Ambientalització en el món local: de mesures correctores a precondicions pels projectes

El desenvolupament d'ordenances ambientals clou el cicle de jornades tècniques de la Diputació al castell de Montesquiu
Sostenible.cat
01/12/2008 - 00:00

La darrera de les tres jornades tècniques que cada tardor organitza la Diputació de Barcelona al castell de Montesquiu ha versat sobre l'ambientalització de la reglamentació local i les ordenances ambientals. Martí Domènech, diputat de l'Àrea d'Espais Naturals, ha expressat la necessitat que aquests elements normatius esdevinguin claus per a projectes i actuacions i deixin de concebre's com a "mesures correctores". Així mateix ha garantit la continuïtat d'aquest cicle dirigit especialment per a a tècnics i regidors d'ajuntaments i altres institucions del món local.

L'ambientalització de la reglamentació local i les ordenances ambientals ha estat el tercer i darrer element que han abordat les jornades tècniques de tardor que organitza la Diputació de Barcelona al castell de Montesquiu (el Bisaura, Osona). Les dues primeres sessions van tractar el patrimoni cultural en l'oferta d'ús públic dels parcs naturals i la posada en valor dels productes agroalimentaris d'aquests espais. El diputat d'Espais Naturals, Martí Domènech, ha expressat a Sostenible.cat la satisfacció per l'interès que en el món local generen aquest tipus de sessions i ha garantit la seva continuïtat l'any vinent. Així mateix ha avançat que es continuarà aprofundint en la vinculació entre productes alimentaris de qualitat i espais protegits "ja que es tracta d'un element prioritari per a la Diputació".

La importància del món local en la gestió ambiental
L'administració local juga un rol important en molts aspectes per esdevenir el primer esglaó entre els ciutadans i l'administració. En el cas de la gestió ambiental -aigua, residus, contaminació acústica i lumínica...- aquesta qüestió es veu reforçada pel fet de tenir assignades competències. Tanmateix un dels problemes, tal i com ha assenyalat Conxa Puebla, del Servei d'Assistència Jurídica Local de la Diputació, és el fet que no es disposa d'un "catàleg tancat". En aquest sentit bona part de les competències no són exclusives sinó concurrents, és a dir, que es comparteixen amb diversos nivells d'administració i, sovint, la precisió depèn de sentències judicials. Aquest fet, i la migradesa de recursos de l'administració local afecta una capacitat d'intervenció que Puebla ha caracteritzat com a "significativa". Així mateix ha recordat que la possible inactivitat dels ajuntaments, en casos com la contaminació acústica, actualment es pot considerar per part del poder judicial com a una "vulneració de drets fonamentals".

El paper en la gestió ambiental dels municipis és molt elevat. Per una banda la protecció del medi ambient atmosfèric amb mesures com la suspensió del trànsit rodat; el subministrament d'aigua potable i la depuració d'aigües residuals; la recollida selectiva de residus; les autoritzacions segons la legislació ambiental i la protecció enfront de la contaminació acústica amb eines com els mapes de soroll. Aspectes com aquest darrer esdevenen paradigmàtics segons Puebla de la indefinició amb la qual han hagut de treballar els ajuntaments. I és que fins el 2003 els municipis havien actuat sense cap normativa ni europea ni estatal ni catalana.

Les ordenances: claus en la gestió ambiental municipal
L'instrument idoni per intervenir en les competències municipals de caràcter ambiental són les ordenances i reglaments. Conxa Puebla ha recordat que esdevenen "font de dret" ja que s'incorporen a l'ordenament jurídic. Un dels punts forts d'aquesta eina és que permeten als municipis "anar més enllà" del que marca la legislació estatal o autonòmica. En aquest sentit una modificació recent de la Llei de bases locals permet als ajuntaments regular elements que no estiguin recollits en la legislació sectorial sempre que no s'afecti a l'esperit ni a les disposicions existents. Aquest fet pren molta importància segons Puebla ja que el context local sovint s'escapa del marc general. Tot i així, ha advertit als tècnics municipals que en establir un règim sancionar per aquests elements suplementaris cal adoptar allò que reculli la Llei de bases locals en comptes de la legislació sectorial sigui de residus, contaminació acústica... Martí Domènech per la seva banda ha recordat la importància que aquests instruments passin d'esdevenir simples mesures correctores a condicionar d'inici els diversos projectes i actuacions en l'àmbit local. D'aquesta manera es podrà aconseguir una autèntica ambientalització dels municipis i, per tant, avançar cap a la sostenibilitat.

Ordenances d'ús públic en els parcs
A banda dels elements més típics de la gestió ambiental -aigua, residus, soroll, llum...- un altre tipus d'ordenances que han pres rellevància en els darrers temps són les referents a l'ús públic dels espais naturals protegits. Jordi Soler, de l'Oficina Tècnica de Parcs Naturals de la Diputació, assenyala, més enllà de l'aparent paradoxa d'ambientalitzar paratges de gran valor, la necessitat de regular les activitats dels visitants. Una figura que es mou, segons Soler, entre dues visions ambivalents: problema i solució. La seva gestió apareix com una oportunitat després d'un gran increment quantitatiu dels seus fluxes -els espais naturals es consideren un recurs de primer ordre en la Llei de turisme de Catalunya- però també qualitatiu, per la diversificació de la tipologia d'usuaris i l'augment dels seus requeriments.

Jordi Soler ha explicat que les ordenances d'ús públic de la Xarxa de parcs naturals de la Diputació pretenen compatibilitzar tant les activitats amb la conservació dels valors naturals i culturals com les diverses tipologies d'usos i usuaris entre si. Aquests instruments s'integren als mateixos Plans especials de protecció tal i com ha succeït en el nou document de gestió del Parc del Montseny -que s'aprovarà definitivament abans d'acabar l'any- i en altres espais com a la serralada de Marina o a Collserola. Actualment també es treballa en la redacció de les ordenances dels altres parcs.

El tècnic de l'Oficina de Parcs ha recordat que malgrat les impulsi la Diputació aquestes ordenances les han d'aprovar els ajuntaments tal i com succeïx en les de residus, aigua, soroll... Això suposa que sigui necessari intentar mantenir la cohesió de "l'àmbit parc". Aquest fet i la dificultat d'exercir la funció de vigilància i control són les principals debilitats d'aquest instrument. Jordi Soler ha advertit, a més, de la certa "fatiga social" respecte a l'existència de normes i sancions i ha recomanat valorar el fet que mai originin un conflicte major al que pretenguin resoldre.

Relacionats

Notícia

El passat 22 de juliol de 2021, el Consell Comarcal d’Osona va constituir la Comissió Consultiva de l’Accés Motoritzat al Medi Natural de la comarca d’Osona”, la primera de Catalunya.

Butlletí