El Museu de Ciències Naturals de Granollers participa en un article sobre canvi climàtic i adaptació dels animals

Font: PuntValles.com

30/07/2019 - 12:00

L'investigador del Museu de Ciències Naturals Constantí Stefanescu participa en un estudi que avisa que el canvi climàtic és més ràpid que l'adaptació dels animals

El Museu de Ciències Naturals de Granollers ha participat, a través de l'investigador Constantí Stefanescu, reponsable de l'Àrea de Lepidòpters (papallones) i del programa CBMS de seguiment de papallones diürnes, en un estudi d'un grup de recerca internacional sobre l'adaptació de les espècies animals al canvi climàtic. L'article s'acaba de publicar a la revista científica Nature Comunications i conclou que les espècies responen a l'escalfament global canviant alguns aspectes de la seva vida, però que aquests canvis no van prou ràpid i que no sempre són en la direcció correcta.
 
L’estudi l'ha dut a terme un grup de recerca internacional liderat per Viktoriia Radchuk, Alexandre Courtiol i Stephanie Kramer-Schadt, del Leibniz Institute for Zoo and Wildlife Research (Leibniz-IZW) de Berlín, i es basa en una revisió de les dades de 71 estudis seleccionats entre més de 10.000 articles científics sobre l’adaptació dels animals al canvi climàtic.
 
Altres científics catalans que hi han participat, a més de Stefanescu, són Iolanda Filella, investigadora del CREAF (Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals) i el CSIC (Consell Superior d'Investigacions Científiques), i Joan Carles Senar i Antoni Borràs, investigadors del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.
 
L'article constata que el canvi climàtic amenaça les espècies i que això pot repercutir en la salut dels nostres ecosistemes. És per això que és crucial veure si els animals són capaços de fer-hi front. A la natura, els canvis més evidents davant l'escalfament global  són les alteracions fenològiques o canvis en el calendari natural (moment de l’any en què hivernen, es reprodueixen o migren, per exemple). Pel que fa als canvis morfològics documentats  (mida, pes), no mostren tendències tan clares. 
 
Els investigadors s'han centrat a analitzar la resposta dels ocells perquè és el grup del qual tenen més dades ja que, de fet, els canvis en altres grups d'animals (insectes, amfibis, mamífers) són qualitativament similars als que experimenten els ocells. Els científics han comprovat que en les zones temperades l’augment de les temperatures provoca un avançament dels calendaris naturals en la majoria d'espècies. Tot i que, malgrat l'escalfament, les espècies podrien viure adaptades en el seu ambient natural, aquesta adaptació es fa a un ritme que no els garanteix la supervivència.
Per arribar a aquesta conclusió, s'han comparat els canvis fenològics en diverses poblacions d'ocells: en 9 de 13 espècies estudiades, s'ha trobat que la magnitud del canvi fenològic no era suficient per evitar el risc d'extinció de la població.
 
Cal tenir en compte, a més, que les dades analitzades pertanyen a espècies comunes i abundants, com la mallerenga carbonera o la garsa, amb una bona capacitat d’adaptació a noves condicions ambientals. Els estudiosos creuen que el pronòstic pot ser més  pessimista pel que fa a les espècies rares o amenaçades.
Els científics esperen que l'estudi estimuli la recerca sobre la capacitat d'adaptació dels animals per fer front al canvi global i contribueixi a  millorar les prediccions per ajudar a futures accions de gestió i conservació.

 

Relacionats

Notícia

Prop de 30 científics d'una vintena de països europeus es van trobar al Museu de Ciències Naturals de Granollers per avançar en el treball en xarxa amb tres objectius: avaluar mitjançant models l’estat de les poblacions europees de ratpenats per veure com els afecta el canvi climàtic; crear una xarxa de seguiment d'aquesta animals d’abast europeu; i fer una aproximació econòmica dels efectes sobre l'agricultura a causa de la disminució en la població de ratpenats, uns mamífers amenaçats per l'escalfament global.  

Acte
Notícia

Entre les accions que s'acaben de dur a terme hi ha la instal·lació de 68 caixes-niu, 58 per a ocells i 10 per a ratpenats i dues rampes en basses per facilitar el cicle biològic dels amfibis. Aquestes mesures formen part d'un pla global per protegir la biodiversitat a la ciutat.

Butlletí