"Els arguments apunten cap a l’adopció de l’horari d’hivern de manera permanent”

Joan Costa i Font (Barcelona, 1974) és professor d’Economia de la Salut a la London School of Economics, on lidera l’Ageing and Health Incentives Lab (AHIL). Ha fet contribucions importants en aquest camp, amb més de cent articles de recerca publicats i com autor o editor de diversos llibres. El gener del 2024 va publicar a la revista Economica, juntament amb Sarah Fleche, de la Universitat París 1 i el CNRS, i Ricardo Pagan, de la Universitat de Málaga, un article sobre els efectes del canvi d’horari en el benestar. Parlem amb ell sobre els efectes reals per a la salut de l'etern debat sobre el canvi horari

El canvi horari va néixer com a mesura d’estalvi energètic, però han passat unes dècades i avui diverses veus dubten que sigui necessari o significativament eficient. Què es pot dir dels seus efectes sobre el benestar?

Amb les pautes de vida modernes, els ritmes naturals del cos ja no s’ajusten a l’alternança de la llum i la foscor com ho feien tradicionalment, de manera que l’exposició a la llum artificial a hores inadequades deixa de permetre un estalvi energètic fisiològic i altera el nostre ritme circadià. Aquesta desregulació afecta especialment els grups més vulnerables, com els infants, les persones grans i aquells amb condicions de salut preexistents. Les conseqüències d’aquesta alteració són àmplies: disminució del benestar general, empitjorament de la cognició i de la memòria, reducció de la productivitat, i un augment del risc d’accidents i errors en les tasques quotidianes o laborals. En altres paraules, la desconnexió entre els nostres ritmes biològics interns i l’entorn modern pot tenir implicacions significatives per a la salut física i mental, així com per al rendiment i la seguretat individuals.

Hi ha una lectura ambiental que el pot fer encara convenient?

No s’observen beneficis ambientals significatius; al contrari, els costos poden ser més elevats. De fet, avançar l’hora per adoptar l’horari d’estiu té com a objectiu principal aprofitar millor les hores de llum durant el dia. Això pot portar a que les persones realitzin més activitats d’oci i lleure després de la feina, com sortir de compres, anar a restaurants, fer activitats esportives o desplaçar-se amb cotxe. Com a conseqüència, es podria incrementar el consum d’energia i les emissions contaminants, en lloc de reduir-les, contràriament al que sovint s’argumenta. En altres paraules, el canvi d’hora no garanteix estalvis energètics ni beneficis ambientals clars, i podria fins i tot agreujar la contaminació.

Aquests aspectes s’han debatut molt, però no tant el que significa per al benestar i per a la riquesa. Segons el vostre article sembla que en això hi ha més pèrdues que beneficis, no? Per exemple, escriviu: «Quan afegim els efectes sobre la salut i la productivitat a l'anàlisi, trobem que la fi de l'horari d'estiu podria estar associada a un guany de benestar equivalent a 754 euros addicionals per càpita a l'any».

En efecte, el canvi d’hora comporta pèrdues netes de benestar que s’estimen en uns 750 euros per persona. Això significa que, perquè cada individu experimentés el mateix nivell de benestar sense el canvi d’hora, caldria compensar-lo amb una transferència econòmica equivalent a aquesta quantitat. No obstant això, aquesta mesura tindria implicacions redistributives: les persones més vulnerables rebrien proporcionalment més ajuda, mentre que la resta de la població en rebria menys. Així, el cost social del canvi d’hora no només és econòmic, sinó que també planteja qüestions de justícia i equitat.

“L’horari d’estiu no només no aporta beneficis clars: altera el ritme circadià, redueix el son i empitjora el benestar, sobretot entre infants i persones vulnerables”

A força gent sembla que li agrada l’horari d’estiu perquè pot allargar tardes i vespres, però en l’article dieu que afegir una hora provoca menys satisfacció. Per què?

L’horari d’estiu fa que es pugui aprofitar més la llum del dia, ja que el sol surt més tard que si es mantingués l’horari d’hivern. Això permet disposar de més temps per a activitats de lleure després de la feina. No obstant això, aquest avantatge es produeix a costa de dormir menys. Diversos estudis mostren que hi ha variacions considerables en la quantitat i qualitat del son durant l’estiu, cosa que té un efecte negatiu sobre la productivitat i les capacitats cognitives.

A Catalunya, i en general a la major part d’Espanya, els horaris socials són més tardans que en altres regions del Mediterrani: es sopa massa tard i, en comparació amb la resta de la Unió Europea, Espanya i Portugal són els països on es dorm menys. Aquesta combinació d’horaris tardans i menor temps de son agreuja els efectes negatius de l’horari d’estiu sobre la salut i el benestar de la població. 

En canvi, a la tardor, quan de natural hi ha havent menys hores de sol i a més amb el canvi se’n perd una hi ha un efecte contrari. No sembla contradictori, almenys en els països del sud d’Europa?

És cert, però des del punt de vista del son, l’horari d’hivern permet “guanyar” una hora de descans, ja que el canvi a l’hora d’hivern al final de la tardor avança el rellotge i facilita dormir més. Això produeix efectes beneficiosos sobre el descans i el benestar general. Tanmateix, aquests beneficis es veuen parcialment reduïts per la disrupció que suposa el mateix canvi d’hora: el nostre sistema biològic, que funciona com un rellotge intern automàtic, necessita estabilitat i regularitat. Els canvis sobtats d’hora afecten aquest ritme natural, alterant el son i, en alguns casos, provocant estrès o malestar temporal.

És cert, però des del punt de vista del son, l’horari d’hivern permet “guanyar” una hora de descans, ja que el canvi a l’hora d’hivern al final de la tardor avança el rellotge i facilita dormir més. Això produeix efectes beneficiosos sobre el descans i el benestar general. Tanmateix, aquests beneficis es veuen parcialment reduïts per la disrupció que suposa el mateix canvi d’hora: el nostre sistema biològic, que funciona com un rellotge intern automàtic, necessita estabilitat i regularitat. Els canvis sobtats d’hora afecten aquest ritme natural, alterant el son i, en alguns casos, provocant estrès o malestar temporal.

Penseu que els efectes sobre la salut estan prou demostrats i que no es tenen prou en compte?

Com s’ha observat, l’efecte del canvi d’hora sobre el benestar de les persones és molt robust, especialment quan es mesura en termes de satisfacció amb la vida. Tot i això, la majoria de la gent no és conscient d’aquests efectes immediats. Això passa perquè tendim a tenir memòria curta i a subestimar els impactes que els petits canvis en els horaris tenen sobre el nostre estat d’ànim i qualitat de vida. Només quan s’experimenta directament el canvi d’hora les persones perceben el malestar o la fatiga que pot generar.

“Quan es tenen en compte els efectes sobre la salut i la productivitat, el canvi d’hora genera pèrdues de benestar equivalents a uns 750 euros per persona i any”

D’entrada, sembla que una hora més de sol a l’estiu augmenta l’activitat lúdica i això hauria de dur a més moviment econòmic. És així però queda compensat per altres pèrdues en salut i productivitat o en realitat no està demostrat que la gent gasti més a l’estiu amb una hora més de sol?

L’horari d’estiu té com a objectiu principal maximitzar les hores de llum i allargar el temps disponible per al lleure, cosa que pot incentivar més activitats socials i consum. Tanmateix, aquest avantatge es produeix a costa del son: les persones dormen menys, arriben més cansades i poden ser menys productives. És important destacar que aquesta discussió sobre la distribució del temps de lleure i el consum és diferent de l’efecte directe que té el canvi d’hora sobre la salut i el benestar.

Des del punt de vista del descans i la salut, els efectes del canvi d’hora són més evidents. Durant el període de transició, el nostre rellotge intern es veu desestabilitzat, cosa que afecta la qualitat del son, la cognició i l’estat d’ànim. Els infants, especialment, són molt sensibles a aquests canvis. A més, els estudis mostren que els efectes sobre la satisfacció amb la vida són robustos, encara que la gent no els percebi immediatament per la nostra tendència a tenir memòria curta.

En aquest context, si la preocupació principal és la salut i el benestar de la població, els arguments apunten cap a l’adopció de l’horari d’hivern de manera permanent. Això permetria estabilitzar els ritmes de son, reduir la fatiga i protegir la productivitat i la qualitat de vida, sense dependre dels ajustos estacionals que el canvi d’hora comporta.

El canvi horari es fa a més de 70 països, que deuen ser molt diferents. Mantenir-lo o abandonar-lo pot ser igual de convenient a tots?

La majoria dels països del món no practica el canvi d’hora, però entre els que sí que ho fan hi ha moltes diferències. Per exemple, alguns països a l’Índia només ajusten els rellotges mitja hora en lloc d’una hora completa. En altres casos, el moment del canvi ha estat utilitzat amb finalitats polítiques: a Veneçuela, s’ha manipulat l’horari per intentar augmentar la participació electoral. Això mostra que el temps no és només una qüestió tècnica o astronòmica, sinó també política: les decisions sobre els horaris poden crear guanyadors i perdedors dins de la societat, afectant la productivitat, el benestar i fins i tot la vida política.

“Els experts apunten que si la prioritat és la salut i el benestar, la millor opció és adoptar de manera permanent l’horari d’hivern per estabilitzar els ritmes de son i reduir la fatiga”

També hi ha un debat sobre el canvi en l’horari habitual a Catalunya i Espanya. Algunes plataformes demanen racionalitzar-lo i que horaris laborals i d’àpats s’assemblin més als de la resta de països europeus. Això és un problema afegit al nostre país?

Adoptar horaris més raonables seria una oportunitat per “europeïtzar” Catalunya, alineant els nostres ritmes amb els de la resta d’Europa i millorant així la salut i el benestar de la població. Cal entendre que el temps de dormir és un temps sagrat, tan necessari com el de menjar. El son és una necessitat biològica fonamental que permet netejar el cervell, consolidar la memòria i restaurar la nostra energia.

Malgrat això, la narrativa predominant encara tendeix a subestimar la importància del descans: expressions com “ja dormiré quan em jubili” o “la vida és curta” reflecteixen una cultura que prioritza l’activitat constant per sobre de la salut. Canviar aquesta perspectiva és clau per protegir la qualitat de vida, augmentar la productivitat i reduir els efectes negatius associats a horaris desalineats o al canvi d’hora.

Hi ha qui també demana tornar a l’horari solar que ens correspondria, el del meridià de Greenwich. Mantenir horari d’hivern i a més endarrerir una hora no significaria un trasbals molt gran per a la majoria de gent?

Com ja s’ha esmentat, el temps és també polític. Durant la dictadura de Franco, Espanya va adoptar l’horari alemany en plena Segona Guerra Mundial, un canvi que no estava alineat amb la seva posició geogràfica natural. De fet, el meridià de Greenwich passa just per Catalunya, la qual cosa indica que, geogràficament, el nostre horari “natural” hauria d’estar més a l’est d’Europa occidental.

A més, amb el Brexit, la coordinació del canvi d’hora amb el Regne Unit esdevé més complexa, ja que Irlanda del Nord continua formant part del sistema horari de la Unió Europea al estar al mercat comu. Això mostra que les decisions sobre els horaris no són només qüestions tècniques o de comoditat, sinó que tenen implicacions polítiques i geopolítiques significatives.

Finalment, acabem de passar la COP30. No sembla que aquest tema hi estigui present però caldria estudiar més el paper del canvi horari enfront de l’escalfament global, tenint en compte el nombre de països i ciutadans implicats? 

Absolutament, el canvi climàtic i la sostenibilitat són els principals reptes globals, juntament amb la desigualtat i la governança. A la London School of Economics, on treballo, aquests són els tres grans desafiaments als quals ens proposem contribuir durant aquesta dècada.