'El canvi climàtic pot ser una gran oportunitat'

Periodista
30/03/2015

Naomi Klein (Montreal, 1970) va visitar Barcelona el 27 de març per presentar el seu últim llibre This Changes Everything: Capialism Vs. The Climate  (Això ho canvia tot. El capitalisme vs el clima). Klein va aprofitar una roda de premsa i també una multitudinària conferència al Centre de Cultura Contemporània per rebutjar de ple les habituals tesis derrotistes dels mitjans de comunicació sobre la pobra resposta al canvi climàtic. Klein veu el canvi climàtic com una gran oportunitat per substituir l'actual model energètic i a la vegada el pensament polític hegemònic arreu del món durant els darrers 30 anys: el neoliberalisme.   

A blessing in disguise és una expressió habitual en la llengua anglesa que traduïda literalment sona estranya  (una benedicció disfressada) però té un significat que aplica a nombroses situacions de la vida humana. Es refereix al fet que una desgràcia o problema greu poden amagar alguna bondat o benefici. Aquest seria per a Naomi Klein el cas del canvi climàtic. Segons l'autora, alguns dels escenaris previstos pels científics suposen "un esperó sense precedents" per transformar la nostra forma d'estar en el món i d'actuar, ja que "l'alternativa no és viable". Klein creu que estem davant de l'amenaça més gran que ha afrontat la humanitat, el destí de la vida sobre la Terra, "i no hi ha, com en el cas dels plans, un planeta B".

Per una democràcia energètica i contra l'austeritat. Destruint els mites
El primer aspecte de la lluita és el discurs. El neoliberalisme hegemònic sosté la idea de que no hi ha alternativa a una economia basada en els combustibles fòssils. Naomi Klein ho nega rotundament i a més recorda un gran nombre d'exemples que demostren el contrari. "A Alemanya, en centenars de ciutats, hi ha un moviment popular que el  podem anomenar democràcia energètica, perquè s'expressa votant  a cada elecció, i propugna recuperar el control de les xarxes elèctriques i treure'l de les mans de les grans corporacions", explica.

Un altre mite és que l'austeritat sigui l'únic camí possible per a Europa. En aquest sentit, i tornant a Alemanya, Naomi Klein, assenyala que "és irònic que des d'aquest país es recepti una austeritat que va en contra del canvi de model energètic ja que si els governs no poden invertir serà difícil aconseguir aquest objectiu". Això fa que executius com l'espanyol vagin en direcció contrària després d'anys de situar-se en el bon camí: "ara els consumidors espanyols que opten per panells solars estan penalitzats perquè les grans empreses els veuen com competidors i han influït en el govern que a més segueix les directrius de contenció en la despesa". Tot i que prescriu austeritat als altres governs del sud d'Europa, el govern alemany és, paradoxalment, el que ho està fent millor de cara a la transició energètica. Això porta a Klein a utilitzar la ironia per dir que a la propera trobada entre Tsipras i Merkel, el líder grec li haurà de dir a la dirigent alemanya "volem deixar de fer el que tu ens dius i començar a imitar el que tu fas".

Cap a una nova lògica econòmica
Una altra de les tesis principals de Això ho canvia tot és que en les darreres dècades el capitalisme neoliberal ha entrat en xoc directe amb allò que necessitem fer per combatre el canvi climàtic. Klein posa aleshores una qüestió urgent damunt la taula:  "cal trobar la manera de posar límits a l'activitat de les grans corporacions multinacionals, cal que els beneficis que obtenen paguin més impostos, que hauran de servir per afrontar els costos de la transició cap a una economia descarbonitzada, i  cal deslliurar de la privatització els sistemes de transport públic i de gestió de l'energia".

La lògica de que hi ha un creixement indefinit continua estan al centre de l'economia capitalista com si el concepte de sostenibilitat no existís. Davant aquesta constatació, l'autora canadenca demana una lògica diferent per a la nova economia, que hauria de ser "deliberativa i estratègica" i posar-se com a objectiu "no aquest creixement cec que hi ha avui en dia sinó, el benestar de les persones". Però per aconseguir això Klein recorda que "necessitem unes condicions climàtiques estables". D'aquesta manera,  el futur econòmic, el social i el climàtic presenten una vinculació indissoluble.

El decreixement no és adequat
Preguntada per Sostenible sobre el fet que sovint utilitzi l'expressió decreixement, Naomi Klein ha volgut aclarir que comparteix alguns dels pressupòsits d'aquest moviment que ha estat impulsat especialment des de França. Tanmateix també ha dit que "el decreixement no és el concepte més adequat per dur a terme la transició econòmica i energètica".

Ben al contrari, si cal reduir les emissions de carboni per evitar que la temperatura del planeta pugi més de 2 graus de mitjana, això demana inversions i per tant un creixement notable en determinats sectors. De nou, Klein cita a Alemanya "que ha aconseguit crear més de 400.000 llocs de treball en l'àmbit de les renovables i aquesta és la solució". Més dades hi van a favor. Està establert que  una inversió en renovables genera entre 6 i 8 vegades més llocs de treball que la mateixa inversió en combustibles fòssils, destaca l'autora de Això ho canvia tot.  "Necessitem invertir en l'economia de baix carboni, no només per la qüestió climàtica, sinó perquè les societats que ho fan estan creant més benestar", conclou.

Independència i transició energètica
Klein coneix perfectament el procés sobiranista català. Tot i ser una quebequesa anglòfona, en alguna ocasió s'ha posicionat a favor de la independència de la província. Es defineix en aquest sentit com a "defensora de l'autodeterminació perquè crec en la democràcia". Sosté que en diversos països les regions que han volgut iniciar processos de transició energètica han vist tallat aquest impuls per l'actitud contrària dels governs centrals.

De tota manera si bé la independència -com a fenomen general- pot obrir la porta a una política millor en aquest sentit, no hi ha cap garantia de que sempre sigui així. "Pensem en el moviment independentista de Groenlàndia que per pagar el nou estat contempla molt seriosament la perforació de l'Àrtic a la recerca de petroli", assenyala.

L'exemple danès
Groenlàndia contempla la seva independència de Dinamarca, però precisament aquest darrer país se situa a l'avantguarda del model que Naomi Klein reclama per a la transició energètica. "Són els primers del món que es van implicar seriosament en el canvi cap a les renovables i  avui el 40% de la seva energia ve de l'eòlica". Malgrat defensar en tot moment la propietat pública, Klein introdueix matisos importants que l'allunyen de qualsevol dogmatisme. Creu que la propietat per si sola no vol dir res mentre no vagi acompanyada d'una política en una determinada direcció i amb un ampli suport popular. De fet, recorda que moltes empreses estatals generen emissions causants del canvi climàtic.

Seguint la mateixa línia antidogmàtica, indica que la propietat privada responsable també és un camí, i cita el cas de la companyia californiana Sungevity com un exemple "perquè basa el seu model de negoci en el lloguer de panells solars i això els posa a l'abast de les economies més modestes". Klein defensa qualsevol model que sigui útil als objectius d'aturar la pujada de les temperatures i en especial el del cooperativisme: "que és el que ha facilitat les coses a Dinamarca". Afegeix que arreu del món es multipliquen les iniciatives per posar les decisions més a prop de la gent i més lluny dels interessos d'una minoria, i cita aleshores l'exemple català de Som Energia.

Forces en combat
Klein reconeix la força del negacionisme i del relativisme  (una de les cites inicials del llibre és la de la ultraconservadora nord-americana Sarah Palin que va dir el 2011. "M'encanta l'olor de les emissions")  Malgrat tot anima als seus auditoris, com els centenars de persones que la van anar a escoltar al CCCB de Barcelona, a promoure l'activisme: "cal construir coalicions i moviments antiausteritat que s'han d'unir als moviments que treballen contra el canvi climàtic per provocar una modificació en el rumb de les polítiques". Contraposa el poder d'una de les famílies més riques dels EUA gràcies al petroli "que entrarà en la propera campanya electoral americana amb 1.000 milions de dòlars"  a les mobilitzacions que s'estan desenvolupant a tot  el planeta per una economia del bé comú que es capaç de fondre les reivindicacions socials i ambientals en una de sola.

Etiquetes: 
AdjuntMida
Image icon Foto: CCCB 161.59 KB

Relacionats

Butlletí