L'emergència per sequera s'avança davant la situació "crítica" dels embassaments

Font: Generalitat de Catalunya

15/11/2023 - 08:17

El Govern no esperarà que els embassaments arribin al límit del 16% de capacitat i els pròxims dies avançarà l’estat d’emergència per sequera en aquells municipis que depenen de les conques internes amb els nivells d’aigua més baixos, cosa que comportarà “noves mesures d’estalvi a tots els nivells i en tots els sectors”.

L’objectiu és “aprofitar al màxim” les poques reserves disponibles davant “els pitjors escenaris d’escassetat”, segons han explicat la portaveu del Govern, Patrícia Plaja, i el director de l’Agència Catalana de l’Aigua, Samuel Reyes, durant la roda de premsa posterior a la reunió de l’Executiu. Mentrestant, el Govern també avalua la possibilitat d’establir aviat una situació de preemergència al sistema Ter-Llobregat per aplicar mesures transitòries i d’adaptació de forma consensuada abans d’arribar a la declaració efectiva d’emergència.

"Serien unes mesures que no impactin tant en l'economia i redueixin els consums a l'àmbit urbà, un punt intermedi entre l'excepcionalitat i l'emergència, fase en què entraríem a finals de desembre", ha dit Reyes. Si s’aconseguís estalviar una gran quantitat d’aigua, ha afegit, es podria endarrerir l’entrada en emergència de les comarques de Barcelona i Girona. Actualment, un total de 37 municipis, la major part de l’Empordà, ja es troben en aquesta fase.

La mesura es pren després que la Comissió Interdepartamental de Sequera, reunida aquest matí, hagi analitzat les previsions pluviomètriques de les pròximes setmanes i l’estat dels embassaments, que avui ja es troben només al 18,89%, un mínim històric, i amb les plantes de producció d’aigua regenerada i dessalinitzada treballant al 100% de capacitat. Sense els recursos generats per aquestes plantes, ja s’hauria entrat en la fase d’emergència durant la primavera de 2023.

 

La pitjor sequera des que es tenen dades

La sequera que pateix actualment Catalunya és la més extrema des del 1915, any en què es recullen els primers registres. Ho és tant per la durada, ja que s’acumulen tres anys de manca de pluges a les capçaleres dels rius, com per la intensitat i la superfície afectada, ja que s’estén a gairebé tot el país.

La situació és crítica i aquesta és una informació que han de tenir tots els sectors i els conjunts de la població, perquè tots plegats sumem esforços en una mateixa direcció: aprofitar al màxim la poca aigua de què disposem. Davant situacions excepcionals, cal prendre decisions excepcionals”, ha alertat la portaveu Plaja.

A Catalunya fa 36 mesos que no plou. És la pitjor sequera tant per la durada, com per superfície afectada. Els embassaments de les conques internes es troben ara mateix en mínims històrics.

Des de l’activació del Pla de Sequera, l’aigua que falta s’ha tret de fonts no convencionals. La dessalinització, la regeneració i les aigües subterrànies han produït més de 300 hm³ d’aigua nova. L’equivalent a dos embassaments de Sau. 

El gener del 2021, la regió metropolitana de Barcelona bevia sobretot aigua dels embassaments, ara només en consumeixen la meitat. Sense aquestes mesures, hauríem entrat en fase d’emergència la primavera de 2023.

Per la seva banda, Reyes ha insistit en la necessitat que tothom faci un ús responsable de l'aigua i estalviï, no només a casa sinó també als llocs de treball o d'oci, com els gimnasos. "Sigui on sigui, s'ha de gastar uns 90 litres per persona i dia", ha afirmat.

 

Impost pioner a les emissions dels grans vaixells

D’altra banda, el Govern ha aprovat l’Avantprojecte de llei de l’impost sobre les emissions portuàries dels grans vaixells amb l’objectiu d’”incentivar” les grans embarcacions que arriben als ports catalans a “reduir les emissions” i, en conseqüència, “millorar la qualitat de l’aire i la salut de les persones”, segons ha explicat la portaveu Plaja. Aquest impost, llargament reivindicat, neix de l’acord amb el sector i tindrà un impacte positiu directe en el benestar dels ciutadans sense sacrificar la competitivitat dels ports de Catalunya.

Les emissions dels vaixells durant la seva escala a port són, juntament amb les del transport terrestre i la indústria, una de les principals fonts d’emissió de contaminants. El gravamen establert per la normativa per aquests grans vaixells és d’1 euro per quilogram dels òxids de nitrògen i partícules emeses per embarcació. Per al càlcul de la base, la Llei estableix una fórmula que té en compte les emissions produïdes tant pels motors propulsors, en la fase de maniobra, com pels motors auxiliars i les calderes durant tota l’escala.

La llei estableix tres supòsits d’exempció: per als vaixells que presten serveis públics; per als que es veuen obligats a atracar o fondejar en cas de perill o força major i per als que duen a terme activitats d’ajuda humanitària. També es fixen dues reduccions: una per connexió a la xarxa elèctrica del port i una altra per l’alimentació de tots els serveis del vaixell amb energia elèctrica íntegrament subministrada per bateria interna.

 


 

Etiquetes: 
Categories: 

Relacionats

Article

El Vallès Occidental inicia una campanya per a sensibilitzar i informar la ciutadania sobre la situació de sequera i donar consells d’estalvi.

Article

Aquesta és una acció més de les diverses que l’Ajuntament ha anat posant en marxa des de l’entrada en emergència per sequera el passat mes de setembre.

Notícia

Sabadell distribuirà aigua regenerada i freàtica equivalent al 20% de l’aigua que la ciutat consumeix en un any.

Butlletí