Font: Parlament de Catalunya
Catalunya commemora el 40è aniversari de la Llei d'espais naturals, que protegeix un terç del territori
El Parlament de Catalunya va acollir el dijous 12 de juny l'acte commemoratiu dels 40 anys de la creació de la Llei d'espais naturals. Aquesta normativa pionera ha permès incrementar la protecció dels espais naturals del país i construir una xarxa que avui cobreix un terç del territori català. Durant l'acte es van homenatjar els diversos presidents del Consell de Protecció de la Natura.
Enguany es compleixen quaranta anys de l’aprovació de la Llei 12/1985 d’espais naturals. Aquesta normativa pionera va marcar una fita important envers la protecció del patrimoni natural a Catalunya. Des de la seva aprovació, s’'han declarat més de 180 espais naturals protegits amb una superfície equivalent al 30 % del territori català, aproximadament.
Una eina fonamental per conservar la biodiversitat
La Llei d'espais naturals es va aprovar el 1985. La llei establia, entre altres aspectes, la categorització dels espais naturals de protecció especial: Parcs nacionals, Paratges naturals d'interès nacional, Reserves naturals i Parcs naturals.
Aquests espais, que gaudeixen d'una protecció més elevada, requereixen una regulació jurídica pròpia i una gestió individualitzada i especialment acurada. A Catalunya hi ha gairebé 300.000 hectàrees d’espais naturals de protecció especial, una xifra que es podria veure incrementada amb la creació de nous parcs naturals com el de les Muntanyes de Prades, Poblet i la Serra de la Llena, que es troba en una fase molt avançada i podria ser una realitat a finals d'aquest any o principis del vinent, i altres com el del Montsec, l'Albera, el Garraf o l'Alta Garrotxa.
Tots aquests espais s'inclouen dins del sistema d'àrees protegides de Catalunya que es configura en una xarxa de 184 espais d'especial valor ecològic que estan protegits pel Pla d'espais d'interès natural (PEIN), aprovat el 1992. Tot plegat, suposa un terç del territori català: 960.102 hectàrees terrestres i 77.818, de marines.
Un esforç de tots
La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, i el president del Parlament de Catalunya, Josep Rull, van encapçalar l'acte commemoratiu. Paneque va dir que “els espais naturals protegits a Catalunya, avui, són 1.112.138 hectàrees. El 1990, el 10 % del territori català estava protegit. El 1992, el 20,2 %. El 2006, el 29,91 % i el 2022, el 31,97 %. En aquesta evolució, hi ha hagut el treball de presidents de Convergència i Unió, el PSC, Junts i Esquerra. Una Llei excel·lent presentada pel president Pujol, que ha tingut la col·laboració i l'esforç de governs de tots els colors”.
En el mateix acte també s’ha homenatjat tots els presidents del Consell de Protecció de la Natura, l’òrgan consultiu de la Generalitat i el Parlament en matèria de protecció de la natura i del paisatge, creat arran de l'aprovació de la Llei d’espais naturals i constituït l’any 1990. Aquest organisme està format per una vintena de membres escollits entre persones de reconeguda competència en les diverses disciplines que tracten del medi natural i, des de la seva constitució, ha emès més de 200 informes, memòries i mocions.
La consellera va afirmar que “el patrimoni natural és la principal font de béns i serveis ambientals, és un dinamitzador clau de les economies locals i conservar-lo és una responsabilitat de la nostra societat”. Per això va apuntar que cal continuar avançant en la protecció del Medi i, en aquest sentit, eines com la futura Agència de la Natura “serà important els pròxims anys”. “També ho serà tenir un mode català de gestió de l'aigua eficient, perquè no hàgim de témer pels nostres paisatges per l'absència de pluja mentre mirem el cel o els nous parcs naturals a les Muntanyes de Prades, l'Albera, el Garraf, l'Alta Garrotxa i el Montsec per preservar la nostra riquesa territorial”, ha dit la consellera.
Per la seva banda, el president del Parlament va destacar que “la protecció i la gestió del patrimoni natural és un tret diferencial de país, un motiu d’orgull, i una oportunitat i un motor de desenvolupament”. “Tenim un patrimoni natural excepcional en el context europeu i, per tant, una gran responsabilitat de protecció i de gestió”, va afirmar Rull.
