Barcelona destaca la part social i ambiental del Parc de Collserola

En una roda de premsa realitzada el dimarts 28 de febrer a la seu dels Serveis Tècnics del Parc de Collserola, l'alcalde de Barcelona, Joan Clos va anunciar el nou projecte de reconversió de Mas Pins, antic centre d'educació ambiental, en un nou centre de reinserció social per a joves d'acollida. D'aquesta manera se suma als 8 centres ja existents d'atenció social al Parc. El Parc de Collserola és un espai públic que no solament és el pulmó verd de la ciutat, sinó que és capaç d'oferir acollida a un seguit d'activitats que ofereixen dos punts claus: la integració de les persones i l'educació ambiental. Per tant, tal com va remarcar l'alcalde Clos, 'al llarg del últims anys la presència d'institucions de caire social i entitats sense ànim de lucre demostren que a Collserola tothom hi té el seu espai, on s'hi poden desenvolupar plenament com a persones, on s'aprèn a conviure amb harmonia amb un mateix i amb la natura i on s'ofereix una nova oportunitat d'inserció a la societat a aquelles persones que tenen més dificultats'. Així, a Collserola, hi ha prop de 700 persones integrades en programes d'inserció i hi ha un nombre similar de treballadors implicats directament en les tasques d'ensenyament i d'integració. Collserola, un parc per a la integració Entre els centres d'atenció social destaquen: el centre d'educació especial Vil·la Joana que atén a infants i joves amb caràcters psicopatològic; el centre de reinserció de toxicòmans Can Puig; el centre de discapacitats Sant Medir, una residència d'atenció especialitzada en persones amb discapacitats profundes; el centre d'estada temporal de menors Lledoners; la Institució Montserrat Montero i la Torre Bertran, ambdues residències per a persones amb discapacitats psíquiques; el centre d'integració sòcio-laboral Flor de Maig i l'alberg In and Out, un complex turístic que compta amb el 90% de la seva plantilla amb treballadors amb discapacitat psíquica. El nou centre que es va anunciar és Mas Pins. De fet, aquest centre ha estat fins ara un centre d'educació ambiental. Actualment s'han traspassat a Can Ballart totes les competències en aquest camp i s'estan realitzant les obres d'habilitació per al nou centre que acollirà a joves en situació de risc i que entraria en funcionament a finals de 2008, segons va puntualitzar Clos. Altres centres d'educació ambiental són el viver de Can Borni, futura seu del Museu de l'Arbre i de l'Arbust, i Can Coll. Collserola també acull centres d'educació convencional com el Centre Nabí i Els Xiprers, ambdós d'Educació Primària. L'alcalde Clos va remarcar la gran importància del pulmó verd de Collserola on s'hi han anat implantant institucions de caire social que han pogut aprofitar alguna de les masies que hi ha disperses per la serra. Així mateix, va destacar el fet que s'estan signant nous acords amb la Conselleria de Benestar Social per tal de crear nous centres d'atenció social. El pulmó verd de la ciutat Collserola és un parc de 8000ha que cal preservar i que fins ara el paper de protecció ha estat gestionada pels municipis i gràcies a la creació de la figura del Consorci metropolità del Parc, i que segons Clos, amb la incorporació de la Diputació de Barcelona es va donar un gran pas. L'alcalde de Sant Just, Josep Perpinyà va afegir que tant la Conselleria de Política Territorial com la de Medi Ambient han reunit a tots els ajuntaments per posar en comú les inquietuds de tots i fer propostes conjuntes de protecció del Parc. Segons Clos, 'l'afany per lligar aquest gran parc a la ciutat no ha de fer que es puguin malmetre els feréstecs racons que encara hi queden'. En aquest sentit, va remarcar que 'és important la bona connectivitat del Parc amb la ciutat, però sempre amb una visió sostenible i salvaguardant la invasió massiva de possibles visitants al Parc'. De fet, va anunciar la futura reconversió del funicular del Tibidabo, la potenciació del transport públic en les àrees humanitzades de la serra de Collserola i el projecte de remodelació del camí de les Aigües. Aquest, inclourà la unió del camí pel pont del Congost del Besòs amb la serralada del Litoral, a través del primer pont que ja s'ha fet de Torre Baró a Vallbona, continuarà amb una passarel·la que passarà per sobre del Besòs fins a Santa Coloma i pujarà cap a la Conreria. En definitiva, un gran passeig pel Litoral.