Abelles i ruscos al terrat: l'aposta per reintroduir l'apicultura en l'entorn urbà

Font: CCMA

23/10/2019 - 13:27

París, Berlín o Nova York aposten per l'apicultura urbana, però a Catalunya només ho fa una ciutat, Viladecans

De l'incendi de Notre-Dame se'n van salvar casi 200.000 abelles, que vivien allí des del 2013. París és un referent en apicultura urbana, ja que conviure amb aquests animals comporta molts beneficis. Ara, hi ha qui defensa reintroduir-les a Catalunya.

Fa temps que les abelles s'han vist apartades dels nuclis urbans, a la vegada que la població va a la baixa per l'abús de pesticides i la simplificació del paisatge. Les abelles, però, ens proporcionen gran part de l'alimentació humana perquè són qui pol·linitza els conreus.

El Fra Valentí Serra, caputxí de Barcelona, té un eixam al seu convent i assegura que les domestica. Se les posa a les mans i els hi parla, perquè creu que és un animal domèstic amb qui l'home ha de fer les paus. El Fra creu que l'home i l'abella estan destinats a conviure perquè els humans en depenem. "Sense les abelles no podríem viure. Jo diria que és l'animal domèstic més antic i el nostre principal aliat. Un terç dels aliments que ingerim és gràcies a les abelles".

El frare acaba d'escriure "El Llibre de la mel", on explica com ens han marcat les abelles de Catalunya. Fins i tot, una cosa que s'observa en els cognoms de moltes famílies: Abelló, Abella, Sagué, Buch, Brascó... Lamenta, però, que amb els anys l'home ha expulsat a les abelles del seu entorn originari. "En aquest convent hi havia hagut ruscos però quan van fer els col·legis les lleis urbanes no ho permetien i els van haver de treure"

París, Nova York o Berlín són algunes de les ciutats on es practica i s'aposta per l'apicultura urbana. A Catalunya l'única ciutat que té apiaris urbans i un programa específic per a les abelles és Viladecans. Jaume Clotet, un dels apicultors urbans, explica que en les capses dels ruscos hi ha unes 100.000 abelles.

 

Clotet explica que aquestes abelles pol·linitzen milions de flors a uns tres quilòmetres a la rodona i que l'Ajuntament n'analitza el pol·len com un baròmetre ambiental. "Les abelles fan una feina de recollir les mostres del teu voltant i les porten dins del rusc, que seria com la base de dades. El projecte serveix per fer divulgació del món de les abelles, per fer saber la importància que tenen i perquè la gent valori més els seus productes"

Per altra banda, Ferran Alemany té una empresa de productes provinents de la mel, Torrons i Mel Alemany. Per Alemany, l'apicultura forma part d'un cicle que comença amb el consumidor i acaba amb l'ajuda a la natura però no s'està facilitant la feina als apicultors. "Si anem consumint els productes de l'abella, darrera hi ha els apicultors que mantindran aquestes abelles, que ajudaran al sector de la mel però que a més també ajudaran a la natura perquè en són grans pol·linitzadores"

Els apicultors, però, demanen que l'administració reguli la seva feina i que les ordenances permetin practicar l'apicultura urbana d'una forma reglada i amb responsabilitat.

Pots veure el vídeo de la notícia a l'enllaç original


Relacionats

Entrevista

Fa un segle que algunes ciutats del món estan reinventant-se conscients que els seus habitants necessiten espais més naturals per mantenir la salut física i mental. Per entendre què és la naturalització, que implica per als ciutadans i com és aquest procés internacional que està transformant també algunes ciutats catalanes, hem entrevistat una de les veus europees amb més experiència en el tema: Margarida Parés, responsable de biodiversitat de l’Ajuntament de Barcelona.

Reportatge

La nova plaça de les Glòries ja té habitants, a més de veïns. Animalons poc freqüents a l'antic nus viari freqüenten ara la petita zona verda estrenada a l'abril –en vigília electoral– com a primera fase del futur parc. Els passejants es fan creus de sentir grills cada nit entre el trànsit que encara envolta la plaça i de dia poder albirar estornells, garses, becs de corall, merles o tallarols capnegres, a més de les abelles, marietes, libèl·lules i papallones que s'alimenten constantment als arbustos florits. Fins i tot surten bolets a la gespa, una dotzena als punts on els aspersors reguen més del compte.

Notícia
L'erradicació total del glifosat ha donat pas a l'ús de mesures naturals alternatives

Barcelona ja fa uns anys va apostar per la naturalització dels espais verds de la ciutat, per tal d’afavorir la biodiversitat. En aquest sentit, l’any 2016 l’Ajuntament va aprovar l’erradicació del glifosat, un herbicida químic no selectiu, altament contaminant del medi, que s’usava per eliminar herbes i arbustos.

Butlletí