2.600 milions de persones al món no tenen accés a un sanejament bàsic

Segons el darrer Informe sobre el desenvolupament humà elaborat pel Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament (PNUD), 2.600 milions de persones no disposen dels litres mínims d'aigua per viure. La versió catalana de l'informe es va presentar a Barcelona, aquest passat dijous al Col·legi de Periodistes de Catalunya, mentre paral·lelament s'exposava en altres països a la mateixa hora. Sota el títol 'Més enllà de l'escassetat: el poder, la pobresa i la crisi global de l'aigua' l'informe sobre el desenvolupament humà 2006 donava dades tan esfereïdores com que: 'Només una de cada tres persones a l'Àfrica i al sud d'Àsia tenen dret a l'aigua i a l'Àfrica els nens en edat escolar perden al llarg de les seves vides 443 milions de dies escolars, per malalties derivades d'aigües contaminades. Temps que equival a perdre 7 anys d'escolarització'. L'aigua, indispensable per viure Però de quina manera es pot viure sense aigua o amb una quantitat molt petita d'aigua? Ildefons Valls explicava: 'L'aigua és un bé escàs i degradat. L'informe d'enguany destaca el repartiment inadequat de l'aigua entre països, com a problema greu per a desenvolupar les oportunitats i evolució normal d'algunes persones que no en tenen accés'. Al seu torn, la catedràtica Ivonne Cruz replicava que 'les crisis de l'aigua, igualment com les de la fam són unes crisis silencioses, ja que no destaquen per una gran acció d'ONG's, però que dia a dia van incrementant-se' apuntava Cruz. Així, el sanejament i acabar amb l'escassetat de l'aigua és 'un repte del segle XXI' perquè 'l'aigua potable és necessària per poder mantenir una vida digna, ja que afecta a totes les àrees de desenvolupament humà' exposava Cruz. L'informe es desglossa en dues àrees: l'àrea que argumenta el perquè de la necessitat de l'aigua per a viure, i la segona, la que contempla totes les dades relacionades amb l'accés a aigua potable. Ivonne Cruz apuntava que: 'Més de 1.000 milions de persones en països en vies de desenvolupament presenten un accés a l'aigua insuficient, i 2.600 milions de persones no disposen dels 20 litres d'aigua diaris, que és la quantitat mínima que el PNUD considera per a la satisfacció de les necessitats diàries bàsiques per persona'. Conflictes per l'aigua I aquí és quan sorgeixen tres termes especialitzats en aquest àmbit la 'seguretat hídrica', la 'seguretat humana' i l''estrés hídric'. La 'seguretat humana' és un concepte introduït l'any 1994, segons Cruz, i significa 'no posar en risc la vida mateixa'. Mentre que el concepte de 'seguretat hídrica' té a veure amb 'garantir el mínim d'aigua per poder mantenir les necessitats humanes fonamentals cobertes' aclareix Cruz. L'estrès hídric és la falta d'aigua en alguna zona, que normalment 'pertany a països en vies de desenvolupament'. Aquests tres termes es relacionen: Per a tenir seguretat humana, cal tenir-ne d'hídrica, i com a consegüent, que el territori on es viu no pateixi estrès hídric. Els països pobres només utilitzen 5 litres d'aigua al dia, que és el que els països rics, utilitzen a diari, per tibar de la cadena dels inodors. En els països rics, s'utilitza de mitja uns 200 litres d'aigua al dia, i als EUA se'n poden arribar a gastar 400 litres d'aigua per persona al dia. L'estrès hídric reflecteix: estrès ecològic, sistemes fluvials que no arriben al mar, caiguda de les capes freàtiques i retrocés del llac. Els Objectius de Desenvolupament del Mil·lenni (ODM's) volen eliminar aquesta problemàtica de l'aigua i garantir-ne un accés digne per tothom l'any 2015. Avui dia, però, la realitat és que només hi ha dues regions en camí d'obtenir aquesta fita de sanejament: Àsia i Amèrica Llatina. 'Per aconseguir-ho a tot el món farien falta 10.000 milions de dòlars, que semblen molts diners, però que no són res si els comparem amb els pressupostos militars dels EUA, que dediquen 50.000 milions de dòlars a l'exèrcit' explica Cruz. I afegeix: 'S'ha obert el debat envers la privatització de l'aigua, quan hauria de ser un dret humà de les persones'. Ivonne Cruz declara: 'És possible que l'aigua sigui motiu de guerres en el futur, tal i com ho és el petroli.De fet, en els últims cinquanta anys, ja s'han produït 37 casos de violència entre Estats per aigües. Ja hi hagut conflictes d'aigua per la quantitat, la qualitat o les infrastructures de l'aigua. I això, segons l'informe, anirà creixent cada cop més fins a convertir-se no pas en l'excepció, sinó en la norma'. Canvi climàtic i escassetat hídrica El canvi climàtic també està relacionat amb l'escassetat de l'aigua. Amb el canvi climàtic, es preveu que hi hagi un increment de les temperatures i una fusió més ràpida del gel, alteracions en els models monsòlics i també una alteració en els sistemes de producció alimentària. A nivell general el consum d'aigua s'ha vist incrementat el doble del que ho ha fet la població aquest segle. Avui dia és l'agricultura la causant de la sequera. Però es preveu que en el futur -en els propers 15 anys- serà la indústria la que provocarà escassetat d'aigua. Propostes que fa l'Informe PNUD L'informe proposa la desviació d'alguns rius de la Xina o la Índia per poder fer arribar aigua a zones on no n'hi arriba, així com la dessalinització de l'aigua del mar, que podria ser una solució bona a molts problemes, tot i els costos elevats que comporta aquesta operació. Més propostes són les que tenen a veure amb les importacions d'aigua d'altres països, entre d'altres. De cara a l'estalvi d'aigua en el sector de l'agricultura, que és el que actualment produeix més sequera, es recomana el rec per goteig.

> Cada any moren 1,8 milions d'infants per no tenir accés a l'aigua potable de forma regular i en condicions de salubritat. > Més de 2.600 milions de persones no disposen de condicions de sanejament adequades, dels quals més de 1.000 milions no tenen accés regular a l'aigua potable. > Gairebé el 50% dels habitants dels països en vies de desenvolupament pateixen malalties derivades de les males condicions d'aigua i de sanejament. > La crisis de l'aigua i sanejament és la crisi dels pobres: més de 660 milions de persones sense accés a condicions de sanejament viuen amb 2 USD o menys per dia. D'aquests, 385 milions ho fan amb 1 USD o menys. > En algunes ciutats, com a Nairobi, els barris marginals paguen entre 5 i 10 cops més cara l'aigua que a les zones residencials acomodades de la mateixa ciutat. > La instal·lació de lavabos en condicions reduiria en un any d'un 59% el risc de mort dels infants al Perú. > En els últims cinquanta anys s'han registrat 37 casos de violència entre estats com a conseqüència de la propietat de l'aigua. El 90% de la població viu en països que comparteixen els proveïments d'aigua.

A Barcelona, la presentació de la versió catalana va córrer a càrrec d'Ivonne Cruz, membre de la Càtedra UNESCO de Sostenibilitat de la UPC. També va assistir a l'acte, Ildefons Valls, com a membre representant de les tres entitats editores que possibiliten la publicació d'aquest informe en català (Unescocat, la Càtedra UNESCO en Tecnologia, Desenvolupament Sostenible de la UPC i la Creu Roja a Catalunya).