La fita és un èxit col·lectiu, que posa de manifest més de vint anys de feina de la Xarxa per a la Conservació de la Natura
Prendre part en la neteja d’un bosc, la restauració d’una bassa o l’observació dels ocells genera vincles, emocions i reflexions.
Foto: GETTY
La Setmana de la Natura arriba enguany a la seva desena edició, consolidant-se com el gran esdeveniment de participació ciutadana pel medi ambient a Catalunya. És un èxit col·lectiu que val la pena reconèixer: centenars d'activitats, milers de participants, una mobilització diversa i extensa que posa la natura al centre de l'agenda social. Un èxit que no és casual. La fita és reflex de vint anys de feina tenaç de la Xarxa per a la Conservació de la Natura (XCN), que ha sabut teixir aliances, construir projectes i, sobretot, articular una formidable força col·lectiva per impulsar la protecció del medi ambient al nostre país. L'XCN és avui una referència ineludible en la defensa de la natura a Catalunya. Sense la seva tasca, la custòdia del territori, la restauració d'ecosistemes i la sensibilització social serien molt més febles.
Però seria un error quedar-nos en l'autocomplaença. La crisi ambiental ens interpel·la amb urgència i ens demana anar més enllà de les jornades simbòliques. El canvi climàtic, el ritme de pèrdua de biodiversitat, la degradació dels ecosistemes, reclamen més que mai una resposta ferma i efectiva. Necessitem un canvi cultural profund i la Setmana de la Natura, a més de ser una celebració, ha d’oferir una porta d’entrada a aquest canvi.
El gran valor de l'esdeveniment rau a connectar les persones amb la natura i també entre elles. Prendre part en la neteja d’un bosc, la restauració d’una bassa o l’observació dels ocells genera vincles, emocions i reflexions. Cada activitat pot sembrar la llavor del compromís i cada acció pot esdevenir un pas en un camí més llarg.
La crisi ambiental ens interpel·la amb urgència i ens demana anar més enllà de les jornades simbòliques.
Coherència, comunitat, continuïtat
Perquè aquestes experiències no quedin com fets puntuals cal donar-los sentit. Explicar per què fem les activitats que fem, quins projectes més grans s'hi vinculen, i com cadascú pot continuar implicant-s'hi forma part d’aquesta coherència. Que cada acció s’emmarqui en un relat comú, una visió de futur: una societat que té cura de les persones i de la seva base vital. Defugint la retòrica buida i posant l'èmfasi en la interdependència entre les comunitats humanes i els sistemes naturals, i en la responsabilitat col·lectiva per mantenir-los saludables.
Davant la crisi ambiental no n'hi ha prou amb admirar la natura: actuar és imprescindible. N’estem convençuts i volem que els assistents s’emportin també aquest convenciment. Però abans d’oferir-los informació o consells, potser ens convé preguntar-nos com hi connectem emocionalment. La qualitat de la relació que establim en les activitats serà clau per aconseguir resultats. Escoltar, dialogar, reconèixer les aportacions i les inquietuds de tothom pot fer que la participació sigui satisfactòria i generi vincles que perdurin.
Tenim l’oportunitat de fer que les persones se sentin protagonistes indispensables en un projecte col·lectiu i no pas només espectadores. Transformar l’interès passiu en acció comporta crear espais on la gent pugui ser part del canvi, iniciatives que impliquin l’acció directa, més enllà de xerrades o passejades guiades. Que percebin la utilitat de la seva acció i que trobin motius per tornar.
«Davant la crisi ambiental no n'hi ha prou amb admirar la natura: actuar és imprescindible»
I, és clar, hem d’oferir continuïtat. Proposar accions significatives, espais de compromís a llarg termini i comunitat d’acció. Que tothom es pugui sentir convidat a seguir actiu, amb modalitats de voluntariat adaptades a totes les possibilitats. Imaginem una Setmana de la Natura que no es tanqui amb l'última activitat, sinó que obri camins per seguir participant.
Arribar a tothom
La Setmana atrau sobretot persones ja sensibilitzades, especialment famílies de classe mitjana urbana. Com podem fer-la més inclusiva? Com podem trencar la bombolla dels convençuts?
Una via és donar més protagonisme a col·lectius sovint oblidats, com pagesos, pescadors i treballadors forestals, que tenen un paper fonamental en la gestió del territori. Superar la desconnexió històrica entre moviments ambientalistes i treballadors de la terra i el mar pot teixir noves aliances. La Setmana pot ser una oportunitat per fer valdre el coneixement tradicional i mostrar bones pràctiques de bona gestió dels boscos, de sobirania alimentària o d’adaptació al canvi climàtic.
També seria enriquidor generar espais de diàleg amb persones que tenen visions diferents, incloent-hi els crítics i escèptics. Quins punts en comú podem trobar? Potser el valor d’un entorn saludable, l’eficiència energètica o l’estalvi de recursos poden ser ponts de connexió. En lloc de reforçar estereotips, podem treballar per construir confiança i buscar objectius compartits.
«El valor d’un entorn saludable, l’eficiència energètica o l’estalvi de recursos poden ser ponts de connexió»
A més, és imprescindible fer un esforç específic per incloure col·lectius que difícilment s’acosten, que no se senten convidats. Per exemple comunitats de persones immigrants, o col·lectius desfavorits. Treballar amb esplais, casals de barri, sindicats o parròquies ens pot ajudar a escoltar millor aquestes realitats i a dissenyar propostes que responguin a necessitats concretes: crear horts comunitaris, ombrejar zones urbanes, millorar espais de convivència.
Cal anar a buscar els qui tenen dificultats per arribar, perquè com més gent millor assumeixi la responsabilitat de disminuir el mateix impacte en la vida quotidiana i s’impliqui també en l’acció col·lectiva.
Avaluar per avançar
A més de comptar quantes persones hem mobilitzat, ens cal entendre quin impacte hem tingut. A qui hem arribat? Hem sabut atraure nous públics? Quins vincles s’han generat? Quantes persones s’han mantingut actives mesos després, s’han unit a entitats o han canviat hàbits de vida?
Potser no és fàcil obtenir totes les dades, però sí que és factible fer un pla d'avaluació realista i adaptat. Reflexionar sobre aquests aspectes ens ajudarà a millorar any rere any, a evitar errors i a maximitzar l’impacte d’un esforç col·lectiu tan important.
La Setmana de la Natura és un motiu d'orgull. És també una responsabilitat. Cada nova edició ens ofereix l'oportunitat de fer-la més transformadora, més inclusiva i més connectada amb la realitat social i ambiental. En un moment d'emergència ecològica, no hi ha espai per a l'autosatisfacció. Valorem el que tenim, aspirem al que necessitem.
