Els instruments econòmics, decisius en la prevenció de residus

Sostenible.cat

25/11/2010

La VIII Jornada de Prevenció de Residus Municipals, organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya (ARC)  ha servit per analitzar el pes d'aquests instruments i, molt especialment, dels sistemes de pagament per generació en la gestió. Tot i la diversitat d'experiències exposades, els participants han coincidit què aquests sistemes aconsegueixen augmentar el reciclatge i disminuir el volum de residus generats. La jornada s'emmarca en la II Setmana Europea de la Prevenció de Residus en la què hi participen 32 regions de 17 països.

Els sistemes de pagament per generació (PxG) traslladen el principi de "qui contamina paga" a la taxa de residus i fan que l'usuari pagui en proporció a allò que genera. Un sistema d'aquest tipus es basa en tres pilars: la identificació del generador; la mesura de la quantitat de residus generada; i l'establiment de la taxació individual. En un context de recollida porta a porta la identificació es duu a terme a través del cubell o bujol que l'usuari lliura als serveis de recollida. Quan hi ha contenidors cal establir un mecanisme per identificar l'usuari cada cop que n'utilitza un. Un aspecte important que s'ha de tenir en compte a l'hora d'escollir un sistema de pagament per generació és la fracció que cal gravar (resta, envasos, vidre, etc.)

Una opció amb futur
El PxG és un instrument més d'ajuda a la prevenció, concepte que ha estat glossat al principi de l'acte per Alfred Vara, cap del departament de prevenció de l'Agència de Residus de Catalunya, amb la presentació de Estratègies per a la prevenció de residus a Catalunya

Ignasi Puig, cap de projectes de ENT Medi Ambient i Gestió, ha presentat La Guia per a la implementació de sistemes de pagament per generació de residus municipals , un document que ha descrit com "una eina pràctica que se centra en els principis bàsics de funcionament del PxG, així com en els passos a seguir per a la seva implantació". La Guia també recull  l'impacte sobre els fluxos de residus, i diverses experiències d'aplicació a Catalunya, Espanya i altres països.

Puig ha dit que cada municipi havia de triar ´"el sistema que millor s'adaptés a les seves característiques sociourbanístiques" , i que calia marcar-se un objectiu recaptatori, "una decisió que és política", ha precisat. Ignasi Puig ha acabat la seva intervenció dient que el PxG era "una fórmula justa d'assignació de costos amb molt de futur".

PxG encara incipient
Tot i el seu potencial, fins el moment només hi ha hagut tres experiències a Espanya de PxG per a residus domèstics: Torrelles de Llobregat (iniciat el 2003 i retirat posteriorment) Esporles (a Mallorca, des del 2009) i Argentona (al Maresme des de 2010). El cas d'Argentona ha estat presentat per Assumpta Boba, regidora de Xarxes i Noves Tecnologies Sostenibilitat i Participació. I l'exemple de Espolla per  Pere Soberats coordinador de l'agenda 21 d'aquest municipi. Més enllà de les particularitats de cada cas, tots dos han coincidit en destacar la importància de la participació ciutadana en els respectius processos. També han ressaltat la millora substancial del nivell de reciclatge i la creixent consciència individual sobre el tema, com a conseqüència del nou sistema.

El que al nostre país és excepcional és freqüent a Amèrica del Nord. Als EUA, concretament, els sistemes de PxG cobreixen 7000 municipis i, entre ells, 30 dels 100 més grans del país. A la jornada s'han presentat les experiències de Dresden (Alemanya) una agrupació de municipis del nord d'Itàlia gestionats per l'empresa ETRA i de la ciutat d'Umeä , a Suècia.

Jan Reichenbach consultor de Intecus GmbH i Universitat de Tecnologia de Dresden ha fet èmfasi en la "necessitat d'anar reajustant l'estructura del sistema per mantenir-ne la sostenibilitat en el temps" i ha observat que "el pagament que ha de fer la gent per unitat recollida s'ha mantingut constant des del 2003 i és actualment un dels més baixos d'Alemanya". L'èxit del sistema a la capital de Saxònia s'ha basat en una combinació d' educació, informació, i un disseny del sistema orientat a l'usuari.

Residus Comercials a Canet
Un cas particular en el nostre context és el de Canet de Mar. Aquest municipi del Maresme té un sistema de recollida porta a porta, amb  PxG orientat a l'àmbit comercial. Es va implantar entre maig del 2009 i abril del 2010 i actualment cobreix el 20% d'activitats comercials del municipi. Sílvia Tamayo , tinent d'alcalde de Cultura, Educació i Medi Ambient del municipi ha valorat l'experiència de manera positiva destacant "la bona predisposició dels establiments". Igualment,  ha volgut subratllar "la sensació de que hi ha més ordre i més control respecte als grans i mitjans generadors de residus comercials". També en aquest cas el sistema ha servit per augmentar notablement la recollida selectiva i per baixar el nombre de kg de residus per habitant i dia a 1,37, una xifra per sota de la mitjana de la comarca i de Catalunya.

Present i futur del cànon
La jornada s'ha tancat amb dues visions sobre l'evolució i futur del cànon sobre la disposició del rebuig dels residus municipals. Una ha estat la de Jordi Picas, cap del departament de Recollida Selectiva i Envasos, de l'ARC que ha defensat la contribució del cànon a les polítiques d'estalvi econòmic lligades a la prevenció i al desplegament de les recollides selectives en els municipis. L'altra visió l'ha exposada Francesc Canalias, representant de l'Associació Catalana de Municipis que, tot i reconeixent virtuts a aquest instrument econòmic, ha proposat una reflexió sobre què caldria canviar en el cànon del futur, tot subratllant, entre altres coses, que "el cànon hauria de deixar de ser un sistema de redistribució de recursos entre els territoris".

Enrenou de mobles
Mentre es desenvolupava la jornada al Teatre Fortuny, a la Llotja de Reus, s'ha dut a terme l ‘Enrenou de Mobles, una activitat organitzada per l'Agència de Residus de Catalunya i l'Ajuntament de Reus. Un total de 40 dissenyadors professionals, novells i estudiants, així com aficionats a la reutilització de mobles, han aplicat criteris d'ecodisseny en residus voluminosos provinents de la deixalleria de Reus per tal de donar-los una nova utilitat. L'objectiu de l'Enrenou de Mobles és fer palesa la importància de la reutilització.

 

Etiquetes: 

Relacionats

Notícia

El Departament de Medi Ambient de l’Ajuntament de Sant Andreu de la Barca ha iniciat una nova campanya per a la reducció de residus, amb tallers i recursos a les escoles. Aquest més de març s’ofereixen tallers a l’alumnat de primer de primària de totes les escoles del municipi, amb educadores i educadors ambientals.

Article

Dimarts 9 d’octubre a la tarda es va tancar la cinquena edició de Recuwaste, el Congrés sobre gestió de residus i economia circulat organitzat pel Consorci per al Tractament de Residus Sòlids Urbans del Maresme, amb el suport de la Generalitat de Catalunya a través de l’Agència Catalana de Residus i la Diputació de Barcelona. Les xifres parlen d’un èxit de la convocatòria, especialment significatiu en tractar-se d’una edició molt renovada, més transversal i farcida de novetats i activitats paral·leles.

Butlletí