Empreses i entitats de custòdia del territori debaten sobre propostes conjuntes

La importància de preservar el territori i el patrimoni fa que empreses i entitats es preocupin per col·laborar conjuntament en una tasca que és molt necessària, i més vista l'actual pressió immobiliària. Amb aquest motiu, es va celebrar un seminari de col·laboració entre les empreses i les entitats de custòdia en la conservació del territori i el patrimoni, aquest passat divendres a l'Auditori de la Fundació AGBAR. El seminari el van organitzar la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), juntament amb l'Associació Hàbitats- Projecte Rius i uns 20 ponents van passar per l'acte aportant propostes. Responsabilitat social Carles Campuzano, portaveu de CiU de la Comissió de Treball i Afers Socials en el Congrés dels Diputats va apuntar que 'la custòdia del territori és un àmbit de responsabilitat social de les empreses i és molt interessant treballar en iniciatives d'aquest tipus ja que cal tenir consciència dels límits del territori'. I va afegir que 'calen aliances entre les empreses, el Govern enmirallant-nos en iniciatives de països com Gran Bretanya o dels països nòrdics on el sector públic, el privat i el tercer sector col·laboren en la mateixa causa'. Segons Campuzano 'els governs no s'han de desresponsabilitzar de res, encara que no tinguin respostes per a tot'. La qüestió és que el model de la responsabilitat de les empreses 'rep crítiques tant de la dreta com de l'esquerra' va comentar Campuzano i va destacar que la solució passa per 'donar valor a la responsabilitat individual i a l'esforç, més enllà de la ideologia de dreta o d'esquerra, com un compromís social ja que és garantia de progrés'. La gent que aporta visions noves a les polítiques socials segons Campuzano són 'provinents del món empresarial o bé de la reunió entre ONG i empresaris'. I va afegir a tall d'anècdota que és necessària per poder avançar una 'aliança entre hippies i yuppies, aliança de la visió més idealista i la més eficientista'. Iniciatives per a la preservació del territori 'Li devem tot a la Terra, per això no és cap mèrit fer-nos-en càrrec i conservar el territori' destacava Albert Puig, director de Relacions Públiques i Comunicació de Bodegues Torres. Des de l'empresa Bodegues Torres, la conservació del territori 'es canalitza a través de la Fundació Torres', explicava Puig. Els projectes ambientals que està portant a terme la Fundació Torres són l'estudi de l'àliga perdiguera o cua-barrada, que actualment és una espècie en extinció en l'ecosistema mediterrani. 'Col·laborem amb la Universitat de Barcelona, amb la Diputació de Barcelona i amb la FECSA-ENDESA juntament amb altres companyies elèctriques, en la correcció de les torres, ja que algunes àligues s'hi posen i s'electrocuten' assenyalava Puig. 'La Fundació Torres és la responsable de vetllar perquè els científics de la Universitat estudiïn l'espècie i diguin què cal fer. També de què la Diputació financiï bona part dels projectes, i que FECSA-ENDESA i algunes altres companyies elèctriques corregeixin la posició de les torres elèctriques' afirmava Puig. Altres iniciatives que porta a terme la Fundació Torres són, per exemple, 'el projecte de la trenca, un moixó molt sensible als ecosistemes esteparis' va apuntar Puig i va destacar que 'hi treballem des del Centre de recuperació de fauna salvatge de Vall Calent'. Amb l'ajuntament de Marçà i el Departament de Medi Ambient, al Priorat, la Fundació Torres col·labora amb el projecte de tortugues mediterrànies. I també col·laboren 'amb les ADF del Penedès en la protecció de boscos' i en en 'la preservació de les zones humides de Vilobí, al Penedès, amb el Consell Comarcal del Penedès' va subratllar Puig. Com a darrer projecte actual en marxa, Puig va destacar 'la col·laboració amb el Departament de Medi Ambient al paratge natural d'interès nacional de Poblet', en el qual, en fan el manteniment del bosc i la cessió de la terra al Departament de Medi Ambient, 'perquè hi puguin muntar una instal·lació d'educació ambiental' va aclarir Puig. Sinèrgies entre els agents 'Tots aquests projectes en conjunt amb entitats sorgeixen de manera natural, ja que nosaltres, com a empresa del sector primari, ens guanyem la vida amb la terra i entenem que n'hem de tenir cura' va afirmar Puig i va afegir que 'a Catalunya només tenim 4.000 hectàrees de terreny, de les quals només el 50% són agrícoles i la resta forestals. Per tant, la gent que treballa fent accions forestals és un nombre important. I es poden fer accions conjuntes per preservar el territori que són molt interessants pels dos bàndols, pels que actuen sobre el territori agrícolament i pels de forestalment' va comentar Puig, que va argumentar tot seguit: 'Aquestes sinèrgies d'entre els agents que actuen en el territori, és a dir, les empreses amb els Ajuntaments, els departaments de Medi Ambient, sorgeixen de manera natural i són molt importants per avançar en la preservació del patrimoni'. I va recalcar que 'nosaltres per fer vi de qualitat ens hem d'implicar ambientalment' destacava Puig. 'La funció de la Fundació Torres és respondre a una iniciativa de la societat civil en el territori i intentar-la declinar cap a temes mediambientals' va recalcar Puig. Conscienciació del consum responsable Al seu torn, David Poudevida, Director de Comunicació del Grup Bon Preu, va concentrar-se en explicar el perquè de la importància del 'consum responsable on no val tot'. Els objectius de l'empresa, segons Poudevida, són incitar els ciutadans a un 'consum qualitatiu i responsable'. Poudevida va subratllar que 'la proximitat ens obliga a ser sensibles a tot allò que preocupa al ciutadà més enllà de la nostra pròpia activitat. Per tant ens afecta que les famílies estiguin preocupades pel medi ambient, ja que nosaltres som generadors de residus, comercialitzant productes que incorporen molts embolcalls, va explicar Poudevida i va subratllar que aquestes inquietuds l'empresa les reflecteix oferint 'embolcalls compostables- que es biodegraden al cap d'un mes- i en productes de comerç just, per exemple'. 'Fruit de totes aquestes inquietuds es realitzen les diferents accions, emmarcades en diferents eixos. D'una banda hi ha l'eix de desenvolupament, on hi inclouríem el comerç just -que nosaltres portem impulsat des de l'any 1999 juntament amb ONG en projectes a Sudamèrica, Àfrica i Àsia. El segon eix es refereix al model de consum i societat sostenible ambiental 'és a dir la posada en marxa d'un pla ambiental que portem a terme des de fa un parell d'anys i posa a la disposició del client bosses biodegradables, així com productes biològics o ecològics. I un altre eix té relació amb poder recolzar projectes d'àmbit ambiental, i com a exemple tenim la col'laboració en el finançament d'estudis sobre el riu Ebre' va acotar Poudevida. Lluc Pejó, responsable de l'Àrea Educativa del Museu AGBAR (Fundació Agbar) va destacar la necessitat de sensibilització ambiental que requereix la ciutadania, igualment com un 'desenvolupament sostenible'. El Museu AGBAR es dedica precisament a fer aquestes dues tasques. 'Porta el coneixement científic i tecnològic a la ciutadania, dóna a conèixer l'aigua coma recurs de la natura i estimula nens i joves a ser emprenedors i a no tenir por a la ciència o la tecnologia' comentava Pejó i afegia que són de gran importància 'iniciatives amb l'Ajuntament de Cornellà o col·laboracions amb la Universitat'. Algunes iniciatives portades a terme, són cursets sobre medi ambient, actualitat i aigua, al museu, dirigits a estudiants universitaris i a escolars. Punts en comú entre empreses i entitats Cristina Sánchez, Presidenta de la Xarxa de Custòdia del Territori i Delegada de Seo/Birdlife a Catalunya, destaca que 'entre les entitats de custòdia i les empreses, caldria mirar més els punts en comú que no pas les diferències'. Alguns punts en comú entre empreses i entitats de custòdia són 'la necessitat de comunicar bé' i també 'l'interès pel territori' va comentar Sánchez. Sánchez va opinar que per portar a terme aquest tipus d'accions 'no es depèn tant del tipus d'empresa, sinó de les persones que la integren i va deixar anar alguna pregunta a l'aire: 'Quins avantatges han tingut les empreses a l'hora de portar a terme aquests projectes, a banda dels ètics?'. Albert Puig va respondre ràpid: 'Facilitats per muntar aquests projectes, no n'hi ha cap. Almenys des de l'Administració. I els avantatges? Fiscals, si es té una fundació'. Lluc Pejó va comentar que 'és molt difícil que la societat percevi aquestes accions com a positives directament, ja que la gent tendeix a creure que darrere de les accions empresarials hi ha alguna cosa'. Al seu torn, David Poudevida va coincidir amb Puig i Pejó opinant que 'els rèdits no són immediats' però va afegir que 'potser d'aquí a 15 o 20 anys sí que les coses canviaran' i hi haurà més facilitats. En referència a la imatge interessada de les empreses, Sánchez va opinar que 'la mala fama no es solucionarpa amb un anunci a la televisió, sinó treballant dia a dia. Demostrant a la societat que les empreses no sempre tenen coses a amagar'. Context de crisi L'acte de la cloenda va córrer a càrrec de Martí Boada, membre del Consell Assessor del Desenvolupament Sostenible. Boada va remarcar: 'Estem en un context de crisi ambiental, tota la comunitat científica es mostra pessimista respecte el futur de la nostra espècie, però d'altra banda, la capacitat reactiva social és molt baixa, i els col·lectius socials no es mobilitzen' i va afegir que 'l'equitat ja no és possible amb el nostre model, perquè no és sostenible'. Boada va assenyalar que 'per avançar caldrà casar entitats sense ànim de lucre amb empreses, i també caldrà descriminalitzar l'empresa'. 'És bàsic que fem servir la custòdia del territori. Actualment, però, les coses han de canviar, ja que moltes vegades es fa una apropiació de territori per edificar-hi. I estem venen la gallina dels ous d'or. És com quan les arnes ens foraden la roba i nosaltres creiem que ho ha fet un dragó que passava per allà, i enxampem el dragó i deixem a l'arna. Avui dia, el territori està arnat, 'va concloure Boada, que va defensar l'esperit de custòdia del territori sense perdre la capacitat crítica ni baixar la guàrdia.