Drets ambientals amb mirada local

Font: AMB

29/12/2019 - 10:05

Un nou cicle del Programa Metropolità pels Drets Humans des del món local: Tenim Drets, Teixim LlibertatsTenim de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB posa el focus en la producció i l'ús dels plàstics. 

El 30 de novembre es va presentar a Begues un nou cicle del programa Tenim Drets, Teixim Llibertats dedicat als drets ambientals. Aquest tema d'interès actual, directament vinculat al canvi climàtic, respon a un dels grans reptes actuals als quals hem de fer front amb accions globals i locals. Per lluitar contra el canvi climàtic cal un compromís amb la sostenibilitat ambiental, però també amb la sostenibilitat social i econòmica, que afecta la garantia dels drets humans i l'assoliment dels Objectius de Desenvolupament Sosteible (ODS).

Així mateix, es va presentar l'eix principal de la 4a edició del programa, centrat en l'anàlisi, la reflexió i la proposta de solucions envers la producció, l'ús i la gestió dels plàstics.

Van participar en aquesta edició: Begues, Corbera de Llobregat, la Palma de Cervelló, Montgat, Montcada i Reixac, Sant Adrià de Besòs, Sant Climent de Llobregat, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Torrelles de Llobregat.

L'acte va començar amb una taula rodona per presentar el programa, el nou cicle i la temàtica de l'edició que s'inicia.

 

8 milions de tones l'any

En els últims 10 anys hem produït més plàstic que en tot el segle XX. Actualment podem trobar plàstics en gairebé tots els productes que utilitzem diàriament provinents de la indústria tèxtil i la indústria alimentària, els productes de neteja, els fertilitzants de l'agricultura i la ramaderia que acabem consumint a casa, el carburant dels vehicles, etc. No sols estem en contacte amb els plàstics quan fem servir bosses i ampolles de plàstic, tela sintètica o altres productes manufacturats amb plàstic, sinó que aquests plàstics continuen el seu procés de descomposició a través de les aigües, el sòl terrestre (i, per tant, les aigües subterrànies) i l'aire, amb els quals conrearem els aliments, respirarem, etc. Cada minut es llença als oceans l'equivalent a un camió carregat de productes plàstics, uns 8 milions de tones l'any.

Després de la taula rodona, es va presentar el projecte de cooperació coordinat amb l'Àrea Metropolitana de San Salvador dedicat a la reducció de plàstics als mercats municipals, que ens permet entendre la importància que tenen els projectes de conscienciació per reduir, reutilitzar, reciclar i fer una bona gestió dels plàstics.

Ernest Maragall, vicepresident de l'Àrea d'Internacional i de Cooperació de l'AMB, va expressar el compromís de la institució amb els drets ambientals i l'aposta per continuar treballant conjuntament amb els ajuntaments metropolitans en el programa.

Com a colofó final, el grup de batucada dels Fomarians de Sant Climent de Llobregat va presentar la nova cançó del programa i va crear, conjuntament amb les persones participants, un riu de plàstics reivindicatiu.

A banda, durant l'acte es va fer un vídeo col·lectiu que responia la pregunta: "Què puc fer jo per reduir l'ús dels plàstics?".


 

Categories: 

Relacionats

Article

Catalunya històricament s’ha caracteritzat per disposar d’una potent indústria tèxtil. En l’actualitat destaca dins d’Europa pel seu gran potencial d’aprofitament dels residus tèxtils: comptem amb una llarga tradició de fàbriques que fan servir materials tèxtils reciclats en la seva producció.

Entrevista

2.800 empreses de moda, 70.000 treballadors i una facturació anual de més de 15.000 milions d'euros… A Catalunya la indústria de la moda és molt important. Està preparada per a la transició cap a un model sostenible? Parlem amb Clara Mallart, responsable de l'Àrea de Sostenibilitat i Economia Circular Tèxtil del Modacc - Clúster Català de la Moda i el Textil per conèixer els impactes ambientals del cicle de vida de la roba, solucions com el suprareciclatge i com s’acompanya les empreses en la transició que sí o sí s’haurà de fer cap a l’slow fashion. 

Entrevista

 

Solidança va nàixer per donar un oportunitat a persones en risc d’exclusió. I avui, 25 anys després, són tot un referent en la recuperació del tèxtil. Solidança disposa a Sant Just Desvern d’una planta de 3.000 m2 amb capacitat per gestionar 3.000 tn de residu tèxtil, creant 40 llocs de treball. On va aquesta roba? Quina es pot reutilitzar? Quines són les dificultats per al seu reciclatge? Quins projectes d’innovació tenen en marxa? Parlem amb Andrea Membrado, responsable de comunicació de l’entitat, per saber-ne més.

Butlletí