El després dels desastres naturals, la gestió de l'ajuda i la reconstrucció social a debat

Desastres naturals recents, com el terratrèmol del Pakistan i l'Índia o el pas dels huracans Katrina per Nova Orleans i Stan i Wilma al Carib, evidencien cada cop més la fragilitat de l'equilibri ecològic de la Terra. Aquestes catàstrofes posen de manifest la manca de planificació en temes de seguretat que, com sempre en aquests casos, pateixen els sectors socialment més marginats. Aquestes van ser les principals línies de reflexió de la conferència 'Els desastres ambientals al segle XXI' celebrada el dimecres 11 de gener a l'auditori de la Fundació ECA Global. L'acte va ser organitzat de forma conjunta per les fundacions ECA Global, l'Institut d'Estudis de la Seguretat (IDES) i Vicki Sherpa Eduqual. La conferència va servir per parlar al voltant de la reconstrucció de les comunitats afectades per catàstrofes naturals i de com l'existència de desigualtats, dificulta una reconstrucció social, malgrat l'ajuda prestada per la comunitat internacional. La Consellera d'Interior Montserrat Tura va presentar l'acte analitzant el paper que tenim els humans en l'assumpció d'aquestes catàstrofes i sobre la previsió dels riscos ambientals que comporten. Segons la Consellera, 'no som conscients de la inestabilitat de l'equilibri ecològic de la Terra i de la nostra vulnerabilitat, solament som capaços de copsar-ho quan passen aquests fets de manera sobtada i catastròfica'. A més a més va afegir que, 'la nostra pressa en urbanitzar sempre ha estat el pitjor dels aliats de la humanitat tal com es mostra en les catàstrofes de l'Índia i Pakistan, on la gran superpoblació fa que qualsevol expressió d'un risc que avui hem de tenir objectivat i assumit es multipliqui per cent'. Montserrat Tura, com a representant dels poder públics, va apostar a favor dels grans avenços científics i tecnològics que poden permetre una major previsió de les catàstrofes naturals i va recordar la gran responsabilitat que tenen en l'atenció immediata de les víctimes per tal que la tragèdia humana sigui molt menor. 'Hem de garantir major seguretat en els moments que fa més falta, quan el risc ja no és un risc, sinó una catàstrofe'. Un missatge de solidaritat Per il·lustrar la conferència, Vicki Sherpa, presidenta de la Fundació Eduqual, va parlar i mostrar imatges de la situació que va viure a la zona afectada al costat dels damnificats de la catàstrofe. Vicki Sherpa ha estat una de les poques persones occidentals que han viatjat pel país per col·laborar en les tasques de reconstrucció. En l'actualitat, està desenvolupant un projecte educatiu al Pakistan, a la zona de Pindbegwal, on hi assistiran els fills i filles d'unes 25 famílies afectades, i que constitueix un exemple de reconstrucció social. El centre escolar desenvoluparà el mateix mètode d'ensenyament de les escoles de la Fundació al Nepal. Vicki Sherpa va enviar un missatge de solidaritat: 'De tota tragèdia sempre se'n pot treure una lliçó important valorant to el que tenim i podem fer un acte d'esperança i un acte solidari'. 'Molta gent es posa davant de la televisió i se sent impotent al veure aquestes imatges terrorífiques de les catàstrofes i no sap què fer, com pot millorar el nostre entorn o el més llunyà'. 'Tot s'esdevé amb una primera intenció, amb una dedicatòria, amb una paraula'. Després del testimoni de Vicki Sherpa, Jaume Curbet, director de l'observatori del risc de la Fundació IDES va centrar la seva intervenció a defensar la idea que els desastres naturals acostumen a transcendir el seu aparent caràcter episòdic per revelar una situació social de desastre permanent i de desigualtats socials, com s'ha pogut observar a les inundacions de Nova Orleans. Davant el creixement de la fractura social que tensa les relacions de dependència nord-sud, entre rics i pobres, Curbet va plantejar una qüestió de molta transcendència: 'un món injust, pot resultar un món segur? La resposta pot ser que admetre la inseguretat és la millor seguretat'.