L’emmagatzematge pren protagonisme amb més de 100 projectes a Catalunya

Imatge: Instal·lació de bateries d’ABO Energy a Kells, Irlanda del Nord

L’apagada del 28 d’abril a la península Ibèrica va posar en evidència la vulnerabilitat del sistema elèctric davant desequilibris sobtats entre generació i demanda. En aquest context, els sistemes d’emmagatzematge d’energia, especialment les bateries, guanyen protagonisme com a infraestructura crítica per aportar flexibilitat i estabilitat a la xarxa, afavorint la integració de les energies renovables i reforçant la seguretat del subministrament.

Segons el Pla Nacional Integrat d’Energia i Clima (PNIEC), l’Estat espanyol s’ha marcat l’objectiu d’assolir 22 GW de capacitat d’emmagatzematge elèctric el 2030. Actualment, hi ha 7,6 GW instal·lats, majoritàriament centrals hidroelèctriques reversibles. Per assolir l’objectiu, serà necessari incorporar anualment prop de 2 GW de nova capacitat durant els pròxims anys. La suma dels projectes actualment en tramitació ja arriba als 20 GW i encara que no tots ells prosperin, cada any se n’afegeixen de nous. Tan sols en el primer trimestre de 2025 s’han anunciat 16 projectes d’emmagatzematge a l’Estat, que sumarien uns 693 MW, incloent-hi un projecte destacat d’hidràulica reversible de 205 MW.

En paral·lel, el Ministeri per a la Transició Ecològica (MITECO) ha activat instruments de suport econòmic per accelerar aquest desplegament. Destaquen les ajudes de 700 milions d’euros destinades a sistemes d’emmagatzematge sense generació associada, finançades a través del Programa Plurirregional FEDER 2021-2027. Amb aquest fons es preveu impulsar entre 2,5 i 3,5 GW de nova potència, amb una atenció especial a projectes de gran escala que contribueixin a l’eficiència del sistema elèctric.

A Catalunya, l’interès pel desplegament de bateries també està creixent. En aquests moments, s’estan tramitant més de 100 projectes que podrien suposar un augment significatiu de la capacitat d’emmagatzematge. Aquesta tendència respon a les necessitats recollides a la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 (PROENCAT), que preveu una capacitat d’uns 7.200 MW d’emmagatzematge per a mitjan segle, molt per sobre dels 534 MW disponibles actualment.

Des del punt de vista econòmic, el desplegament de bateries s’està veient afavorit per la caiguda sostinguda dels costos tecnològics. El preu de les bateries de liti ha disminuït més d’un 80 % en l’última dècada, i les previsions apunten a una continuació d’aquesta tendència. Aquesta reducció de costos, combinada amb la millora de l’eficiència i la vida útil dels sistemes, està fent més atractiva la inversió en emmagatzematge tant per a operadors privats com per a projectes vinculats a comunitats energètiques, com el projecte de bateria comunitària “stand alone” de la comunitat energètica de El Prat de Llobregat.

Tot plegat dibuixa un escenari esperançador per al desplegament del sector de l’emmagatzematge, però aquestes fortaleses han d’anar acompanyades d’un impuls decidit i urgent, ja que la necessitat d’emmagatzematge es fa cada cop més imprescindible per mantenir el ritme de desplegament massiu de generació solar. En absència d’un mercat d’emmagatzematge sòlid, l’augment de la producció solar durant les hores centrals del dia està provocant un increment accelerat de les hores amb preus molt baixos o directament negatius als mercats elèctrics europeus, i especialment a Espanya. El 2024, Espanya va registrar més de 800 hores amb preus a zero euros o negatius, i aquest primer trimestre del 2025, ja hi ha hagut 200 hores de preus zero o negatius, un fenomen que s'accentua als mesos de primavera com que el consum es redueix i les hores d’insolació augmenten. Aquesta és una situació que de seguir creixent compromet la rendibilitat dels nous projectes solars i pot frenar el seu desplegament futur.

Aquest fenomen que es reprodueix a tots els països amb una forta penetració solar, com Espanya, posa en risc l’assoliment dels objectius climàtics i energètics marcats per la Unió Europea. Sense una infraestructura d’emmagatzematge capaç d’absorbir l’excedent solar i traslladar-lo a les hores de més demanda, el sistema esdevé ineficient i perd capacitat d’atracció per a noves inversions. SolarPower Europe va emetre una targeta groga als responsables polítics, advertint que si no es prenen mesures urgents per electrificar els consums i emmagatzemar l’energia solar, la UE està en risc de perdre els seus objectius REPowerEU per a 750 GW de capacitat solar total el 2030.

Actualment, el mercat elèctric espanyol ofereix condicions cada cop més favorables per a la rendibilitat d’aquests sistemes d’emmagatzematge. Les bateries poden participar en diversos mercats: el mercat diari i intradiari, la reserva de regulació i els serveis d’ajust. Aquests ingressos múltiples, sumats a l’augment de la volatilitat de preus que genera la penetració fotovoltaica, permeten recuperar la inversió en terminis molt inferiors als 10 anys en molts casos, amb ingressos diaris poden arribar a xifres al voltant de 600 €/MWh de capacitat en el cas d’instal·lacions amb dues hores d’emmagatzematge i 350 €/MWh de capacitat per a instal·lacions amb quatre hores. Òbviament, aquesta conjuntura tan favorable reduirà la rendibilitat a mesura que l’emmagatzematge entri en servei, però els primers a arribar reduiran els temps d’amortització molt més ràpidament.

D’altra banda, també cal destacar el paper que poden jugar les bateries en el context del tancament progressiu de les centrals nuclears a l’Estat. Diverses veus apunten que, si no s’assoleixen els objectius d’emmagatzematge prevists, podria ser difícil mantenir el calendari de desconnexió nuclear sense comprometre la seguretat d’abastiment. El debat obert per l’apagada del 28 d’abril respecte al manteniment del parc nuclear ha afavorit una onada de dubtes, però malgrat les disfuncions de creixement del sistema renovable, el futur de l’emmagatzematge és prometedor i les rendibilitats econòmiques que pot oferir un sistema combinat de renovable – bateries no són comparables als enormes costos que arrossega la indústria nuclear afavorint uns preus finals al consumidor sense competència.