Adaptar les escoles a la calor
Les escoles i instituts es van dissenyar per un clima que ja no existeix. La meitat dels centres públics no estan preparats per l’augment de calor i no actuar pot comportar menys dies lectius i pitjors resultats.
Hem infravalorat l’impacte de la calor en l’educació. Mentre hospitals, oficines o residències han incorporat sistemes d’adaptació climàtica, escoles i instituts sovint n’han quedat fora.
Però l’experiència i la recerca són clares: Quan les temperatures superen els 27ºC disminueixen les capacitats cognitives i augmenten els problemes per concentrar-se, aprendre i conviure. Empitjoren els resultats i hi ha un impacte en la salut, ja que infants i adolescents són especialment vulnerables a la calor. Precisament als espais d’aprenentatge, de desenvolupament i protecció dels infants, és urgent actuar.
Abans del 2030 podríem tenir una quarta part del curs per sobre els 27 º a l’exterior dels centres
Equitat.org hem presentat “Calor a l’escola. Com adaptar els centres educatius al nou clima del país”, elaborat per Mar Satorras (Institut Metròpoli), Isabel Ruiz Mallén (UOC) i Joana Ortiz (IREC), amb un grup d’experts de l’àmbit climàtic, de la salut, social i educatiu.
Conclou que el problema serà cada vegada més greu si no actuem ara. El canvi climàtic avança especialment ràpid a la mediterrània i durant la primavera i la tardor, coincidint amb el calendari lectiu. Això afectarà especialment 1.220 centres del total de 2.500, que van ser construits abans del 2000 i que no s’han reformat climàticament.
Un problema educatiu, de salut pública i d’equitat que, com passa sovint, no es reparteix per igual: Hi ha centres més vulnerables, barris menys verds, edificis més degradats i comunitats amb menys recursos per adaptar-s’hi.
Adaptar les escoles és millorar el país i no és cap quimera. És una actuació tangible, amb efectes directes pels infants, els docents i tota la comunitat educativa. Vol dir tenir espais habitables i preparats pel futur i és perfectament viable: Implica combinar aïllament, ventilació, ombres, renaturalització, energies renovables i una climatització eficient. Representa una inversió de 200 euros per alumne durant una dècada (menys d'un 2% del pressupost d'Educació).
En menys de 10 anys es poden transformar tots els centres públics des d’una perspectiva ecosocial.
Moltes experiències demostren que el canvi és possible. Barcelona o Montornès han començat a adaptar integralment centres. Girona, Reus, Sabadell, Terrassa o Barcelona han impulsat la renaturalització de patis. Assajos de futur que, com ha explicat la Mar Satorras, no poden dependre d’un ajuntament o una AFA implicats, han de convertir-se en de país.
Som a temps d’actuar. Aquest dilluns, docents, direccions, administracions, professionals de la salut, famílies, arquitectes, enginyers, sindicats, moviments ecosocials i representants polítics hem coincidit en una mateixa convicció: adaptar les escoles al clima és una nova missió de país.
