Esmorzars d'Acció 21: Un espai de tertúlia i intercanvi d'idees sostenibles

15/05/2006 - 00:00
Hi ha prop de 400 organitzacions signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat que formen una xarxa de treball comú gestionada per la Secretaria Tècnica de l'Agenda 21 de l'Ajuntament de Barcelona. D'aquestes, més de la meitat ja han presentat els seus plans d'acció, d'entre les quals la majoria són escoles, i 66 institucions també han seguit l'exemple. Aquests xarxa de signants treballa dins un marc comú, amb un sistema d'indicadors per avaluar els progressos i amb un sistema d'intercanvi d'informació permanent. A més, reben un assessorament i suport constant per tal de poder elaborar els seus plans d'acció, així com una formació. Els Esmorzars d'Acció 21 són tertúlies de presentació d'accions innovadores dins els plans d'acció, alhora que generen un intercanvi d'idees i un debat actiu entre els participants. Enguany s'han organitzat tres sessions de presentació al Reial Cercle Artístic. La primera va tenir lloc divendres 12 de maig i va comptar amb la presentació de el Tinter Arts Gràfiques, l'Agenda 21 escolar de l'ajuntament i el Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. L'ecodisseny gràfic El famós terme 'eco', emprat per anomenar tot allò que és o pretén ser ecològic, és a dir, creat i produït amb criteris medi ambientals que no generen cap efecte nociu al medi ambient, ara es pot aplicar també al disseny gràfic. Àngel Panyella, gerent el Tinter Arts Gràfiques així ho va demostrar en la presentació del pla d'acció de la seva empresa. En primer lloc va resumir els principals avenços en termes de producció i beneficis que han aconseguit des de l'any 1997. Amb unes inversions en maquinària nova i audiovisuals, han aconseguit una millora en la seva gestió i sobretot mantenir el compromís ambiental obert. En aquest sentit, ja des de l'any 2000 que tenen la certificació ISO 14001 i EMAS, fet que els ha convertit en la primera indústria gràfica de tot l'Estat Espanyol -i encara avui l'única a Catalunya- sotmesa a aquest sistema comunitari de ecogestió i ecoauditoria. Des de 2004 que disposen d'un pla d'Acció 21, van guanyar el premi Agenda 21 del mateix any i el premi del Gremi d'Arts Gràfiques pel disseny del calendari, 'Aprofita'l i recicla'l'. El Pla d'Acció 21 ha servit per aconseguir per una banda les ISO, i per altra reciclar el 100% dels residus amb les prioritats de recuperar, reciclar i valoritzar. El Tinter ha apostat per reduir aquells més contaminants com ara els de dissolvents, banys reveladors o fotolits. Es gestiona el tractament i reciclatge de tots els residus amb gestors autoritzats. Aquesta política va lligada a una reducció del consum de matèries primeres, i una minimització del consum energètic en relació a la producció. Durant l'any 2005 han aconseguit un ratio de reducció d'un 2% de residus totals i d'un 8 % els residus perillosos. Un dels objectius del Pla d'Acció 21 és la difusió, comunicació, sensibilització i formació. En aquest sentit, el Tinter Arts Gràfiques, ha fet mil declaracions ambientals a l'any, 500 fulletons explicatius, ha rebut 3 visites d'escoles a l'any, ha aparegut en reportatges de revistes i a la televisió, ha portat a terme un pla de formació per a treballadors i treballadores i finalment, ha elaborat fitxes sobre procediments ambientals. Tota aquesta tasca serveix d'exemple i de suport a seguir per altres gràfiques i impremtes. En definitiva per complir l'objectiu de millorar el sistema de gestió ambiental, han creat un nou procediment d'Ecodisseny gràfic. Es tracta d'oferir als clients dissenys que permetin minimitzar residus i consums. En aquest sentit han estudiat quins eren els millors productes aplicant criteris ambientals i han utilitzat materials reciclats, ecològics, olis vegetals i dissolvents suaus. En tot moment han seguit un procés de control i minimització dels residus en el procés de treball minimitzant les coles, els plàstics i els vernissos i en la distribució i transport dels materials, ja sigui per internet, bicicleta o cotxe elèctric. Per finalitzar, Àngel Panyella va argumentar que en la línia de l'ecodisseny gràfic han elaborat tota una sèrie de productes anomenats de més d'un ús, caracteritzada per productes que poden ser utilitzats més d'una vegada, com per exemple les ecopapereres, les safates de paper de doble ús, els calendaris 'Utilitza'l i recicla'l', ecofundes per a CDs i testos de cautxú. Les escoles, les més sostenibles Més de la meitat dels centres signants del Compromís Ciutadà per la Sostenibilitat són centres educatius. 'Millorem la nostra capacitat de prendre decisions conjuntament per viure de manera sostenible', amb aquest lema es fa el pla d'acció de cada escola amb un programa específic, de suport, d'estímul, d'acompanyament que es diu Agenda 21 escolar que ja porta cinc cursos escolars. Es concreta amb un comprimís que se signa de manera solemne i es lliura al saló de Cent, i cada any es pauta un pla d'acció anual que es redacta al maig, es comprometen a dur-lo a terme a l'octubre, executar-lo tot el curs acadèmic i lliurar l'informe del pla el dia del Medi Ambient, el 5 de juny. Teresa Franquesa va presentar la dinàmica de treball d'aquesta Agenda 21 escolar, que consisteix a fer un procés de revisió del seu plantejament i pràctica educativa per reorientar-ho cap a la sostenibilitat. De fet consisteix en replantejar-se sobre si la funció de transmetre coneixements i valors donats fins ara per bons, són vàlides encara i bones. Es tracta d'aprendre per entendre el món que ens envolta i afrontar els problemes complexos que aquest món ens planteja i construir democràticament solucions ben informades. Un gran repte, però que moltes escoles segueixen, fent un autoanàlisi i canviant els seus hàbits. Com? Seguint cinc passos. Primer preguntar-se sobre allò que ens agrada i desagrada del nostre entorn i com voldríem que fos, evidenciar que val la pena millorar-lo. El segon pas consisteix a analitzar tot aprofundint en aquests problemes detectats, mesurar, calcular, investigar i comparar per així poder fer una diagnosi. Tot seguit s'elabora un pla d'acció amb propostes de millora que ha de ser executat i per així poder avaluar si aquest pla funciona o no. Es tracta de seguir un cicle d'anar-se autoavaluant i millorant en el procés d'acció sostenible del centre. En resum, segons Teresa Franquesa, el fet de renovar l'escola davant els reptes de la sostenibilitat segueix cinc eixos o camins. Per una banda cal que el projecte educatiu del centre incorpori els seus objectius de sostenibilitat sobre el paper i que es puguin percebre amb la pràctica, igualment amb el projecte curricular. En tercer lloc i un dels eixos principals dels plans d'acció escolars, és la gestió dels recursos i la millora de l'ambient escolar, amb tot un seguit d'accions encaminades a aconseguir-ho com la gestió dels recursos energètics i l'aigua, el consum de materials, una compra responsable, el tractament dels residus i la millora de la biodiversitat. La millora de la qualitat dels espais al centre i al seu entorn també s'inclou dins d'aquest eix. Un dels aspectes més importants per la transformació de l'escola cap a una institució que serveixi per construir una societat més sostenible és tot allò que s'aconsegueix en termes de clima social del centre. Per això s'ha d'analitzar el context que s'ofereix a l'escola per la participació, la qualitat de la comunicació i com s'actua per afavorir l'actitud dels diversos membres de la comunitat escolar davant els canvis. Així es pot crear el clima idoni per l'aprenentatge en l'acció, per dur a terme uns processos d'escoltar i encarar el desacord i la incertesa, de negociar i comunicar, de passar d'una actitud conformista a una actitud positiva d'acció. Segons Teresa Franquesa, avançar en aquests camps ajuda a ser una escola diferent de la resta. Tota aquesta tasca duta pel centre és important que s'intercanviï i es doni a conèixer a la resta d'escoles i al barri. 'El secret d'aprendre a fer una societat més sostenible comença per fer una escola més sostenible'. Alimentar-se bé és invertir en salut Així presentava Cristina Rodríguez el pla d'Acció del Col·legi de Farmacèutics de Barcelona. Com a professionals de la salut es van preguntar primer què podien fer i com el gran potencial de la xarxa de farmàcies podien contribuir a la sostenibilitat. Un dels objectius del pla d'acció 21 genèric per a tots els participants és la de promoure i facilitar estils de vida saludables i reforçar la capacitat i les oportunitats de la comunitat per protegir la pròpia salut. Responsabilitzar-nos de vetllar per la nostra salut a través dels hàbits quotidians. Amb la campanya 'alimentar-se bé és invertir en salut' ja assolien aquest objectiu. Es tracta d'un programa propi on van participar 35 farmacèutics, en sessions informatives i tutorials dirigides a escoles, AMPAS, associacions de veïns, casals d'avis i públic en general. La campanya consta de 15 sessions que inclou temes com menjar bé quan ets gran, cuinar ràpid sa i equilibrat, decidir en les dietes i la pròpia alimentació, la diversió de menjar en els menuts, l'activitat física i l'alimentació, la importància dels esmorzars, sessió molt exitosa entre les escoles, conservació i manipulació dels aliments i cicles formatius per practicar una alimentació saludable (higiene dental, ...) En referència al punt 6 del pla d'acció que fa referència al tractament dels residus, el Col·legi de Farmacèutics ha millorat molt la recollida selectiva dels seus residus, amb una recollida quinzenal de paper i mensual de disquets per part d'empreses especialitzades. Així mateix, ha començat a recollir segregadament els residus específics, és a dir, medicaments caducats i no caducats, millorant els punts de recollida i d'informació sobre aquests serveis. El programa SIGRE, sistema integrat de gestió i recollida d'envasos, l'han seguit prop d'unes 2170 farmàcies, amb un increment respecte a anteriors anys d'un 17,5%. A més a més, per tal de disminuir el nombre d'envasos i medicaments no utilitzats, es va elaborar un sistema de dosificació de medicaments personalitzat, dirigit sobretot a les persones grans, per tal de facilitar, millorar el compliment terapèutic i l'ús racional dels medicaments. Per una altra banda es va signar un acord cívic amb l'ajuntament de Barcelona per tal de recollir residus especials (provinents la majoria d'ells de l'elaboració de fórmules magistrals) i fer-ne una eliminació correcta. D'un total de 389 farmàcies que van participar es van recollir 11 tones de residus.

Relacionats

Butlletí