La civilització de les renovables: seguretat, prosperitat i pau
Diu Rifkin que les civilitzacions es construeixen al voltant de les seves fonts d’energia, i el moment històric que vivim ho evidencia. Fa massa dècades que la nostra civilització es construeix entorn dels combustibles fòssils i de la guerra pel seu control.
Parc Solar de Can Cabanyes, a Granollers. Finançat amb el fons Renovables 2030 de la Diputació de Barcelona i construït sobre un antic abocador.
Poc abans d’escriure aquest article s’ha assolit un alto al foc al Pròxim Orient que esperem que sigui les bases per un futur acord de pau. Tot i així, la guerra a l’Iran, com ho van ser la d’Irak o la d’Ucraïna, esdevé un mirall incòmode de la nostra dependència energètica i les seves conseqüències quotidianes.
Un avió de guerra deixa caure una bomba a milers de quilòmetres de casa i, de sobte, el dièsel puja un 40 % a la benzinera, els ous un 30 % al supermercat, i posar la rentadora és un 35 % més car. La inflació es dispara i l’economia comença a reaccionar generant les espirals destructives que, malauradament, coneixem massa bé. Un cop més, la seva guerra és la nostra crisi.
Per això, continuar depenent dels combustibles fòssils no és només un problema ambiental, sinó una enorme debilitat estratègica. L’acceleració en la implantació d’energies renovables és avui molt més que una opció verda. És una política de seguretat, d’estabilitat econòmica i de sobirania de país.
Continuar depenent dels combustibles fòssils no és només un problema ambiental, sinó una enorme debilitat estratègica
Les renovables són la nostra millor política econòmica, perquè suposen gairebé l’1 % del PIB espanyol, generen 150.000 llocs de treball i són tractores per a l’atracció de noves empreses i inversions industrials. Però també ho són perquè poden garantir al nostre teixit productiu energia a preus estables, seguretat i importants estalvis econòmics, que són alhora un avantatge competitiu clau en termes d’exportació.
L’energia renovable ofereix avui certeses en un escenari incert i una promesa de pau en un món que sembla haver perdut el senderi. Els conflictes geoestratègics i l’auge de l’extrema dreta ens aboquen a una gran batalla per la construcció d’un nou model civilitzatori.
I aquesta nova civilització s’ha d’articular, necessàriament, entorn de les energies verdes i de proximitat. Només així podrem garantir economies més sòlides i pròsperes, ciutadans més segurs i països més sobirans que no necessitin fer-se la guerra perquè, de Sol i de vent, en tenim a tot arreu.
