en la renúncia a seguir creixent econòmicament' explicava Dolader.
Per a concloure, Dolader va destacar que 'cal un replantejament del model econòmic i social i canviar l'oposició a tota infrastructura. Hem de dir 'no' a la cultura del no, ja que calen infrastructures energètiques per a l'atenció de l'usuari i per evitar talls en el subministrament'.
