El Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació, és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.
La teoria del dònut ajuda a posar aquestes i altres prioritats socials i ambientals en el context de les estructures econòmiques i polítiques i de les relacions entre elles. Bàsicament, el que la teoria proposa és que hi ha una base social i un sostre ecològic que delimiten l’espai de seguretat ambiental i justícia social en el que hauria de moure’s la humanitat.
L’Ajuntament de València ha enviat al Ministeri de Foment una proposta alternativa d’ampliació de la via V-21 en el tram d’entrada a la ciutat, que recuperaria entre el 53% i el 62% de l’horta de València respecte al pla actual. En un moment que la renaturalització de les ciutats i la sobirania alimèntaria estàn a l'agenda de molts municipis i ciutats recuperem una entrevista de Metode TV al periodista Enric Llopis on parla del llibre "La batalla de l'Horta" per aprofundir en el valor i serveis que l'Horta aporta a la ciutat de València, així com el futur d'aquesta àrea clau per la capital del País Valencià.
El dret a la salut és un dret fonamental i és comú atribuir-ne la garantia a una bona atenció mèdica o urgències sense cues, però també suposa viure en un ambient que no ens faci emmalaltir. Dit d’una altra manera, la millor atenció sanitària no tornarà la salut als milers de malalts per contacte amb l’amiant.
Per a la democratització de l’espai central de la Diagonal, menys fums, menys gasos d’efecte hivernacle, menys accidents de trànsit
Prioritzar el cotxe perquè així ho exigeix un sector de l‘Upper Diagonal és menystenir el bè comú de la majoria de ciutadans, no nomès de Barcelona sino del conjunt dels 9 municipis al que donaria servei el tramvia unificat. Desbloquejar el tramvia és governar per a les persones, generar cohesió social i territorial i reivindicar una política per a les persones i pel medi ambient.
El grup local d'Olot-Garrotxa de Som Mobilitat, una cooperativa de consumidors i usuaris, ha posat en marxa un servei de cotxes elèctrics per compartir. Es van constituir ara fa tres mesos i ja compten amb quinze usuaris.
El departament d'Habitatge de la Diputació de Girona i l'organisme autònom Dipsalut han elaborat aquest Programa amb l'objectiu de donar suport a les polítiques d'accés i manteniment d'un habitatge digne. El programa disposarà de 800.000 euros per a accions durant el 2018.
L’Ajuntament de Barcelona es converteix en la primera administració pública de Catalunya en emetre bons verds i socials
S'han formalitzat les noves operacions d'endeutament de l'exercici del 2017. Per primera vegada a Catalunya, una administració pública emetrà deute públic amb condicions sostenibles. El finançament que es rebi s'haurà de destinar de manera exclusiva a projectes i inversions mediambientals o de caire social, ja sigui en educació, serveis socials o ocupació.
Quan parlem de transició energètica sovint pensem en eficiència energètica o amb energies renovables. Però hi ha un aspecte clau que no pot passar per desapercebut: l’accés i l’ús de les dades vinculades a tota la cadena del sector energètic. Concretament, els comptadors digitals del sector residencial obren la porta a la transformació del sector elèctric. Però, serà així a l’Estat espanyol?
Maria del Carmen Llasat és professora titular del Departament de Física Aplicada de la Universitat de Barcelona (UB), on dirigeix el Grup d’Anàlisi de Situacions Meteorològiques Adverses (GAMA). Doctorada en Ciències Físiques, la seva investigació es va centrar inicialment en la millora del coneixement i prevenció de les inundacions en un marc de col·laboració interdisciplinària, i es va ampliar a altres riscos naturals, el seu impacte social i la sensibilització de la societat envers aquests riscos. Maria del Carmen Llasat ha participat en una vuitantena de projectes de recerca i és autora, junt amb altres experts, del capítol sobre riscos d’origen climàtic del Tercer Informe sobre el Canvi Climàtic a Catalunya.