Infografia: Sergi Mayench i Marc Solanes
El sistema alimentari mundial és avui un dels principals factors que expliquen l’escalfament global. Des de la producció agrícola fins al consum final, passant pel transport, la transformació i el malbaratament, tot el cicle dels aliments genera una part significativa de les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle. Segons les dades de les Nacions Unides, aquest sistema és responsable d’aproximadament un terç de les emissions globals.
Aquesta realitat, sovint invisibilitzada en el debat públic, posa sobre la taula un element clau: el que mengem té un impacte directe sobre el clima. No es tracta només d’una qüestió ambiental, sinó també econòmica, social i de salut pública. I, com passa en altres àmbits de la crisi climàtica, les decisions individuals estan profundament condicionades per estructures globals de producció i consum.
Les dades mostren diferències molt significatives entre els diferents tipus d’aliments. Tal com es pot observar a la infografia, la producció de carn —especialment la de bestiar boví— és la que genera més emissions per unitat d’aliment. En canvi, aliments d’origen vegetal com els cereals, les llegums o les fruites tenen una petjada climàtica molt inferior.
Aquesta desigualtat respon a diversos factors. La ramaderia intensiva implica grans extensions de terra, elevats consums d’aigua i una producció notable de metà, un gas amb un potencial d’escalfament molt superior al del CO₂. A més, la producció de pinso i la desforestació associada a l’expansió de pastures agreugen encara més l’impacte.
La distribució global de la petjada climàtica del sistema alimentari es concentra principalment en tres grans blocs: la carn (60%), el peix i el marisc (20%) i els ous i làctics (14%)
Per contra, els aliments vegetals requereixen menys recursos i generen menys emissions en tot el seu cicle de vida. Això no significa que tots els productes vegetals siguin iguals —també hi ha diferències segons el tipus de cultiu, el transport o el processament—, però en termes generals el seu impacte és considerablement menor.
Segons la mateixa font, la distribució global de la petjada climàtica del sistema alimentari es concentra principalment en tres grans blocs: la carn (60%), el peix i el marisc (20%) i els ous i làctics (14%), mentre que cereals i llegums representen només un 5% i fruites i verdures amb prou feines un 1%.
Més enllà del que mengem
L’impacte climàtic de l’alimentació no es pot entendre només des de la dieta individual. El sistema alimentari és una xarxa complexa que inclou la producció, el transport, l’emmagatzematge, l’envasament i el malbaratament.
En aquest sentit, les Nacions Unides alerten que una part significativa de les emissions prové de processos associats, com el canvi d’ús del sòl —especialment la desforestació— o el malbaratament alimentari. Es calcula que aproximadament un terç dels aliments produïts al món es perden o es malbaraten, generant emissions innecessàries i pressionant encara més els recursos naturals.
A més, el sistema actual està profundament globalitzat. Això implica que molts aliments recorren milers de quilòmetres abans d’arribar al consumidor final, incrementant la seva petjada de carboni i desvinculant el consum de la producció local.
La crisi climàtica vinculada a l’alimentació també té una dimensió social clara. Els impactes no es distribueixen de manera equitativa: mentre que els països amb més recursos són responsables d’una gran part de les emissions, són sovint els territoris més vulnerables els que pateixen amb més intensitat les conseqüències, com la inseguretat alimentària o la degradació dels sòls.
Al mateix temps, les dietes amb més impacte climàtic —riques en carn i productes processats— també estan associades a problemes de salut com malalties cardiovasculars o obesitat. Això evidencia la interconnexió entre crisi climàtica, sistema alimentari i salut pública.
