El Consell Insular declara la situació d'emergència climàtica a Menorca

09/10/2019 - 09:00
Font: Menorca Al Dia

Font: Menorca Al Dia

El ple aprova per unanimitat la declaració, que busca assegurar l'adopció de mesures i aprofundir en la difusió de la problemàtica

Les evidències sobre l'empitjorament de la crisi climàtica a escala mundial són ja inqüestionables. Tant en magnitud com en velocitat, els impactes registrats sobre el clima i el medi ambient induïts per l'activitat humana presenten una situació sense precedents. La necessitat d'adoptar mesures urgents per mitigar-ne els efectes i fomentar l'adquisició d'un compromís polític i social per revertir la situació ha fet que el Consell Insular hagi decidit declarar la situació d'emergència climàtica a l'illa. La proposta va ser aprovada per unanimitat pel ple de la institució insular el passat dilluns 23 de setembre.

La declaració, presentada per la consellera de Medi Ambient i Reserva de Biosfera, Maite Salord, té com a objectiu assumir la gravetat de la situació i posar en marxa polítiques actives que la facin front.

L'escrit de la proposta destaca algunes de les dades més rellevants sobre l'empitjorament de la crisi climàtica tant a escala mundial com insular. Exposa les conseqüències previstes i presenta diferents mesures a adoptar vinculades amb els projectes que des del Consell Insular s'impulsen per a pal·liar els efectes de la crisi climàtica i impulsar el desenvolupament sostenible.

Entre les dades que aporta la proposta està l'últim informe especial del Panell Intergovernamental del Canvi Climàtic de Nacions Unides (IPCC-2018), elaborat per 91 Científics de 44 països diferents, que destaca l'augment mitjà de 1 °C de la temperatura mundial des de 1880 i les possibles conseqüències d'un augment per sobre dels 1,5 °C, ja considerat inevitable. Les conseqüències d'un escalfament global d'1 °C ja s’evidencien: condicions meteorològiques més extremes, creixents nivells del mar i una disminució del gel a l'Àrtic, entre altres canvis. No arribar als 2 °C podria evitar la desaparició dels esculls marins, el desgel de l'Àrtic o l'elevació del mar per sobre dels 10 cm.



El canvi climàtic a Menorca

En l’àmbit insular, el document de proposta destaca l'estudi elaborat aquest any pel Laboratori Interdisciplinari de Canvi Climàtic de la Universitat de les Illes Balears amb títol "El canvi climàtic a Menorca. Sobre els canvis observats i previstos, els impactes i la necessitat d'emprendre la transició energètica". L'estudi alerta que l'augment de temperatures a l'illa ha estat superior a la mitjana mundial, d'entre 1,5 i 1,75 °C de mínima i màxima en els últims 40 anys. La projecció que fa és pessimista si no es reduïssin els nivells actuals d'emissions, que podria suposar un augment d'entre 3 i 5 °C entre el 2010 i 2100. Entre els impactes previstos davant aquest escenari l'informe preveu grans pèrdues en la biodiversitat a l'illa, una reducció d'entre el 10 i el 20% de la pluja anual o l'augment de les onades de calor. Tot això tindria afectació en el sector agrícola, pesquer i turístic. Per això, els autors conclouen que és necessari i urgent emprendre la transició energètica a Menorca.

Entre els diferents projectes que cercaran abordar la transició energètica a l'illa i la limitació de les conseqüències del canvi climàtic, la declaració destaca que vetllarà pel compliment dels objectius proposats en el Pla d'Acció de la Reserva de Biosfera de Menorca (2018- 2025), el Pacte Batles i Batleses pel Clima i l'Energia i el pla de descarbonització Estratègia Menorca 2030. Els tres plans fixen un horitzó de futur sostenible a Menorca que passa per millorar en l'eficiència en l'ús de l'aigua i l'energia, la reducció d'emissions GEH (Gasos d’efecte Hivernacle) causants del canvi climàtic i de generació de residus, i la penetració de les renovables en generació, mobilitat i edificació.



 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Notícia
L'Ajuntament ha presentat la Declaració d’Emergència Climàtica i el Pla d’Acció per fer-hi front

Amb aquesta Declaració, la ciutat reconeix l'absoluta necessitat de mantenir l'escalfament global per sota d'1,5 graus centígrads, un repte que haurà de passar, durant la pròxima dècada, per reduir de manera dràstica els nivells d'emissió. La declaració reconeix l'eco-dependència i interdependència de la nostra espècie i assenyala una situació de col·lapse. L'Ajuntment inclou un pla d'acció i un procés de compromís ciutadà per adherir-se al document.

Notícia
Foto: Concello de Pontevedra

Foto: Concello de Pontevedra

Eloi Badia, regidor d'Emergència climàtica de l'Ajuntament de Barcelona  va ser un dels ponents a la taula de debat que portava per títol 'Les polítiques municipals enfront de la contaminació atmosfèrica i el canvi climàtic'. Es tracta d'una activitat paral·lela que organitza el Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social en l'espai administrat per la Unió Europea, dins de l'Ifema. 

Notícia

En el seu desè any, l'informe Emissions Gap avalua els darrers estudis científics sobre les emissions actuals i actuals estimades de gasos d'efecte hivernacle; ho comparen amb els nivells d’emissions permesos perquè el món avanci en un camí de menys cost per assolir els objectius de l’Acord de París. Aquesta diferència entre "on és probable que estiguem i on haurem de ser" es coneix com a bretxa d'emissions.

Butlletí