El congrés Waste in progress exposa models d'èxit de recollida de residus amb identificació

Crònica dels 3 dies de trobada a Girona

Font: Fira de Girona i Agència de Residus de Catalunya

19/04/2023 - 09:53

El 5è #wasteinprogress s'ha celebrat a Girona del 18 al 20 d'abril. Els sistemes eficients de recollida de residus, claus per a assolir els índexs europeus de reciclatge.

S’ha posat el focus sobre les oportunitats i els reptes tecnològics d’aquests sistemes al mateix temps que s’ha destacat la importància de conscienciar a la població perquè recicli correctament

La implantació del porta a porta, mitjançant bujols o contenidors intel·ligents, està servint per millorar els hàbits de les persones i perquè augmenti la recollida selectiva 

L’assistència total durant tres dies ha sigut de 1.700 persones i s’ha superat d’aquesta manera el rècord establert l’any passat

Una imatge de la primera jornada del 5è #wasteinprogress, al Palau de Fires de Girona (Fotos: Fira de Girona)


La 5ª edició del Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress ha tingut lloc al Palau de Fires de Girona. Amb la implantació de nous models de recollida de residus amb identificador del generador com a fil conductor, la primera jornada del congrès ha posat el focus sobre les oportunitats i els reptes tecnològics, comptant amb diferents casos d’èxit internacional a càrrec de representants de Midden-Waasland (Bèlgica), Schleswig-Holstein (Alemanya) i Treviso i Pisa (Itàlia). En l’àmbit estatal i local, avui ha sigut el torn de Manlleu, Girona, Tarragona i Usurbil (País Basc). Recollida porta a porta, contenidors intel·ligents o pagament per generació són alguns dels conceptes que han tractat els diferents ponents. El certamen, que ha comptat amb mig miler d’assistents en el seu primer dia, s’ha inaugurat amb la presència, entre d’altres, de Marta Madrenas, alcaldessa de Girona; Isaac Peraire, director de l’Agència de Residus de Catalunya; Lluís Amat, diputat de Medi Ambient de la Diputació de Girona; Ángel Hervella, director de Gestió Local i Autonòmica a Ecoembes i Coralí Cunyat, directora de Fira de Girona.

Actualment, i amb dades de 2021, Catalunya compta amb un 46,6% de recollida selectiva, el què es tradueix en només un 40% de reciclatge.

El porta a porta s’ha demostrat com un dels sistemes més efectius en la millora de la recollida selectiva, amb augments de 44 punts de percentatge en els índexs de recollida selectiva de mitjana. Tot i així, aquest sistema genera reticències i dificultats en alguns nuclis de població. Per aquest motiu, s’ha inclòs també la opció de contenidors tancats, opció que ha estat ja implantada en 76 punts poblacionals. Tot i què els resultats obtinguts fins ara amb aquest sistema són menors que els del porta a porta (34 punts d’augment en els índexs de recollida selectiva), representen un canvi conductual menor per a la població i, per tant, compten amb més acceptació ciutadana.

 

Midden-Waasland: centrats en la tecnologia i en conscienciar a la població

La primera de les 13 ponències internacionals del cinquè #wasteinprogress ha anat a càrrec de Sven Peeters, director general de MIWA, l’empresa de residus de la regió belga de Midden-Waasland, que compta amb diferents municipis i prop de 153.000 habitants. Des de l’any 2019, s’hi ha implantat un sistema de recollida porta a porta amb bujols identificats i les unitats familiars paguen una taxa que depèn de la quantitat de resta que s’ha recollit. “No només estem centrats en la tecnologia, sinó que també en conscienciar a la població”, ha explicat Peeters, qui ha destacat que “la gent està millorant els seus hàbits perquè és capaç de reflexionar. Hem impulsat una campanya de comunicació molt important i ens hem implicat al màxim en aquesta direcció”. Amb un 95% d’èxit des de la seva posada en marxa, els contenidors (n’hi ha tres models, depenent de la seva capacitat) calculen el pes dels residus i disposen d’un xip amb informació de cada unitat familiar. “Els costos d’implementació ha sigut elevat, perquè hem posat milers de contenidors i hem hagut de canviar els camions de recollida, però som conscients que ho recuperarem perquè la taxa de residus s’ha vist reduïda i també estem evitant la incineració”, ha afegit.

 

Dos casos italians: Treviso i Pisa

El Consiglio di Bacino Priula, a Itàlia, té 49 municipis i una població estimada d’uns 550.000 habitants al nord del país. El seu director, Paolo Contò, ha aportat l’experiència al #wasteinprogress d’una província basada en el vincle existent entre reciclar i pagar una taxa si no es fa, pel que cada unitat familiar es responsabilitza dels residus que genera. Des de fa poc més de dues dècades que funciona amb èxit un sistema porta a porta a través del qual cada usuari disposa d’un contenidor (en una casa unifamiliar o bloc d’apartaments) amb un dispositiu electrònic que l’identifica. Aquesta tecnologia ha permès implantar un pagament per generació que es basa en l’aportació de les fraccions de resta i orgànica. “Els resultats que hem obtingut són molt interessants, perquè només el 10 % de la població no recicla i el 90 % sí que ho fa. Premiem aquella gent que fa bé les coses i, en canvi, penalitzem a la gent que no actua correctament. A partir d’un control extern però també amb l’autocontrol de cadascú”, ha indicat. En aquesta regió italiana “cada resident genera entre 40 i 42 kg de residus cada any, el que és molt poc, i fins i tot podríem reduir-ho a la meitat amb el pas del temps”. També és el primer lloc del món on es va iniciar el reciclatge dels bolquers.

Sense moure’s d’Itàlia, Marco Redini, Responsable de la Unità Operativa Ambiente de Pisa, ha explicat com gestiona els residus una ciutat propera als 90.000 habitants, però que davant la pressió turística, estudiantil i hospitalària genera un volum de rebuig similar al que ho faria una població de 180.000 persones. “Hem passat per diferents fases, començant pels contenidors tradicionals al carrer i passant després al porta a porta, una tendència que hem anat abandonant tot i que no de manera definitiva a favor dels contenidors intel·ligents”. N’hi ha per a cinc fraccions diferents (orgànica, multi-producte lleuger, vidre, resta i paper), a part d’uns contenidors dissenyats especialment per a la restauració on s’hi llança el vidre i l’orgànica. Redini subratlla la importància de la “formació i la informació”, dos pilars que són clau perquè l’actual recollida selectiva a Pisa se situï en el 67% de la població. Igualment, ha assenyalat que un dels “problemes” davant dels quals s’està treballant és el del “desconeixement” de les persones que no són de la ciutat: “Tenim tres universitats i, per tant, molts estudiants. Bona part d’ells venen de fora d’Itàlia, i per això no actuen correctament i hem d’informar-los degudament”.  

 

Reciclar i separar, tota una “tradició” a Alemanya

El capítol de ponències internacionals d’aquesta primera jornada l’ha tancat Dennis Kissel, CEO de l’empresa AWSH (Abfallwirtschaft Südholstein GmbH) i representant de la regió alemanya Schleswig-Holstein, que disposa d’una població aproximada de 430.000 habitants. Després de 30 anys amb un sistema de recollida porta a porta amb contenidors de diferents mides amb identificació que permeten controlar cada usuari, l’objectiu de reduir la quantitat de residus produïts per cada unitat familiar es compleix, en part, perquè a Alemanya hi ha una cultura del reciclatge molt ferma des de fa temps. “La població d’aquest país fa dècades que tria els residus que genera. Cada casa disposava dels seus propis contenidors. Per exemple, l’orgànica es va començar a separar el 1994. Era abans que només hi havia un únic contenidor. No és que hagi baixat de manera dràstica la taxa de residus, perquè les xifres no han canviat en excés, sinó que s’està optimitzant la separació”. Com en altres casos, l’usuari cada cop és més responsable i és conscient que el control pel que fa als residus que genera va en augment.

Aquest primer dia del congrés també ha comptat amb el testimoni de localitats d’àmbit nacional i local. Hi ha participat Girona, explicant que la ciutat va iniciar el 2019 una prova pilot de contenidors intel·ligents tancats i agrupats al barri de l’Eixample, i posant al damunt de la taula els canvis i millores dels sistemes de recollida de residus que es posaran en funcionament a partir de l’any vinent, quan s’estendrà aquest model en un àmbit més gran del municipi. Irma Geli, Tècnica de la secció de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Girona ha indicat alguns aspectes importants que cal tenir en compte abans d’implementar un model de recollida amb identificació: “És important saber quin és l’origen de la base de dades, que aquesta sigui completa i tenir clar com s’actualitzarà. S’ha de saber si hi haurà prou capacitat de gestió i es pot o no assumir un determinat volum de feina. És clau seguir la normativa de protecció de dades i complir amb la llei establerta, i també plantejar-se quina és la informació mínima de la qual es disposa per arribar als objectius proposats”. Empar Vilà, Cap de Serveis Urbans de l’Ajuntament de Girona, ha parlat d’uns “bons resultats” amb l’actual prova pilot de contenidors intel·ligents tancats i agrupats però ha admès que “som conscients que no arribem encara a les xifres del porta a porta”. Ha afegit que “l’any 2024 disposarem de diferents tipologies de recollida de residus depenent de cada barri, habitatge o carrer, i els resultats milloraran. Amb el sistema anterior ens havíem estancat, pel que ha sigut necessari plantejar-ne de diferents”.

S’hi ha representat també Manlleu, que utilitza un porta a porta amb tecnologia d’identificació de l’usuari en una ciutat de més de 20.000 habitants. N’ha parlat Maria Dolors Colom, Tècnica de Medi Ambient de l’Ajuntament acompanyada de Montse Bosch, Gerent de PreZero a Espanya. Tarragona ha posat en marxa tres proves pilot amb tres tecnologies de control d’accés diferents, amb el testimoni de Lídia Bartra, Cap de gestió de Serveis Públics del seu Ajuntament. Mentre que Usurbil, al País Basc, fa 14 anys que duu a terme un porta a porta identificat segons ha apuntat Amaia Martiarena, Tècnica de Residus. 

 

Reptes de la identificació de l'usuari

La segona jornada ha tractat sobre les oportunitats i els reptes jurídics pel que fa a la implantació dels nous models de recollida de residus amb identificació. Des de la protecció de dades fins a la fiscalitat i els procediments administratius, passant pels processos d’inspecció i sanció, basant-se en el nou marc legal i la legislació indirecta. En aquest sentit, el dia ha estat protagonitzat pels casos en primera persona a càrrec de ponents procedents d’Àustria o Itàlia. S’ha posat al damunt de la taula el nou marc normatiu de les taxes de residus i el finançament local, al mateix temps que s’ha parlat, per exemple, de l’experiència de Monza i de com els seus 122.000 habitants s’estan adaptant a un nou servei de recollida porta a porta, de la gestió de les dades dels usuaris i de quin és el mètode d’inspecció per al correcte compliment de l’ordenança de residus. La jornada també ha comptat amb testimonis més propers com els de Madrid, Cardedeu i la comarca d’Urola Erdia, al País Basc, així com representants de l’Agència de Residus de Catalunya i l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades.

 

Un sistema fàcil, simple i just

L’austríac Martin Steiner i l’italià Alessandro Mantelero han coincidit, en les seves ponències, que cal facilitar la vida dels usuaris quan es relacionen la fiscalitat i la gestió dels residus. Martin, director general i consultor de l’empresa TBU (Eviromental Engineering Consultants) ha enumerat una sèrie de manaments o regles d’or necessàries a l’hora d’abordar aquest tema. L’enginyer, amb una experiència de 30 anys en la matèria, ha aclarit que “amb les taxes, molts ajuntaments es compliquen la vida i el que s’ha de fer és el contrari. Que sigui el més entenedor possible. O tant senzill que sembli fins i tot estúpid. S’ha d’explicar a la gent ràpidament, amb el temps que triga un llumí a consumir-se. I aquestes taxes han d’aconseguir conduir al consumidor cap al comportament desitjat. En el cas dels residus, que separin, triïn i seleccionin correctament i no pas llançar-los al bosc perquè sigui el més fàcil”. Ha afegit que la recollida és un servei públic però “diferent” als fonamentals, com el subministrament d’aigua o de llum, perquè “si deixes de pagar el mòbil, per exemple, et tallen la comunicació però si el que no fas és pagar els impostos, tu pots seguir embrutant, així que cal que les persones entenguin què estan fent”.

Mantelero, expert en dades i membre de la càtedra Jean Monnet a la universitat Politecnico di Torino, ha parlat d’aquells requisits que garanteixen l’èxit en les implantacions d’un model de recollida amb identificació, presentant el Privacy by design. Un concepte que va camí d’una dècada que està arrelat a Itàlia (des del 2015) i que ha servit per aconseguir un equilibri entre la protecció de dades i altres interessos comuns com ho és la preservació del medi ambient. “A l’hora de desenvolupar qualsevol producte, en aquest cas un sistema de recollida de residus amb identificador del generador, hem de tenir clara quina és la finalitat, la quantitat de dades, com les aconseguirem i de quina manera les farem servir. Si s’entén això i es posa en funcionament, sempre tenint en compte el marc legal corresponent, funcionarà. És important diferenciar entre les dades necessàries i bàsiques i aquelles opcionals, que necessiten el consentiment dels usuaris”. Ho ha definit com una “solució” que funciona correctament al seu país i que té recorregut en d’altres indrets del planeta.  

 

El cas de Monza: porta a porta i un sistema d’inspecció ben definit

A Monza, amb una població d’uns 122.000 habitants i una àrea propera als 36 quilòmetres quadrats, es va posar en marxa a principis del mes de març de l’any passat un nou servei de recollida de residus. N’han parlat Serena Trussardi i Valentina Guelpa, directores del Sector de Medi Ambient i Energia del consistori italià. Es tracta d’un model porta a porta que disposa de bujols amb xip i també d’una bossa semitransparent homologada anomenada “sacchi rossi” que permet identificar a cada usuari mitjançant un tag RFID. A partir de les dades que s’obtenen amb aquest sistema s’aplica una tarifa de pagament per generació. Trussardi i Guelpa, a part d’exposar els aspectes legals relacionats amb aquesta identificació, han admès que als ciutadans els està costant adaptar-s’hi i que hi ha en marxa un particular sistema d’inspecció que vetlla perquè se separin correctament els residus. “Fem un control exhaustiu a través de la lectura del xip que hi ha a casa bossa i a partir d’aquí es procedeix a sancionar a aquella gent que no ho fa correctament. Això depèn de la policia local però també d’un conjunt de voluntaris que disposen de poders per fer-ho”. Aquests voluntaris han realitzat prèviament un curs formatiu, el departament de policia ha comprovat que no tinguin antecedents i tenen l’obligació de fer, com a mínim, 160 hores a l’any d’inspecció. De moment es compta amb 29 persones però el desig és el d’ampliar-ne el número.

Més genèrica ha sigut la visió de Francesca Cecamore, la responsable de l’Àrea directiva de l’Autoritat Italiana de Protecció de Dades. S’ha encarregat d’explicar la normativa existent a Itàlia pel que fa a la  protecció de dades i de privadesa a l’hora d’identificar la participació de l’usuari en la recollida de residus.     

 

El nou marc de les taxes de residus i el finançament local

Ignasi Puig, director de projectes de la consultoria catalana ENT Medi Ambient i Gestió, ha participat en la segona jornada de ponències del #wasteinprogress amb la finalitat de relacionar el nou marc estatal de les taxes de residus i el finançament local pertinent. Tot i que la llei es va aprovar el 2022 i no es posarà en marxa fins al gener del 2025, Puig ha mostrat la seva preocupació perquè considera que “anem tardíssim” i que “els deures s’estan acumulant” perquè funcioni com cal quan arribi la data fixada. “La normativa que entrarà en vigor afecta a tots els ajuntaments, la majoria dels quals ja disposen ara de taxes però gairebé mai serveixen per cobrir les despeses. Ha passat un any des de l’aprovació, ara vindran eleccions i de moment s’han produint pocs canvis. Cal posar-se a treballar ja”. Veu imprescindible, primer de tot, “tenir clar quins són els costos del servei de recollida, veure com s’està de lluny de l’objectiu i ajustar les taxes en conseqüència a aquests paràmetres”. I ha posat al damunt de la taula el pagament per generació, una pràctica habitual en d’altres països i que “encara es veu lluny” a Catalunya, tot i que la tendència és “anar cap aquí” malgrat que de moment s’està fent “a poc a poc”. Puig ha subratllat que aquells consistoris que ja han introduït als seus municipis el sistema de recollida porta a porta podrien aplicar aquest pagament per generació, recordant que ara per ara el servei d’escombraries es paga “amb una tarifa plana”, independentment dels residus que es produeixen. Un mètode, l’actual i majoritari a Catalunya i a la resta de l’Estat, que acabarà desapareixent amb el pas del temps. 

La segona jornada també ha comptat amb la participació de Teresa Guerrero, cap del Departament de Foment de la Recollida Selectiva de l’Agència de Residus de Catalunya, que ha enumerat tot un seguit d’eines per facilitar la implantació de taxes justes. D’això n’ha parlat igualment Xavier Urós, cap de l’Assessoria Jurídica de l’Autoritat Catalana de Protecció de Dades. Els testimonis més propers han anat a càrrec d’Enrique García, cap del Servei Jurídic i de Coordinació Administrativa de la Direcció General de Neteja i Residus de l’Àrea del Medi Ambient i Mobilitat de l’Ajuntament de Madrid; Orkatz Goenaga, gerent dels Serveis Ambientals de la comarca d’Urola Erdia, al País Basc, per parlar dels procediments d’inspecció de les bosses en contenidors tancats; i de Verònica Vidal, la regidora de Medi Ambient, Verd Urbà, Mobilitat i Serveis de l’Ajuntament de Cardedeu, l’encarregada d’explicar com aquesta localitat catalana duu a terme la protecció de dades vinculada al servei de recollida porta a porta amb identificació.


Deures i necessitats davant la implantació dels nous models de recollida de residus amb identificació

Com a conclusions per a la darrera jornada, s'ha evidenciat que a curt termini els residus deixaran de ser anònims i d’aquesta manera es pagarà en funció del que es generi a partir de sistemes de recollida amb identificació que funcionen amb èxit a d’altres països i que s’aniran implantant a la resta de l’Estat durant els propers anys.La darrera jornada del congrés ha situat el seu focus d’atenció en les oportunitats i reptes conductuals pel que fa a aquests sistemes amb identificació. Les experiències en primera persona de representants d’Estocolm (Suècia), els Països Baixos i les regions de Bihor (Romania) i Hertfordshire (Anglaterra) han sigut les protagonistes d’un dia que s’ha tancat amb una xerrada a càrrec de Marta Romo, experta en neurociència, que ha fet reflexionar als assistents amb dinàmiques i pautes a tenir en consideració perquè el cos accepti qualsevol canvi a la vida.

Els residus deixaran de ser anònims​

La tercera jornada ha servit per abordar tot allò relacionat amb les reticències que generen les implantacions d’aquests nous models de recollida de residus, exposant les estratègies que cal aplicar per minimitzar les pors dels usuaris i administracions. La psicologia conductual s’ha convertit en un dels conceptes estrella del dia i n’han parlat els neerlandesos Luuk Bos i Anne Claudia Lanting, psicòleg i Teamlead Sostenible de D&B, respectivament. La seva ponència ha reflectit la necessitat de seguir una sèrie de pautes per canviar el comportament de les persones, en aquest cas amb l’objectiu de dur a terme un determinat sistema de recollida de residus que xoca amb els hàbits i les rutines arrelades al llarg de les últimes dècades. Perquè la societat es mostri oberta als canvis, han explicat que cal abordar tres punts clau: “S’ha de permetre a l’usuari una certa autonomia i no obligar-lo a fer quelcom d’entrada perquè si no es tancarà en banda i es generarà una evident reticència. També s’han d’oferir garanties que fer servir aquests models de gestió de residus té un impacte directe, com ara mostrar que gràcies a separar la resta orgànica es pot fer gas verd perquè funcionin els autobusos. Si hi ha dubtes, arriba llavors la resistència. I l’ésser humà és bastant gandul i tendeix a conservar la energia, pel que canviar d’hàbits no és fàcil i llavors apareix la incapacitat de fer-ho. Aquí és on s’han d’implicar les administracions i autoritats locals, mostrant fins a on es vol arribar i ajudant el ciutadà, de mica en mica”.

Per implicar la societat de manera directa en el reciclatge, a la regió anglesa de Hertfordshire existeix l’organització “Waste Aware”, que té una gran trajectòria en campanyes de comunicació amb el propòsit d’augmentar la participació ciutadana. Helena Jackson, la seva coordinadora, ha aprofitat l’altaveu del #wasteinprogress per admetre, d’entrada, que “no és fàcil convèncer a la gent” quan del que es tracta és de canviar d’hàbits, però que malgrat aquesta suposada primera barrera s’han dut a terme una sèrie d’accions que han corroborat que “la majoria de gent vol ajudar a millorar el medi ambient”. Igualment, Jackson ha manifestat que “una cosa és que hi hagi predisposició i una altra, que s’aconsegueixi tirar endavant per assolir uns objectius. Es tracta d’aprofitar aquest entusiasme de les persones. Com? Intentem ser molt clars, engrescant els ciutadans i portant-los cap al nostre terreny amb iniciatives i campanyes divertides, cridaneres”. Amb el suport del govern local, per exemple, es va convidar a tota una comunitat a un esmorzar per treballar la separació de la resta orgànica, preguntant directament a cadascú com ho faria i explicant quines serien les conseqüències de les seves accions. S’han creat marques cridaneres amb dissenyadors coneguts i a les xarxes s’han penjat fotografies de “persones reals” per demostrar que tota la societat hi pot estar implicada. “Tu mateix, el teu veí o aquell pare o mare de l’escola dels teus fills”, ha detallat, per “fer-ho més proper”. Tampoc ha faltat la informació porta per porta o l’organització de xerrades i trobades per arribar a sectors més amplis de població.  

 

Els casos d’Estocolm (Suècia) i Salacea (Romania)

Dues de les ponències internacionals han servit per explicar casos d’implantació de nous mètodes de recollida de residus amb identificació i quina ha sigut la reacció de la població. La localitat romanesa de Salacea va ser la primera de la regió de Bihor que va iniciar un sistema porta a porta identificat. “La gent primer va tenir por. Perquè no entenia molt bé què s’havia de fer i perquè ningú volia ser sancionat si no actuava correctament”, han reconegut Pásztai Zoltán i Horváth Béla. El representant en ecologia i medi ambient de Bihor i l’alcalde de Salacea, respectivament, han explicat que a partir d’una forta campanya d’educació i divulgació la confiança i el compromís de la població han anat a l’alça. “Abans tots els residus anaven en un únic contenidor. Ara en tenim de més petits i fraccionats. Vam informar a la gent que volíem crear un món millor i que si algú ho feia malament, no se’ls penalitzaria sinó que se’ls explicaria com fer-ho correctament”. A partir d’aquí, la millora ha sigut evident: “Només un 10 per cent dels usuaris va mostrar els seus dubtes, però els vam acabar dient que si volien conservar els contenidors grossos haurien de pagar el doble i aquí es va acabar el problema”. Considerat com un “procés” en constant evolució, en un any les xifres són molt positives perquè “tothom ha vist que aquesta és la solució i també els polítics, que estan implicats. A Salacea i Bihor la recollida selectiva és d’un 65% dels residus i en d’altres zones del país, del 45 o 50%”.

Una excel·lent acceptació ha rebut el nou model de recollida de residus en una àrea d’Estocolm (Suècia) que comprèn uns 3.000 habitatges. Per evitar les congestions de trànsit, fer fora els camions, eliminar la contaminació acústica, minimitzar les emissions i convertir-lo en un espai més segur, es disposa d’un sistema híbrid, amb una recollida per aspiració soterrada i també pneumàtica. El mètode funciona amb tecnologia RFID que serveix per recollir dades i informació dels usuaris i, alhora, permet millorar els seus comportaments a partir de comentaris sobre les seves accions. N’ha parlat Henrik Siepelmeyer (doctorant, màster i llicenciat a la Universitat de UiA i KHT Reial Institut de Tecnologia d’Estocolm) i Lars-Olov Andersson (director tècnic i responsable de recollida de residus pneumàtics SVOA). “No és un sistema del tot nou, es fa a d’altres llocs de Suècia i a més països, però tot i així sempre pot representar una novetat per aquells que no el coneixen. Ens hem trobat una molt bona acollida. La societat té una elevada consciència ambiental i des del primer moment ha existit la voluntat de reduir l’evident problema amb el trànsit”. Aquesta tècnica, a part de reduir l’espai que ocupa al carrer, no genera mala olor i fa a tothom partícip. “Tots comparteixen el mateix sistema i disposem del càlcul de la quantitat de residus que llança cada unitat familiar. Una informació que es pot consultar. La teva i la del veí, per exemple, així que cadascú coneix quin és el seu comportament i els d’aquells qui conviuen amb ell”. Amb el detall d’aquestes dades, després es poden organitzar intervencions per millorar els hàbits de recollida de la gent i incorporar noves normes socials.     


 

Municipis: 
Categories: 

Relacionats

Notícia
Manlleu serà una de les ciutats convidades

Manlleu serà una de les ciutats convidades

El Fòrum Internacional de Residus #wasteinprogress se celebrarà al Palau de Fires de Girona entre el 18 i 20 d'abril. Comptarà amb ponències, debats i taules rodones oferint l’experiència en primera persona de ciutats i regions com Pisa, Monza i Treviso, a Itàlia, i Bihor, a Romania

Notícia

Recentment, s’ha publicat l’informe del resultat de la caracterització dels residus orgànics realitzada per l’Agència de Residus de Catalunya durant el quart trimestre de 2023. Els resultats mostren una bona qualitat de l’orgànica en el circuit porta a porta amb només un 1,61% d’impropis (impureses, materials que no pertoquen a la fracció recollida)

Notícia

La recollida selectiva arriba al 39,3 % de mitjana als municipis metropolitans. La recollida porta a porta i els contenidors intel·ligents fan augmentar la xifra 1,1 punts el darrer any.

Butlletí