Geopolítica i clima: guerra total
Les inundacions, l’augment de la temperatura i el retorn de l’imperialisme dibuixen un context planetari cada cop més agressiu
Crisi climàtica i conflictes armats s’entrellacen en un escenari global cada vegada més fràgil, amb conseqüències directes sobre la seguretat i el benestar de la ciutadania.
Foto: OLENA BARTIENIEVA
L’any 2025 va acabar plujós a casa nostra. Cal retrocedir fins al 1996 per trobar un mes de desembre tant o més plujós com aquest darrer. En alguns punts de la capital catalana, els valors van superar els 150 litres. De fet, Barcelona només va registrar 27 hores de sol del 13 al 28 de desembre, uns valors més propers als de països com el Regne Unit o Irlanda que no pas als d’un clima mediterrani.
No ens ha de despistar, però, aquesta dada tan inusual de final d’any: el mes de desembre passat també va presentar anomalies de temperatura superiors als 2 graus positius respecte de la mitjana 1991-2020 (Cassà de la Selva va registrar el mes més càlid de tota la sèrie).
L’any passat, en el seu conjunt, va ser «extremadament càlid», segons les dades de l’Aemet. Juntament amb els tres anys anteriors, es tracta dels més calorosos de la sèrie des que hi ha registres a tot l’Estat espanyol. La temperatura mitjana del mes de desembre del 2025 va ser de 15 graus, un augment d’1 grau en comparació amb la mitjana del període comprès entre el 1991 i el 2020.
No només parlem de temperatura, sinó també de l’augment dels fenòmens extrems. El passat mes de setembre es van registrar 350 litres per metre quadrat en 12 hores a la comarca valenciana de la Safor (la capital és Gandia); a la província de Tarragona es van tallar fins a tres carreteres per aquell mateix temporal, i la DANA de mitjans de juliol va deixar registres de fins a 155 litres en menys de 24 hores a ciutats com Vilafranca del Penedès, fet que va provocar fins a dos desapareguts i l’aturada dels trens.
Aquesta ombra del retorn de l’imperialisme i l’auge de la ultradreta [...] ens sotmet, com a ciutadans i ciutadanes, a una pressió i una angoixa sense precedents
Aquestes tendències apunten clarament al canvi climàtic causat per l’ésser humà, que provoca un augment de les temperatures mitjanes a tot el planeta, no només a casa nostra. Les conseqüències són la intensificació d’uns fenòmens extrems que, més enllà dels estralls en danys materials i vides humanes, afecten directament la biodiversitat: les pluges torrencials provoquen la disminució d’alguns insectes. El resultat final és menys aliment per als ocells, que també disminueixen de manera significativa, segons una nota recent del CREAF.
A aquest panorama climàtic agressiu i extrem s’hi ha de sumar, a més, una situació geopolítica cada vegada més inestable i amenaçadora. Aquest any l’hem començat amb la notícia de la captura de Nicolás Maduro, fins ara president de Veneçuela, per part dels Estats Units, en una operació per la força. S’hi afegeix la invasió de Gaza, que ja fa més de dos anys que s’arrossega (i que l’acord de pau promogut pels Estats Units no ha beneficiat en cap cas els palestins desplaçats), i una guerra a Ucraïna que corre el perill de cronificar-se.
Les tensions a Síria, l'etern conflicte al Caixmir entre l’Índia i el Pakistan o les guerres civils al Iemen i al Sudan del Sud, entre d'altres, són exemples de la guerra contínua que viu el planeta. Aquesta ombra del retorn de l’imperialisme i l’auge de la ultradreta, en combinació amb l’acceleració d’un canvi climàtic amb conseqüències potencialment devastadores, ens sotmet, com a ciutadans i ciutadanes, a una pressió i una angoixa sense precedents.
Lluny del bloqueig que, de manera natural, ens pot provocar tot plegat, el treball comunitari, la lluita contra la desinformació (encara que el radi d’influència sigui només el nostre cercle més proper, ja és una gran victòria) i el reforç del teixit associatiu són algunes de les eines que tenim a l’abast per no caure en la desesperança i el nihilisme, que és precisament el que els grans poders, amb la bandera de l’ultraliberalisme i el negacionisme climàtic, esperen de nosaltres.
Caure en el derrotisme no fa altra cosa que alimentar el monstre
Aquest passat 1 de gener va entrar en vigor el Tractat Global dels Oceans, que busca protegir el 30% de les aigües internacionals i establir noves exigències per a la mineria submarina, i l’energia eòlica, solar i altres renovables ja superen el carbó com a principal font de generació elèctrica a escala mundial. El linx ibèric ja supera els 2.400 exemplars a la península Ibèrica, mentre que la població de tigres s’ha duplicat a l’Índia. Als Estats Units, Nova York va desafiar el trumpisme amb un canvi polític històric, i l’últim informe de l’ONU va confirmar que l’any 2025 més de 15 milions de persones van aconseguir sortir de la situació de fam que patien.
El camí és difícil, sí, i ens trobem en una etapa en què sembla que cada cop ho és més. I, en la gran majoria dels casos, el preu a pagar és molt alt, especialment en relació amb la salut mental. Però caure en el derrotisme no fa altra cosa que alimentar el monstre. Si tens la convicció, doncs, només cal buscar la força. No és gens fàcil, però l’alternativa pot ser devastadora. Solidaritat, suport mutu i resiliència.
