Comprar local ens farà menys vulnerables

Ambientòloga, especialitzada en comunicació i ecodisseny. anavillagordo.com
14/12/2020 - 13:32

La venjança del consum

Després de mesos de confinament, desescalada, fase 0, fase 1, segona onada, tram 1… i qui sap què més ens espera, s’apropa Nadal i algú es planteja: ‘Aquesta és la meva; ha arribat la gran venjança’. Es tracta de comprar més regals que mai per satisfer el desig acumulat d’una normalitat que ningú no sap ben bé quan tornarà, si és que torna (o si és que volem que torni). Nens tancats quasi 50 dies mereixen més joguines que mai per fer-los saber que els estimem i que els premiem pel gran esforç que han fet i que segueixen fent passant gairebé tot el dia a l’escola amb la mascareta posada. En fi, se senten les trompetes de fons i s’intueix un tió, un Pare Noel o uns Reis Mags més estressats que mai, amb un excés de paquets i recompenses per a un futur millor.

Perquè després de tant patiment i incertesa, ens mereixem un premi, oi? Consumir! Però consumir què, on i com? Potser encara som a temps de fer-nos aquestes preguntes abans de sortir corrents per la porta de casa (en el millor dels casos) o bé d’obrir el portàtil o fer cerques en el mòbil (en la majoria dels casos). Quan consumim som responsables d’allò que estem comprant. Som responsables de la seva creació i del seu pas pel món. Pensem, doncs, uns instants, què estem a punt de fer.

Abans d’entrar en matèria volia fer un breu apunt: no tothom podrà fer compres compulsives aquest Nadal, per raons econòmiques. La crisi sanitària esdevé una gran crisi econòmica, com s’està evidenciant cada dia. Per això, aquest article va dirigit a qui, tot i la crisi, pretén comprar molts regals, perquè vol o perquè pot. De totes maneres, sembla una mica cínic parlar de consumisme havent-hi tantes famílies que no arriben a final de mes en un any tan convuls com el 2020.
 

La responsabilitat ens porta a fer-nos preguntes

Així, doncs, abans de començar una compra compulsiva, assumim la part de responsabilitat que ens pertoca i fem-nos algunes preguntes. Les primeres no són les que estan relacionades amb l’impacte ambiental o social dels productes, sinó les que tenen a veure amb les nostres emocions. Per què els comprem? Perquè ens agraden, perquè fa temps que els volem, perquè volem que formin part de les nostres vides… o perquè toca i ens els podem permetre? Naturalment, no us estic plantejant que us feu aquestes preguntes quan aneu a comprar el pa o la llet (seria divertit imaginar-se la gent a la cua de comprar el pa ―ara sempre hi ha cua― preguntant-se aquestes coses: ‘Aquesta barra de pa em farà més feliç?’).

Més enllà de si allò que comprem passarà per la nostra vida sense deixar petjada o deixant-ne alguna, el pas següent és plantejar-se l’origen, els materials de què està fet, la situació dels treballadors que l’han fabricat, la reciclabilitat, etc. de l’objecte o servei en qüestió. I aquí arriba un moment clau: consumim d’aquí o no? Una pregunta que cada cop es fan més persones, ja que el consum local no només implica un menor impacte ambiental, sinó també una mica de sentit comú i de solidaritat amb la gent que treballa al territori.

La globalització, a un ‘clic’

La globalització ens ha permès tenir a un ‘clic’ el mateix que qualsevol altra persona de l’altra banda del món. Ens assemblem més que mai els uns als altres. Hi ha un Portal de l’Àngel a cada capital del món, on sembla que ‘estiguem com a casa’. S’ha perdut l’originalitat, l’essència de cada cultura…, però ara podem comprar el que vulguem on i quan decidim. I, tot i que fins ara sortíem a buscar-ho al carrer, resulta que ja no ens cal ni això. Des del sofà, fent el sopar, al lavabo, entre mail i mail  o sèrie i sèrie, en pijama… comprem i comprem.

En aquest context arriba una pandèmia i ho para tot de cop. Impossible que fos d’una altra manera i que ens poséssim d’acord per deixar de consumir. Calia un daltabaix així per mostrar el poder que tenim com a consumidors  i, per tant, la gran responsabilitat que hem d’assumir. Però ara no es tracta únicament de sostenibilitat i de salut, es tracta de supervivència. Molts dels nostres veïns i amics es troben en una situació límit. Han hagut de tancar els seus negocis, molts d’ells, familiars, i no veuen la llum al final del túnel. I no només ells directament, sinó tota la cadena d’altres negocis que els donen servei i dels quals també viuen moltes famílies.
 

No compreu a Amazon!

I és aquí on el consum de proximitat esdevé, ara més que mai, una reivindicació per promoure una economia solidària i d’escala, per ajudar els nostres veïns, els comerços de tota la vida. Aquest nou ritme que ens hem autoimposat a causa de la pandèmia  del coronavirus ens ha permès, durant uns mesos, tenir més temps per pensar i menys llocs on comprar. Això ens ha portat a comprar molt més online  i no sempre a empreses o iniciatives locals, sinó, i en la majoria de casos, a empreses com Amazon que ens ho posen molt fàcil: la primera opció de la cerca, i una entrega molt ràpida i fiable. Tot es troba a Amazon, tot!

Altres empreses més locals i sostenibles s’han posat les piles darrerament en veure que l’opció presencial costaria de recuperar, però fer la competència al gegant de la venda online  és molt difícil. En aquest context, i més ara que ja no estem confinats al 100 % (només tenim tocs de queda i confinaments perimetrals), tenim la possibilitat d’anar a les botigues i comprar allò que necessitem. Però la temptació és clara. Ho tenim tot a un ‘clic’ del ratolí, a un mil·lisegon de cerca per internet, servit a casa sense necessitat de desplaçar-nos, així de fàcil.

Però, parem un instant. Dediquem uns ‘clics’ més, unes cerques més a buscar alternatives que no sempre han de ser presencials, sinó que també poden ser online , però que permeten que empreses més locals, cooperatives d’artesans, productors pròxims… puguin superar aquesta crisi econòmica, a més de sanitària. Fem possible que puguin competir amb els gegants que ens ho estan posant fàcil per a no pensar gaire, consumir molt i seguir contribuint a un sistema que no mira per les persones, sinó que cerca únicament el benefici econòmic.

Aquestes reivindicacions les han fetes des d’Ada Colau fins a l’alcaldessa de París: ‘No consumiu a Amazon’, demanant als ciutadans que donin feina a la gent pròxima, que consumeixin productes fabricats en l’àmbit local i que donin una oportunitat a un altre sistema econòmic menys globalitzat però més proper i humà. Concretament, l’alcaldessa de París, Anne Hidalgo, ha animat la ciutadania “a no comprar a Amazon ni a grans plataformes que, no només no tributen, sinó que no aporten cap valor afegit a la ciutat” i, per contra, a fer-ho en negocis de barri per donar suport al comerç de proximitat.

Consum de proximitat sempre és consum responsable?

Però, tots els comerços del barri venen productes sostenibles, ecològics i ètics? És clar que no! Encara que comprem al costat de casa, donant oportunitats al petit comerç, cal mantenir un esperit crític i reclamar una oferta de productes millor i més gran que ens beneficiïn de manera global. Molts d’aquests comerços de què parlem, sí, els del barri, dels nostres veïns, són franquícies que juguen al joc de la globalització. Així, doncs, és molt difícil fer unes compres 100 % sostenibles i ètiques sense haver-hi de dedicar molt més temps i esforços dels que ens pensem.

Per tant, deixem de comprar online  a grans plataformes (que, tot i que també generen ocupació, ho fan en unes condicions i amb uns sous poc justos) i fem un passeig pel nostre carrer. Potser podríem comprar…

  • Al basar xinès de la cantonada, on els productes que es venen han arribat en grans contenidors plens a vessar, on el preu per quilo baixa fins a ser pràcticament zero? Potser per això tot és tan barat, en aquestes botigues atapeïdes fins a l’extrem i on un inventari deu ser un dels pitjors malsons.
  • A l’H&M, al Zara Kids, a l’FNAC, al Woman’s Secret, etc. del centre comercial proper o del carrer paral·lel al nostre? Fent això seguim contribuint al model de la globalització, tot i que la dependenta o el dependent siguin locals. ‘Proximitat física’, doncs, no és sempre ‘de proximitat’.
  • Al supermercat on tot està sobreenvasat o a l’establiment 24 hores que ens permet comprar quan no tocaria fer-ho? (tot i que, quan al menut de casa li cau una dent a les nou del vespre, la veritat és que va prou bé tenir-ne un a prop).
  • Tots aquests també són comerços de barri, però, en la majoria dels casos, no ens ofereixen productes ben dissenyats, no tòxics i d’origen local. Llavors, quan les alcaldesses ens demanen que consumim de manera local, a què es refereixen? A comprar només verdures del Parc Agrari del Baix Llobregat, verdures i fruites del Maresme, o roba amb teles locals (existeixen?) teixides a pocs quilòmetres de casa o bé de marques artesanes? Que apostem només per joguines de fusta, sense piles i pensades, fabricades i venudes a la nostra ciutat? O potser que visitem el mercat que tinguem més a prop i ens sorprenguem de tot el que podem comprar que no vingui de l’altra banda del món (i, a més, amb l’opció de fer-ho a granel)?

Comprar local ens farà més resilients

En fi, no és fàcil. Les opcions online sostenibles encara són poques, tot i que la pandèmia n’ha fet sorgir moltes. Els comerços de barri no són encara un exemple d’opcions sempre sostenibles, tot i que estiguin comprovant que oferir productes d’aquí els permet donar-los un valor afegit i ser més resilients davant d’altres possibles crisis com la de la pandèmia, que n’hi haurà.

En el consum de proximitat, però de veritat, les millors opcions són:

● no tenir pressa,

● cercar alternatives locals i sostenibles, també per internet, i apostar per aquests nous models de negoci,

● comprar als petits comerços que saben què venen i que es responsabilitzen de la seva bona qualitat i funcionament,

● confiar en els mercats municipals que ens ofereixen productes propers (i en alguns casos, ecològics),

● atrevir-nos a formar part d’una cooperativa de consum o fins i tot associar-nos per tirar endavant un supermercat cooperatiu,

● preguntar d’on prové allò que comprem si l’etiqueta no ens ho deixa clar,

● etc.

En definitiva, si aquest Nadal volem fer molts regals, pensem realment què estem regalant i com. Cerquem productes de qualitat i amb valor afegit. Dediquem un temps a trobar-los i qüestionar-los i a fer-nos les preguntes que siguin necessàries. I recordem que, en els pitjors moments de la pandèmia, allò que no ens va faltar provenia de prop. Ser autosuficients en els nostres sistemes de producció ens pot fer més resilients davant d’una nova crisi, i la millor manera de ser-ho és apostar pels productes locals, ara i per sempre.



Relacionats

Article

El Sant Cugat 2030 amb desplaçaments sostenibles i saludables, agricultura ecològica i de proximitat i xarxa d’espais verds urbans i espais naturals està més a prop. L’Ajuntament portarà a aprovació al ple de març el Pla d’Acció d’Emergència Climàtica, el full de ruta de les polítiques municipals en emergència climàtica que es desenvoluparan a la ciutat fins al 2024. Es tracta d’un paquet de 63 accions que aplanaran el camí cap aquest Sant Cugat del futur amb un 55% menys de CO2 el 2030.

 
Article

El projecte EdiCitNet, finançat per la Unió Europea i amb una durada prevista de 5 anys, va néixer amb l'objectiu de demostrar que la implementació d'infraestructures verdes no ornamentals pot augmentar la producció sostenible d'aliments a nivell local, així com regenerar espais urbans apostant per una millora de la inclusió social.  Sant Feliu és l'únic municipi participant de l'estat espanyol.

Article

Diversos ajuntaments han començat a lliurar bolquers reutilitzables com a xec nadó als nens i nenes nou nats als seus municipis.

Butlletí