11/12/2006 - 00:00
L'informe de l'Observatori del Risc 2006 ha posat l'èmfasi en el trànsit i la mobilitat i ha donat a conèixer dades que afirmen que les morts per contaminació són superiors a les morts en trànsit. Els resultats d'aquest informe els van presentar aquest passat dijous al Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona el president de l'Institut d'Estudis de la Seguretat i degà del Col·legi d'Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona Joan Ribó; Antoni Llardén, vicepresident de l'Institut d'Estudis de la Seguretat i degà del Col·legi Oficial d'Enginyers Industrials de Catalunya i Jaume Curbet, director de l'Observatori del Risc.
En la novena edició del Fòrum de la Seguretat s'han donat a conèixer unes dades sorprenents: mor més gent per culpa de la contaminació, que no pas a causa dels accidents de trànsit. Això torna a qüestionar de nou el model de mobilitat actual que tenim. Cada any moren 225.000 persones per culpa de la contaminació, d'entre les quals 3.000 i 4.000 morts es produeixen a Catalunya, segons el Ministeri de Medi Ambient del Govern espanyol.
Antoni Llardén va destacar que 'l'objectiu final d'aquest informe és crear una cultura de la sostenibilitat'. I va insistir en què 'cal posa èmfasi en les dades regionals, ja que quan es tracta de dades negatives però més generals la gent no li presta tanta atenció'. Jaume Curbet, al seu torn va donar algunes dades referents als factors de risc analitzats en l'informe, com ara que 'l'apujament de les emissions dels gasos que provoquen l'efecte d'hivernacle d'un 40% quan el protocol de Kyoto només permet un increment del 15% abans d'arribar al 2012'. Per la seva banda, Joan Ribó va preguntar: 'És correcte pel camí que anem? Fent les autopistes més grans solucionarem el problema de les congestions a les carreteres si cada dia es multipliquen els cotxes nous?'. I va afegir: 'Des de l'Observatori del Risc ens toca donar les males notícies i trobem justificat donar dades alarmants però no alarmistes. Aquestes dades són alarmants, perquè ens hi va la supervivència'.
Mobilitat insostenible
L'antropòloga Maria Jesús Buxó escriu dins l'Informe 2006 de l'Observatori del Risc que el càlcul fet envers la fabricació de cotxes durant el segle XX ascendeix a un bilió, i es preveu que aquesta xifra es dobli d'aquí nou anys, el 2015. Buxó també exposa en el seu article que tot el sistema estructural fa que s'associï 'moviment a la llibertat' i per tant, el consum o l'adquisició d'automòbils s'incrementa no tant per una necessitat real de transport, sinó perquè s'associa amb diversió o independència. Buxó destaca també que aquest ideari genera 'respostes incorrectes a l'hora de mobilitzar-se, com córrer més del compte o saltar-se semàfors'.
Pau Noy, president de l'Associació per a la Promoció del Transport Públic (PTP), per la seva banda detalla en el seu article que encara que es coneix la manera de produir energia elèctrica sostenible 'el sistema de transport actual depèn en un 99% dels derivats del petroli' i que això contribueix a produir emissions creixents de gasos d'efecte hivernacle. Noy explica en el seu article que 'l'actual sistema de transport és no sostenible, ja que condueix a altres quotes de sinistralitat i contaminació i no afavoreix als llocs de treball'. Noy destaca, a més a més que a l'àrea metropolitana de Barcelona hi ha un nivell de contaminació que és el doble dels límits establerts per la Unió Europea. Això es tradueix en què 'el 75% dels carrers estan exposats a nivells sonors superiors als màxims fixats per l'Organització Mundial de la Salut.
L'enginyer industrial Antonio Esteban destaca que 'el sector de l'automòbil és un sector estratègic' i recorda que 'sense transport no hi ha mercat, i sense mercat no hi ha creixement econòmic'. Les conseqüències que es deriven d'això són que cada cop ens desplacem més lluny, tant les persones com les mercaderies, i el transport es converteix en masssiu. Segons Esteban d'aquesta manera 'no es pot aspirar a la sostenibilitat ambiental'.
Què proposa Esteban per solventar-ho? 'Recuperar la cultura de regulació pública del transport i assegurar la transparència de la informació' a més a més, Esteban és partidari de no dedicar totes les polítiques a reduir la sinistralitat viària, sinó també a eliminar una mica la contaminació. Esteban creu que la política hauria de ser un estímul més fort del transport públic. I ara per ara, opina Esteban, no hi ha una aposta clara per al transport públic, sinó que es potencia el transport individual de cotxes.
Proves pilot per a la sostenibilitat
A la pregunta de perquè no es posen en marxa solucions de carburant més sostenibles a Barcelona, Antoni Llardén respon que 'a Barcelona s'estan fent diversos experiments amb hidrogen, per una banda, i gas natural, per l'altra'. Llardén explica que: 'Per a evitar l'efecte hivernacle, l'idoni seria prescindir dels derivats del petroli, que són els més contaminants. Els GLP o gasos naturals també contaminen, però menys'. I afegeix que 'l'ús dels biocombustibles o l'ús d'hidrogen s'està provant amb vehicles a Barcelona i a Madrid, igual com també hi ha cotxes que funcionen amb gas natural. Però el fet de posar a l'abast de tothom aquests tipus de vehicles és una decisió que han de prendre els Estats i no pas les ciutats. Són decisions, que s'haurien de prendre des de la Unió Europea'. Ribó va afirmar que dins del context 'cada actor té la seva responsabilitat. I els consumidors no són només les víctimes, sinó que són també actors'.
