El Parc Natural de l'Alt Pirineu, entre els 16 paisatges escollits a tot Europa per estudiar els efectes del canvi climàtic

Font: Generalitat de Catalunya

07/11/2019 - 13:30

El parc s’ha sumat al Projecte AELCLIC-Pathfinder, finançat per la iniciativa d’Innovació EIT-Climate-KIC, que pretén definir plans d’adaptació a 16 països europeus mitjançant treballs regionals en xarxa.

El Parc Natural de l’Alt Pirineu s’ha convertit en un dels 16 indrets de tot Europa escollits per estudiar els efectes del canvi climàtic. Així, s’ha incorporat al projecte AELCLIC-Pathfinder (Adaptation of European Landscapes to Climate Change), cofinançat per EIT-Climate-KIC, que és l’entitat pública-privada més important de la UE per abordar el canvi climàtic.

L’objectiu és definir i elaborar plans d’adaptació al canvi climàtic a 16 paisatges europeus, a partir de la creació de xarxes regionals i locals de treball, que puguin ser replicats en paisatges similars.

En aquest marc, aquest dijous 31, el parc organitza a Llavorsí el primer taller participatiu per identificar els actius clau que defineixen el parc natural, i contribuir a l’elaboració d’un futur Pla d’adaptació del paisatge del canvi climàtic específic per al paisatge pilot del Parc Natural de l’Alt Pirineu. És el tercer àmbit de Catalunya que se suma a aquesta iniciativa, en la línia de la lluita del Govern per fer front a l’emergència climàtica. Els altres dos espais són les Serra d’Ancosa (Anoia, Alt Camp i Alt Penedès), i la part final del riu Besòs, a l’Àrea Metropolitana de Barcelona.

Hi participen prop d’una quinzena de persones que conformen la xarxa local especialment creada per aquest objecte, integrada ens locals, entitats ambientals, estacions d’esquí, guies interpretadors del parc, i experts meteoròlegs i climatòlegs de la societat civil, entre altres. La trobada compta amb xerrades, debats i un taller dinamitzat per la Universitat Politècnica de València, atès que el paisatge del Parc Natural de l’Alt Pirineu s’inclou dins l’àrea sud-est d’Europa, que coordina aquesta universitat.

La cita ha de servir per posar de relleu que els efectes del canvi climàtic ja es poden observar als Pirineus, en general, i al Parc Natural de l’Alt Pirineu, en particular, a partir d’indicadors com la temperatura, la precipitació i la innivació. Precisament, els ecosistemes d’alta muntanya són especialment vulnerables al canvi climàtic, segons l’Agència Europea del Medi Ambient.

Segons l’informe El canvi climàtic als Pirineus: impactes, vulnerabilitat i adaptació, publicat per l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic, alguns dels seus efectes ja detectats són un increment de temperatura elevat, la reducció del mantell de neu, i la pèrdua de massa en els glaciars. També es preveu el desplaçament de zones de vegetació, l’augment del risc de plagues i malalties forestals que podrien provocar una important pèrdua de biodiversitat, i canvis en la disponibilitat d’aigua, que afectarien l’economia, especialment el turisme de neu i l’activitat hidroelèctrica. També afectacions a infraestructures i nuclis urbans, derivades d’episodis d’inundacions i despreniments.

La cita també pretén servir per posar sobre la taula la necessitat de considerar els efectes del canvi climàtic en la planificació i gestió del parc i evidenciar que el treball local i regional pot ser clau a l’hora de determinar la resposta a aquest canvi climàtic en el seu àmbit d’acció.

Plans pilot com a model per replicar

El projecte AELCLIC es distribueix a partir del tàndem de quatre universitats (Aalto University de Finlàndia, Wageningen University als Països Baixos, Universitat Politècnica de València i Universitat de Bolonya, a Itàlia) i xarxes locals i regionals sòcies del EIT Climate-KIC, l’òrgan públic-privat europeu més rellevant que treballa per a construir una economia de carboni zero mitjançant l’emprenedoria i la innovació. L’EIT Climate-KIC, que  compta amb el suport de l’Institut Europeu d’Innovació i Tecnologia  (EIT), pretén la millora de la forma de vida en les ciutats, promoure els productes industrials respectuosos amb el medi ambient i l’entorn, i optimitzar els recursos existents.

El projecte en marxa vol definir i provar models proactius i catalitzadors per a la definició de plans d’adaptació del paisatge al canvi climàtic, que inclouran polítiques, estratègies, accions pilot i iniciatives a nivell local i regional per a promoure l’adaptació al canvi climàtic. Els models generats en aquests països pilot són després testats i adaptats en un conjunt de paisatges pilot multiplicadors, amb el suport de xarxes regionals i locals de nous països.

En totes les àrees pilot, els principals actors (ONG locals, empresaris, administracions, equips investigadors, veïnat, etc.) treballen junts per comprendre l’impacte del canvi climàtic en els seus paisatges i formes de vida. Un cop elaborat un primer diagnòstic, s’acorden els reptes i agendes per als futurs plans d’adaptació dels paisatges, i els recursos i compromisos necessaris per a l’elaboració i compliment d’aquests plans.

Un cop enllestits tots els plans pilot, es preveu una declaració d’acord conjunt en la qual tots els membres de la xarxa de treball regional i local es comprometin en la preparació d’un pla d’adaptació del paisatge al canvi climàtic.


Categories: 

Relacionats

Article

Les principals administracions públiques de les Terres de l’Ebre han aconseguit reduir substancialment l’emissió de gasos d’efecte hivernacle a l’atmosfera en haver-se dotat d’un instrument administratiu i tècnic potent com l’Agència d’Energia de les Terres de l’Ebre (AETE), que es gestiona des de l’àrea d’assistència tècnica del Consorci de Polítiques Ambientals de les Terres de l’Ebre (Copate) i que també ha contribuït de forma determinant durant l’última dècada a reduir la factura energètica que paguen estes administracions, sobretot ajuntaments.

Notícia
 

Moderar la temperatura de casa i millorar-ne els tancaments, menjar en plat únic i reduir el consum de carn vermella i donar o vendre allò que ja no es necessita són algunes de les accions quotidianes que minven la petjada mediambiental de les persones. Un estudi d'àmbit internacional, anomenat Sustainable Lifestyles Accelerator (SLA) i en el qual participen set famílies de Sant Cugat comptabilitza el carboni que emetem els ciutadans i aporta consells per reduir-lo amb un petit canvi d'hàbits.

Article

L'Escola Cervantes està d'enhorabona ja que ha estat una de les deu escoles seleccionades per tal de transformar l'espai escolar en un refugi climàtic obert a la ciutadania. Les obres començaran entre el maig i el juny del 2020, i els caps de setmana, les instal.lacions de l'escola restaran obertes per al veïnat amb l'objectiu de poder gaudir d'un espai fresc i còmode al barri

Butlletí