Un sistema alimentari en crisi
L’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial impulsa un procés per transformar el model agroalimentari construint aliances àmplies entre pagesia, ecologisme i classes populars entorn un projecte compartit
Imatge d'una de les assemblees del Pacte per la Sobirania Alimentària, impulsat per l'acTe.
Foto: CEDIDA
La crisi climàtica ens obliga a repensar-ho tot, també el sistema alimentari. Aquest és responsable d’aproximadament un 30% de les emissions globals de gasos d’efecte hivernacle. A Catalunya, consumeix el 72% de l’aigua en un context de sequeres cada cop més freqüents, contamina aqüífers amb nitrats provinents dels purins i accelera la pèrdua de biodiversitat.
Però no tot són problemes ecològics. Els mercats especulatius no garanteixen rendes dignes a la pagesia ni asseguren una dieta suficient i saludable a la població. El menjar, tractat com una simple mercaderia, està en mans d’oligopolis i fons d’inversió, igual que l’habitatge o l’energia. En els darrers deu anys han desaparegut 6.800 finques agrícoles a Catalunya. Només un 1,6% de la població activa treballa al camp, amb una pagesia envellida i sense relleu generacional. El 70% de la terra cultivada no és propietat de qui la treballa, i el model està cada cop més concentrat en poques empreses que dominen la producció i la distribució.
Alhora, el 60% del que mengem ve de fora de Catalunya, de fet, només un 15% del que es comercialitza a Mercabarna és producte català. Tot plegat ens converteix en un país cada cop més dependent i vulnerable davant crisis energètiques, logístiques o geopolítiques. Mentrestant, els preus dels aliments han pujat més d’un 30% en cinc anys. Per a moltes famílies, omplir la nevera és cada cop més difícil, i encara més fer-ho amb aliments saludables, de proximitat i ecològics. El dret a l’alimentació no està garantit.
Transformar el sistema alimentari s’està convertint en una urgència. Però no n’hi ha prou amb anunciar-ho. La qüestió és com ho fem i amb qui. Sovint s’ha situat la pagesia com a únic subjecte de canvi, com si fos ella sola qui hagués de resoldre el problema mitjançant les mobilitzacions i tractorades que s’han intensificat els últims temps. Aquestes lluites són legítimes i necessàries però no suficients.
L’objectiu és doble: construir un programa de transformació amb ampli consens social i impulsar una agenda d’acció compartida
Si volem una transformació real, hem d’ampliar el subjecte polític. El dret a l’alimentació hauria de situar-se al centre del projecte. No es tracta només de salvar la pagesia (que també), sinó de garantir que tothom tingui accés a una alimentació saludable, de proximitat i produïda dins els límits ecològics. Això ens permet connectar lluites que sovint han anat separades: la precarietat pagesa, la pobresa alimentària, la crisi climàtica i la degradació dels ecosistemes. La pagesia sola no podrà fer aquesta transformació. Però tampoc les consumidores soles. Necessitem una aliança entre món rural i món urbà, entre ecologisme i classes populars, capaç de plantar cara a l’oligopoli agroalimentari defensant un altre model.
Continuem en emergència climàtica?
D’aquesta necessitat neix el Pacte per la Sobirania Alimentària, impulsat per l’Assemblea Catalana per la Transició Ecosocial (acTe): una gran conversa de país per definir com ha de ser la transformació del model agroalimentari en el marc d’una transició ecosocial. Un procés per construir aliances àmplies i articular una força col·lectiva capaç d’impulsar aquest canvi.
Tenim la convicció que la transició ecosocial no serà desitjable ni possible si no ofereix respostes concretes a les persones treballadores que veuran transformats els seus mitjans de vida. Pensar la reconversió productiva implica, sí o sí, fer-ho amb les persones i territoris afectats. Per això el pacte es desplega en assemblees arreu del territori, espais de diàleg i deliberació que posen en relació moviments socials, sindicats, món rural i activisme ecologista i veïnal.
L’objectiu és doble: construir un programa de transformació amb ampli consens social i, a partir d’aquí, impulsar una agenda d’acció compartida que permeti passar de les paraules als fets, amb resultats concrets.
Per fer possibles aquestes aliances cal abordar els conflictes que avui les bloquegen. Hem identificat sis tensions centrals i hem situat les assemblees en els territoris on aquestes es fan més evidents:
- La precarització i desaparició de la pagesia, atrapada entre preus baixos i costos creixents.
- La paràlisi de l’agricultura ecològica, frenada per burocràcia, manca de suport i inèrcies productives.
- La dificultat d’accedir a aliments sans i assequibles, que converteix el producte ecològic i de proximitat en un privilegi de classe.
- L’accés a la terra, en un context d’acumulació i especulació.
- El conflicte per l’aigua, amb un model agroindustrial que consumeix recursos hídrics en excés en un context d’escassetat.
- La necessària reducció de la ramaderia intensiva, especialment la porcina, sense abandonar les treballadores i territoris que en depenen.
El Pacte no comença de zero. Hem recollit i sistematitzat propostes de més d’una trentena d’organitzacions (de Greenpeace a Unió de pagesos) i hem constituït un consell consultiu d’expertes per identificar els principals conflictes i propostes. Avui hem celebrat quatre assemblees, a Lleida, Baix Llobregat, Tarragona i Vic, en territoris travessats per aquests conflictes.
La propera parada és el Fòrum per la Sobirania Alimentària (21 de març a Girona), on formalitzarem el Pacte per la Sobirania Alimentària, presentarem el programa resultant i definirem una agenda d’acció comuna per als propers mesos.
La propera parada és el Fòrum per la Sobirania Alimentària el 21 de març a Girona, on es formalitzarà el Pacte per la Sobirania Alimentària
L’experiència de l’Assemblea és, de moment, un intent imperfecte, amb límits evidents i moltes preguntes obertes, d’assumir una tasca incòmoda però imprescindible: posar actors diversos a parlar i a acordar com fer possible una transició ecològica justa i democràtica.
Més enllà dels resultats concrets, el procés ja està generant un ecosistema de relacions. Hem trencat, almenys parcialment, el mite que pagesia i ecologisme no es poden entendre. I hem constatat que existeixen espais amplis de consens si ens asseiem a parlar amb honestedat. Està sent també un exercici col·lectiu d’imaginació política molt potent. En temps d’incertesa climàtica, guerra i auge reaccionari: necessitem projectar futurs possibles.
El proper 21 de març tenim una cita. El futur del sistema alimentari comença quan el decidim juntes. Us esperem a Girona (inscripcions). I si voleu consultar les propostes i el procés del pacte, podeu entrar al Decidim.
