Catalunya pot viure una gran apagada?

Font: CCMA

09/11/2021 - 09:19

El doctor en física teòrica i investigador del CSIC Antonio Turiel explica a TV3 la situació de la xarxa elèctrica europea i per què aquesta possibilitat s'hauria pogut evitar.

Viurem una gran apagada elèctrica? Els governs d'Àustria, Alemanya i Suïssa estan avisant els seus habitants de la possibilitat d'una gran avaria que deixi la població, de manera massiva, sense electricitat. Malgrat aquests avisos, però, el govern espanyol fa una crida a la calma. Hem de témer que això pugui passar a Catalunya?
 

Què està passant a Europa?

Segons el doctor en física teòrica i investigador del CSIC Antonio Turiel, el problema principal és que s'ha intentat córrer molt en la transició energètica sense invertir els diners necessaris. "Es tracta d'un problema tècnic bastant important. A Europa s'ha fet un desplegament tècnic de molts sistemes d'electricitat, principalment renovables, amb grans xarxes interconnectades", explica. De fet, la majoria de les xarxes elèctriques dels països del centre d'Europa estan connectades entre si.

El problema és que, per funcionar, aquests diferents sistemes elèctrics han d'estar perfectament sincronitzats. "El corrent altern oscil·la i perquè la xarxa elèctrica funcioni necessites que tot pugi i baixi en el mateix moment, detalla Turiel. "Hi ha equips informàtics que s'encarreguen de fer aquesta sincronització, però com més sistemes íntegres en una àrea geogràfica molt gran més complicat és mantenir la integritat de la xarxa elèctrica".

És justament aquests desequilibris els que poden provocar la gran apagada de la qual tant s'està parlant. "Si no aconsegueixes que oscil·lin tots alhora poden compensar a descompensar-se i, si aquests desequilibris són molt forts, poden, literalment, destruir línies d'alta tensió i subestacions senceres. Les reparacions d'aquests sistemes necessiten molt de temps, cosa que podria provocar apagades de llarga durada", diu l'investigador del CSIC.


Una situació evitable

Es tracta d'un problema molt seriós, del qual ja hem tingut dos tastets des de principi de 2021. El 8 de gener es va produir un incident greu durant el qual una freqüència baixa a Croàcia es va propagar per Europa, arribant a Alemanya i el regulador va tallar la xarxa elèctrica d'Europa en dos. El segon es va ser arran d'un incident amb un hidroavió a França, que va fer que més d'un milió d'abonats a Espanya es quedessin sense llum.

Tot i això, la situació hauria estat "evitable", segons Turiel, i ha passat de manera "estúpida". "Ens passa això perquè quan es va dissenyar aquests sistemes interconnectats s'hauria hagut d'assumir uns sobrecostos per assegurar l'estabilització de la xarxa: més persones fent-ne manteniment, més vigilància... i tot això vol dir invertir més diners. Com que no ho hem fet, ara tenim un problema molt gros", diu el físic. El regulador europeu, però, està molt a sobre d'aquesta qüestió i recentment s'ha fet un simulacre per intentar detectar els punts febles de la xarxa. "Fins ara fèiem servir les centrals de cicle combinat i de carbó per ajudar a l'estabilització, però ara que ens comença a faltar el gas...", afegeix.

Catalunya pot viure una gran apagada?

Segons Turiel, el pitjor escenari seria un incident crític de pèrdua de sincronia que es propagués en diferents direccions al mateix temps a la xarxa, a més a més, els llocs on hi hauria els incidents serien impredictibles.

I què passa amb Catalunya? En teoria, segons l'investigador, un esdeveniment d'aquest tipus no tindria per què afectar Espanya, ja que malgrat la interconnexió dels països europeus, Espanya segueix estant molt aïllada. "Sempre ens queixem que Espanya no està ben interconnectada amb Europa i ara això ens jugaria a favor", assegura.


 

Relacionats

Notícia

El pla del Govern preveu la creació d’una xarxa d’oficines tècniques per donar suport als municipis, l’aprovació del Pla territorial i de la Llei de transició energètica, la creació d’una energètica pública i l’impuls de l’aprofitament de la biomassa i el biogàs.

Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article

L’Ajuntament de Reus ha rebut, fins el moment, 36 sol·licituds de bonificació del 50% de descompte de l'IBI per instal·lacions d’autoconsum amb energia solar fotovoltaica. Això suposa una potència total sol·licitada de 750 kW d’origen solar, tenint en compte que la potència mitjana dels habitatges és de 4,85 kW.

Butlletí