[FINESTRA AL MÓN] Costa Rica: defensa del patrimoni natural en un país sense exèrcit

Ara com ara Costa Rica és un dels països econòmicament més estables de l'àrea centre-americana, però no sempre ha estat així. La colonització espanyola del territori que ara ocupa Costa Rica va ser molt lenta, i durant aquells segles l'àrea va estar marcada per una forta pobresa. Tot i haver-hi trobat alguns jaciments d'or, fet pel qual els espanyols van batejar la zona amb el nom amb què ara coneixem aquest estat, l'economia es basava solament en l'agricultura. La independència va tenir lloc el 1821 dins la Federació Centre-americana, i el 1838 es va constituir com a estat sobirà. La República de Costa Rica va poder evitar la violència que van patir els països veïns de l'Amèrica central, en part gràcies a una estructura social amb menors desigualtats. Des de mitjans dels segle XX Costa Rica ha gaudit d'una de les democràcies més consolidades i transparents del continent americà, el que ha permès un bon creixement econòmic i de desenvolupament humà. Un estat sense exèrcit La Constitució actual de Costa Rica data del 1949. L'any anterior, un frau electoral va propiciar l'alçament armat encapçalat per José Figueres, fill d'immigrants catalans i més tard president de la república durant dues legislatures (1953-58 i 1970-74). Les forces de Figueres van vèncer en uns mesos la guerra civil que es va desencadenar i va començar el procés de reinstauració de la democràcia amb un fet poc usual: la dissolució gairebé immediata de les forces armades que havien guanyat el conflicte, i la posterior abolició total de l'exèrcit. Amb aquesta iniciativa Costa Rica va esdevenir el primer estat del món en abolir l'exèrcit i, conseqüentment, en prescindir de la guerra com a mecanisme de resolució de conflictes. De fet, durant la dècada de 1980, Costa Rica es va destacar per la mediació en els processos de pau dels països centre-americans. El president d'aquell moment i artífex del pla de pau de la regió, Óscar Arias -reelegit de nou el 2006- va ser guardonat amb el Premi Nobel de la Pau el 1987. Desenvolupament i protecció dels recursos naturals L'estalvi que ha suposat a les autoritats costa-riquenyes no haver de mantenir un exèrcit ni invertir-hi en armament, s'ha dedicat bàsicament a millorar altres serveis per la població, sobretot ensenyament i salut, i també en igualtat. Després de les darreres eleccions, el 38,6% dels escons estan ocupats per dones (la mitjana mundial és del 17%). Els efectes de la inversió en educació han aconseguit, per exemple, que l'índex d'alfabetització hagi arribat al 96% (molt per sobre del 68% de Nicaragua, el 71% de Guatemala o el 76% a Honduras). Actualment, a més, el govern costa-riqueny inverteix en educació ambiental dins i fora dels centres educatius per apropar la riquesa natural del país als ciutadans i visitants. Costa Rica va estar un dels primers països de Llatinoamèrica que va reconèixer la importància dels recursos naturals i la necessitat de protegir-los. Als anys 70 va posar en marxa un sistema d'àrees silvestres protegides que inclou parcs nacionals, reserves biològiques i forestals, zones humides, refugis de vida silvestre i monuments naturals. Costa Rica té una de les concentracions de biodiversitat més grans del planeta. En els 51.100 km quadrats d'extensió es troben més de 12.000 espècies de plantes, prop de 850 espècies d'aus -incloent-hi una seixantena de tipus de colibrís, més de 200 espècies de mamífers terrestres i 300.000 d'insectes. Pel que fa als rèptils, s'ha creat un sistema de protecció per les diferents varietats de tortugues que hi acudeixen a les costes a fer la posta d'ous (al Parc Nacional de Tortuguero, sobretot, però també a altres punts tant de la costa atlàntica com de la del Pacífic), i és un dels pocs països americans que protegeix els cocodrils. Dins el territori de Costa Rica, a més, hi ha 112 volcans -dins l'anomenat cinturó de foc del Pacífic-, 10 dels quals tenen activitat de fumaroles i fins i tot erupcions constants de vapor i lava. Protecció per al 25% del territori El sistema nacional de parcs nacionals i reserves biològiques protegeix un 14% del territori del país, però el percentatge arriba a gairebé el 25% si es tenen en compte les reserves privades. La xifra és encara més significativa si es compara amb la d'altres estats de la zona: a Nicaragua, la superfície protegida és del 7%, a Hunduras, del 6% i a El Salvador no passa del 0,20%. Les reserves privades, amb el suport d'algunes organitzacions no governamentals i universitats dels país o d'altres llocs (Canadà, Suècia...), es dediquen fonamentalment a l'ecoturisme, però també a l'educació ambiental, la recerca o, simplement, la protecció de la biodiversitat. Una llei forestal reconeix la importància dels boscos tropicals per la mitigació dels gasos d'efecte hivernacle, la protecció de l'aigua i la biodiversitat i l'ús sostenible, científic i paisatgístic, i des del 1994 s'ha establert un procés de certificació forestal pioner a l'àrea americana. Per incentivar la conservació dels boscos, que els propietaris privats podrien sentir-se temptats a vendre pel valor de la fusta, s'ofereix un incentiu econòmic que es finança amb un impost sobre els hidrocarburs. Per altra banda, i per millorar la protecció de les zones forestals, s'han signat acords internacionals d'Activitats d'Implementació Conjunta (AIC), com ara l'agermanament del Parc Internacional La Amistad (Costa Rica-Panamà, declarat patrimoni de la humanitat per la Unesco) i el Parc Natural del Montseny, que permet l'intercanvi de tècnics i experiències en la gestió d'espais naturals protegits. El turisme, clau per la conservació de Costa Rica L'agricultura, sobretot de cafè i de fruites tropicals com ara bananes i pinyes, continua sent una de les bases de l'economia de Costa Rica, juntament amb la fabricació de components electrònics (hi ha una gran fàbrica de microprocessadors Intel) i l'exportació d'energia hidroelèctrica. Però ara per ara el turisme és ja la primera font de divises del país. Al 2005 (l'Institut Costa-riqueny de Turisme encara no ha fet públiques les dades de 2006) van visitar Costa Rica 1.679.000 persones. La població del país és de poc més de 4 milions d'habitants. Aquesta entrada de turistes va generar més de 1.500 milions de dòlars. Aquest creixement del turisme, tot i que ha generat la construcció d'allotjaments, s'està fent de manera controlada i des de l'administració es potencia el programa de certificació turística sostenible, que valora la relació entre els establiments i el medi natural que els envolta (molts dels hotels es troben a tocar dels parcs naturals, que són una de les atraccions més importants de turistes), la gestió de residus, l'estalvi d'aigua i electricitat i l'esforç per implicar els clients en aquestes conductes. Així doncs, sembla que a Costa Rica han sabut trobar la fórmula per aprofitar la riquesa econòmica que aporten els turistes, atrets pels recursos naturals, i sense posar en perill aquest patrimoni pel creixement de visitants.