La crisi climàtica està provocant un augment en el nombre de persones que pateixen fam

Hem de menjar diferent: la crida urgent de l'ONU per frenar la crisi climàtica

Font: Nacions Unides, IPCC, Plos i TV3

22/09/2019 - 10:00

El nombre de persones a tot el món que pateixen fam va en augment, amb més de 820 milions de persones que no tenen prou per menjar, segons un nou informe de la FAO de les Nacions Unides.

Per altra banda, un informe també presentat per l'IPCC demana canviar la dieta per garantir la seguretat alimentària i frenar la degradació del sòl.

L'informe de la FAO "L'estat de la seguretat alimentària i la nutrició" mostra que el canvi climàtic és un dels principals factors de la inseguretat alimentària, juntament amb els conflictes i la desigualtat econòmica.

L'informe diu que, durant dècades, el nombre de persones que pateixen fam ha anat disminuint, però en els últims tres anys s'ha invertit aquesta tendència, ja que una de cada nou persones al món està desnodrida. Alhora, cap regió està exempta de l'epidèmia de sobrepès i obesitat. Aquestes últimes estadístiques mostren que assolir l'objectiu de la fam zero per a 2030 és cada vegada més difícil.

L'informe d'aquest any, que es va presentar a Nova York durant el Fòrum Polític d'Alt Nivell (HLPF per les sigles en anglès) - la principal plataforma de les Nacions Unides que supervisa el seguiment de les accions dels Estats en relació amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) - examina més a fons l'impacte de la inseguretat alimentària i introdueix, per primera vegada, un nou indicador: la falta d'accés a "aliments nutritius i suficients". Això afecta uns 1.300 milions de persones.

"Les nostres accions per abordar aquestes tendències preocupants hauran de ser més audaços, no només en escala sinó també en termes de col·laboració multisectorial", van instar en el seu pròleg conjunt dels caps de l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació (FAO) , el Fons Internacional de Desenvolupament Agrícola (FIDA), el Fons de les Nacions Unides per a la Infància (UNICEF), el Programa Mundial d'Aliments (PMA) i l'Organització Mundial de la Salut (OMS).

En l'informe s'afirma que, si bé posar fi a la fam i a totes les formes de malnutrició per 2030 suposa un repte immens, amb un compromís polític real, mesures més audaços i les inversions adequades, encara és possible assolir la fam zero.

 

Aconseguir la fam zero a través de l'acció climàtica

Atès que el canvi climàtic té un gran impacte en la seguretat alimentària, la Cimera d'Acció Climàtica del Secretari General de les Nacions Unides, que se celebrarà el 23 de setembre a Nova York, constituirà una plataforma important per abordar aquestes dues qüestions interrelacionades. També ocuparan un lloc destacat en l'ordre del dia de la Cimera dels ODS que se celebrarà a Nova York els dies 24 i 25 de setembre.

 

El canvi climàtic ja ha afectat la producció mundial d’aliments

Un altre recent investigació publicada per la Universitat de Minnesta ja adverteix que es preveu que els rendiments del cultiu disminueixin en les condicions climàtiques futures i les recents investigacions suggereixen que els rendiments ja han estat afectats. 

Els 10 primers conreus del món (ordi, iuca, blat de moro, palma d’oli, colza, arròs, sorgo, soja, canya de sucre i blat) proporcionen un 83% de totes les calories que es produeixen a les terres de cultiu. Els rendiments fa temps que es preveuen disminueixin en les condicions climàtiques futures. Ara, les noves investigacions mostren que el canvi climàtic ja ha afectat la producció d’aquestes fonts d’energia clau, i algunes regions i països estan molt pitjor que d’altres.

Publicat a PLOS ONE, l’estudi dirigit per la Universitat de Minnesota, realitzat amb investigadors de la Universitat d’Oxford i la Universitat de Copenhaguen, van utilitzar el clima i van reportar dades de cultius per avaluar l’impacte potencial del canvi climàtic observat.

"Hi ha guanyadors i perdedors, i alguns països que ja no tenen seguretat per menjar", afirma l'autor principal Deepak Ray, de l'Institut sobre Medi ambient de la Universitat de Minnesota, les bases de dades d'estadístiques mundials d'alta resolució que també han estat utilitzades per ajudar a identificar com canvia la producció global de cultius amb el pas del temps. Aquests resultats indiquen quines zones geogràfiques i cultius corren més risc, cosa que els fa rellevants per a aquells que treballen per assolir els objectius de desenvolupament sostenible de la U.N. de posar fi a la fam i limitar els efectes del canvi climàtic. Estadístiques com aquestes condueixen a noves preguntes i a propers passos crucials. "La investigació documenta com el canvi ja s'està produint, no només en algun temps futur", diu Ray.

 

 

Un informe de l'IPCC planteja millorar l'ús de les terres, frenar el malbaratament d'aliments i reduir el consum de carn

L'informe de l'ONU "Canvi climàtic i sòl" adverteix que cal modificar la dieta per aturar la crisi climàtica. Les Nacions Unides recomanen posar en marxa "des d'ara mateix" polítiques encaminades a reduir el malbaratament de menjar i l'elecció de dietes menys carnívores que contribueixin a reduir el sobrepès, que afecta gairebé 2.000 milions de persones.

L'informe recomana frenar la desertització de boscos i millorar l'aprofitament del sòl agrícola per contribuir a la reducció de les emissions de CO2, el principal gas causant de l'efecte hivernacle.

El grup d'experts de l'IPCC, el Grup Intergovernamental sobre Canvi Climàtic, van presentar el passat estiu a Ginebra les conclusions d'aquest estudi que reclama accions a "curt termini". Les delegacions dels 195 països reunits des de divendres passat han examinat l'informe dels experts de l'ONU, que consideren el més exhaustiu fet fins ara. La conclusió principal expressada per la copresidenta de l'IPCC, Valérie Masson-Delmotte, és: "La utilització que fem de la terra no és sostenible i contribueix a l'escalfament climàtic. Cal actuar des d'ara mateix."

I la situació tendeix a empitjorar amb un creixement de la població del planeta que s'acostarà als 11.000 milions d'habitants a finals de segle.

La temperatura mitjana del planeta s'ha elevat 1,53 ºC, segons l'informe. Per limitar l'escalfament del planeta 1,5 ºC o per sota dels 2ºC, l'informe es planteja diferents escenaris.

Per una banda, proposa millorar l'aprofitament de la terra. Alerta que els canvis necessaris a gran escala podrien tenir efectes "indesitjables" i planteja un ús del sòl equilibrat entre les terres d'ús agrícola, les dedicades a la bioenergia, forestals i de reforestament, i reduir la desertització.

Segons Jean-François Soussana, un dels autors de l'informe, la crisi climàtica ja ha afectat la seguretat alimentària i, a hores d'ara, hi ha un "marge molt estret de maniobra". "Les terres estan sota una creixent pressió per l'activitat humana, i el canvi climàtic suposa una pressió suplementària. A partir dels 2 ºC de rescalfament global podríem tenir crisis alimentàries d'origen climàtic més greus i nombroses." Els humans utilitzen el 70% de la superfície de terra seca del planeta i aproximadament la quarta part està degradada per les seves activitats, amb una pèrdua d'ecosistemes, biodiversitat, i un augment de la desertització i l'efecte hivernacle.

Un altre camp d'actuació que planteja l'informe, que no representa ampliar l'ús de terres, és impulsar canvis en l'alimentació i els hàbits de consum: reduir el malbaratament dels aliments i el consum de carn sobretot en els països rics. Segons ells, un canvi de la dieta permetria alliberar milions de km2 de terres d'aquí al 2050.

Reduir el consum de carn perquè les explotacions ramaderes siguin més sostenibles (Pixabay)

 

El sistema alimentari té un gran pes en les emissions de gasos d'efecte hivernacle: l'agricultura, la ramaderia i la silvicultura representen un 23% de les emissions del planeta.

Entre el 25 i el 30% de la producció alimentària es llença. Mentre 820 milions de persones passen gana al món, uns 2.000 milions de persones tenen sobrepès o són obeses.

"Dietes equilibrades basades en aliments vegetals, com ara els cereals grossos, llegums, fruites i verdures, fruites seques i llavors i aliments animals produïts en sistemes resistents, sostenibles i amb baixes emissions de gasos d'efecte hivernacle es presenten com a importants oportunitats." Els hàbits alimentaris han evolucionat molt en l'últim mig segle. La mitjana de consum de carn per habitant s'ha doblat des del 1961.

L'informe adverteix que aquestes mesures depenen de la voluntat política i reclama que es liderin des de cada país. En aquest sentit, Alemanya planteja apujar l'IVA de la carn per reduir-ne el consum.

A Espanya, la ministra per a la Transició Ecològica en funcions, Teresa Ribera, considera que cal fer cas d'aquest "missatge d'urgència" de l'ONU i prendre les mesures necessàries en tots els àmbits de l'administració pública.


 

Relacionats

Entrevista

Apassionada per la natura i amant de l’art, Aurora Serra és enginyera agrícola, i es defineix com a dinamitzadora i formadora en agricultura. És membre de la Cooperativa Tarpuna i participa a la xarxa agroecològica dels barris de muntanya de Barcelona.  Parlema amb Aurora Serra arrel de la celebració de l’Aplec d’agricultura urbana de Barcelona que arriba a la seva sisena edició, i que aquest any està dedicat a la biodiversitat a la ciutat.

Article

Vídeo-resum del projecte d'investigació "Estratègies d'adaptació al canvi climàtic de la ramaderia extensiva espanyola: una perspectiva social" de la Càtedra d'Agroecologia UVic-UCC. Amb el recolzament de la Fundación Biodiversidad, del Ministeri per a la Transició Ecològica.

Notícia

L’increment de la capacitat dels diferents tipus de sòls per absorbir i emmagatzemar carboni és una de les accions que es poden aplicar per mitigar els efectes del canvi climàtic

Butlletí