Es constitueix la Comissió per a l'Erradicació de l'Amiant a Catalunya (CEAC)

Font: Generalitat de Catalunya

08/01/2020 - 13:11
Retirada d'amiant d'un edifici

Retirada d'amiant d'un edifici

L’objectiu principal de la CEAC és l’impuls per a l’elaboració d’un Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. Fins que aquest Pla no estigui elaborat, la CEAC estudiarà quines mesures cal prendre a curt termini, les facilitarà i vetllarà per la seva implantació.

El Govern ha constituït aquest 17 de desembre la Comissió per a l’Erradicació de l’Amiant de Catalunya (CEAC), que té com a objectiu principal impulsar totes les accions necessàries per eliminar definitivament la presència d’aquesta substància tòxica l’any 2032, d’acord amb el termini màxim establert pel Comitè Econòmic i Social Europeu (CESE) de la Unió Europea. Amb l'acte de constitució, es dona compliment a l’acord aprovat pel Govern el 22 d’octubre passat, que instava a crear la Comissió en un termini màxim de dos mesos.

L’erradicació de l’amiant és un repte de país que requereix de la implicació de totes les administracions catalanes, institucions i sectors socioeconòmics, ja que  afecta directament les persones i abraça múltiples àmbits, com la salut pública, la salut laboral, residus, empreses, infraestructures, equipaments públics i privats, medi ambient, subministraments, transports, etc.

L’eliminació total de l’amiant és una qüestió complexa que demana temps i grans consensos . Així, la Comissió treballarà per avaluar la situació actual, identificar-ne tots els agents implicats i establir-hi mecanismes de cooperació i control. En aquest sentit, una de les gran fites de la comissió serà l’impuls per a l’elaboració  del Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant.

Per aquest motiu, a la comissió constituïda avui hi participen els departaments de Presidència; Vicepresidència i d’Economia i Hisenda; Treball, Afers Socials i Famílies; Salut; Territori i Sostenibilitat; Empresa i Coneixement; Educació; així com representats de l’Associació Catalana de Municipis i Comarques i de la Federació de Municipis de Catalunya.

Aquesta primera sessió constitutiva ha comptat amb la presència del viceconseller de la Presidència per al Desplegament de l'Autogovern, Pau Villòria, que exerceix el càrrec de president de la Comissió; el secretari de Salut Pública, Joan Guix, que n’és el vicepresident; la responsable de Coordinació i Seguiment de Projectes Estratègics del Comissionat de la Presidència per al Desplegament de l’Autogovern, Consol Cervera, que ha estat designada secretària de la Comissió; i el director general de Centres Públics, Josep Gonzàlez-Cambray; el sub-director general del Patrimoni Mobiliari i Immobiliari; Lucas Castaño; el sub-director general de Seguretat Industrial, Florenci Hernàndez; el director de l’Agència Catalana de Residus, Josep Maria Tost; la directora de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, Elena Juanola, i el secretari general adjunt de l'Associació Catalana de Municipis, Rafael de Yzaguirre, que hi han participat en qualitat de vocals.

A part dels membres designats oficialment, el Govern ha convidat altres representants per la seva rellevància i les seves aportacions en la lluita per l’erradicació de l’amiant. Així, a la reunió ha assistit Miguel Moreno, representant del Grup de Jubilats Macosa-Alstom afectats per l’amiant, associació amb qui el president Torra es va reunir el 21 de novembre passat, una trobada en la qual van lliurar 10.000 signatures de suport a un manifest que demanava que les administracions actuessin per erradicar l’amiant, així com altres mesures en relació amb els efectes de la seva exposició a les persones. Altres convidats han estat el secretari general de Treball, Josep Ginesta; la directora general de Coordinació Interdepartamental, Ester Obach, i la Cristina Castells, representant de l’Ajuntament de Barcelona

La Comissió farà el seguiment i control de les actuacions a realitzar per la comissió tècnica DESAMIANT-CAT, que s’haurà de constituir durant les primeres setmanes del 2020, on podran participar també totes les administracions i agents que la Comissió determini i que tinguin competències o interessos perquè hi estan afectats i que, si fos el cas, proposarà la creació de grups de treball específics.

Per la importància que aquest tema té sobre les persones, i per la complexitat i abast que l’exposició a fibres d’amiant té a Catalunya, la Comissió ha decidit que és necessari abordar mesures de caràcter urgent que no poden esperar a l’aprovació del Pla Nacional i que permetin actuacions a curt i mig termini.

Entre els acords presos avui, destaca l’encàrrec a la Comissió Tècnica DESAMIANT-CAT, d’identificar les actuacions que caldrà prioritzar, per tal que siguin aprovades, si s’escau, en la propera reunió de la CEAC.

Durant la reunió d’avui, també s’ha proposat la creació del Grup de Treball Impulsor, que farà la coordinació i seguiment d’aquest projecte.

Cal recordar que les accions de la Comissió i els objectius que persegueix han d’estar alineats amb la normativa europea que promou l’eliminació segura de l’amiant; així com amb les propostes recollides a l’informe sobre l’exposició laboral a fibres d’amiant a Catalunya, de desembre de 2018, elaborat de forma concertada per la Generalitat de Catalunya i els agents socials membres de la Comissió de Seguretat i Salut Laboral del Consell de Relacions Laborals de Catalunya.

 

L’amiant a Catalunya

A Catalunya encara hi ha més de quatre milions de tones de fibrociment i entre unes sis i trenta mil tones de projectats i calorifugats, entre d’altres materials. Una gran part d’aquests materials es van instal·lar entre mitjans dels anys 60 i finals dels anys 80 i, per tant, han arribat o estan arribant al final de la seva vida útil, però el risc d’alliberar fibres contingudes als materials d’amiant pot donar-se per l’envelliment i deteriorament de les instal·lacions, encara que no hagin esgotat les seves característiques funcionals.

L’any 2001 es va prohibir la utilització, la producció i la comercialització de l’amiant a Catalunya, però aquesta restricció no afectava els materials ja instal·lats, ja que l’obligació legal de retirar l’amiant només s’aplica a aquells materials que ja han arribat al final de la seva vida útil.

A Catalunya, fa més de trenta anys que es duen a terme  actuacions a diferents nivells, amb l’objectiu d’eradicar la presència d’amiant.  Totes les administracions públiques catalanes destinen recursos amb la finalitat d’eliminar aquest agent químic, tant a nivell municipal o supramunicipal. Alguns exemples són el “Pla d’Acció de l’Àrea Metropolitana de Barcelona”, aprovat a l’abril de 2019, per a la retirada de l’amiant a 36 municipis, o els treballs realitzats per a la detecció de l’amiant per part de l’Observatori de l’Habitatge de Barcelona”.

 

La situació a Europa

La Unió Europea ha posat terminis a l’erradicació de l’amiant a través de Resolucions del Parlament i dictàmens. La primera data límit és el 2028 i afecta els centres públics o d’utilització massiva, que aquell any hauran d’estar lliures d’amiant. Per a la resta d’infraestructures, el termini màxim és el 2032.

Alguns països, com Polònia, han aprovat ja el seu Pla Nacional per a l’Erradicació de l’Amiant. A l’Estat espanyol, el Govern de Navarra ha aprovat un Pla d’acció integral plurianual a 12 anys amb un cost estimat d’uns 245 milions d’euros.


Relacionats

Acte
01/03/2020 - 12:00
Parc del Bosc de Can Gorgs
Notícia

Aquesta anàlisi, molt més exhaustiva i continua que la realitzada durant el 2019, permetrà controlar les emissions de l'Ecoparc2 i altres activitats, així com l'impacte de la C-58.

Notícia

Les accions principals són el segellament de la massa de residus, el control d'aigües pluvials i l'extracció, l'aprofitament i el tractament de biogàs i lixiviats. Es preveu que les obres estiguin acabades definitivament durant la primera meitat del 2021 i que donin pas a un espai naturalitzat i a un increment de la biodiversitat a la zona

Butlletí