Desinformació climàtica

Periodista
27/07/2020 - 11:26

Al rànquing dels arguments clàssics per desinformar sobre el canvi climàtic ara hi hem d’afegir el que ja s’està plantejant com una competició entre emergències, la climàtica i la de salut. Si hi havia dubtes sobre la urgència d’actuar contra el canvi climàtic, una manera per reforçar-los és defensar que “ara no toca” perquè hi ha problemes més urgents. Convé no caure en aquest argument fal·laç ja que està construït seguint les estratègies tradicionals de la desinformació que busquen inocular dubte i paralitzar a través de la generació d’incertesa.

"Es diu que la desinformació va molt lligada a la política i que és tan antiga com les mateixes eleccions. Avui dia, el que caracteritza la desinformació és la velocitat i facilitat amb la que es transmet gràcies a les xarxes socials"

Es diu que la desinformació va molt lligada a la política i que és tan antiga com les mateixes eleccions. Avui dia, el que caracteritza la desinformació és la velocitat i facilitat amb la que es transmet gràcies a les xarxes socials. Es tracta d’un tema que genera preocupació, recerca i també llenguatge. L’expressió “fake news” ha cristal·litzat des que va començar a popularitzar-se en eleccions nordamericanes passades. La recerca ja s’està ocupant d’analitzar l’impacte d’aquestes informacions errònies (o directament, mentides) sobre les polítiques i la presa de decisions. Però el que realment inquieta és que cristal·litzi una pràctica que ja ha demostrat que pot tenir conseqüències devastadores, especialment sobre la salut i també sobre el medi.

Les mentides i la desinformació online han conduït a debats controvertits en temes com, per exemple, les vacunes i la seva pretesa relació amb l’autisme. La construcció de relats conspiranoides reforçats amb les crítiques a un capitalisme ferotge i guarnits amb dades pseudocientífiques ha contribuït a legitimar els dubtes dels anti-vacunes, i a fer molt complicada la gestió de les polítiques de prevenció. L’aparició i auge de vlogistes, youtubers i influencers que es guanyen molt bé la vida diferenciant-se en temes d’estil de vida i salut ha contribuït a divulgar pràctiques perilloses per la salut: des dels ènemes de cafè promoguts per Gwyneth Paltrow contra l’envelliment de la pell, fins la ingesta de lleixiu per eliminar el covid19 promoguda a l’inici de la pandèmia.

"Quan parlem de desinformació en el context del canvi climàtic de seguida s’estableix una relació amb el negacionisme i l’escepticisme tan vinculats a alguns sectors del pensament neoliberal que confien en la tecnologia per fer front a qualsevol impacte que es pugui produir sobre el medi"

Quan parlem de desinformació en el context del canvi climàtic de seguida s’estableix una relació amb el negacionisme i l’escepticisme tan vinculats a alguns sectors del pensament neoliberal que confien en la tecnologia per fer front a qualsevol impacte que es pugui produir sobre el medi. De fet, aquests sectors negacionistes tenen sempre a la màniga una carta infal·lible que conté la “fake news” més grossa de totes, al seu entendre: l’amenaça de l’Informe del Club de Roma del 1972 segons la qual la Terra assoliria en cent anys els seus límits absoluts de creixement si el desenvolupament continuava al mateix ritme. Han passat més de 50 anys i, per molts negacionistes, hi ha marge de desenvolupament per molts més. L’evidència diu, en canvi, que els límits ja s’han assolit i la Terra ha superat la seva capacitat de càrrega en la meitat del temps previst. Aquí rau el problema. La ciència no sempre ho té fàcil per fer-se entendre, especialment quan hi ha actors poderosos disposats a desacreditar-la, manipular el debat polític i generar prou dubtes al voltant de teories perfectament comprovades sovint aportant interpretacions fal·laces.

Quins són els clàssics arguments fal·laços per desacreditar el canvi climàtic? Doncs el top 5 inclou: les tendències no són clares respecte que hi hagi un augment prou significatiu de les temperatures; encara que hi hagués augment, forma part dels cicles de la Terra; a més, no és clar que les causes siguin humanes; encara que ho fossin, l’impacte sobre els humans serà menor o bé es podrà mitigar gràcies als avenços tècnic-científics; i, tot plegat, és un debat estèril perquè ni tan sols hi ha consens entre els científics. Aquests arguments i totes les seves filials ja comencen a ser antics però no per això menys utilitzats, ans al contrari. S’han anat perfeccionant i reforçant gràcies a diferents lobbies i en els darrers anys han trobat innumerables vies de transmissió a través de les xarxes socials i plataformes online. La desinformació climàtica ha anat cristal.litzant en els coneguts “echo chambers”, xarxes d’usuaris d’idees semblants on una determinada informació ressona al voltant del grup.

"Amb la pandèmia sorgeix una dialèctica complexa que contraposa l’emergència climàtica i l’emergència de salut. Ja comencen a fer-se sentir arguments que volen legitimar el bloqueig d’accions i polítiques de transició climàtica amb l’excusa que ara la recerca, la tecnologia i la política s’han de posar al servei de l’economia per remuntar-la i superar, així, l’emergència sanitària"

Un dels principals perills de la desinformació és que te per objectiu generar dubtes. La indústria del tabac va sobreviure a litigis durant molts anys gràcies a la seva poderosa campanya desinformativa sobre la “dubtosa” relació entre el tabac i el càncer. A base de confondre i crear incertesa sobre l’evidència científica van poder retardar l’acció legal i, sobretot, política, durant gairebé cinquanta anys. Portem també més de cinquanta anys combatent la desinformació climàtica que inverteix incansablement en crear dubte i incertesa. A les evidències científiques ja fa temps que s’hi ha anat sumant evidències econòmiques, socials i polítiques. Però tot i així, és més fàcil qüestionar aquestes evidències que defensar-les. Amb la pandèmia sorgeix una dialèctica complexa que contraposa l’emergència climàtica i l’emergència de salut. Ja comencen a fer-se sentir arguments que volen legitimar el bloqueig d’accions i polítiques de transició climàtica amb l’excusa que ara la recerca, la tecnologia i la política s’han de posar al servei de l’economia per remuntar-la i superar, així, l’emergència sanitària. Aquest és el més fal·laç dels arguments desinformadors ja que tant l’emergència sanitària com la climàtica són fruit, justament, del model econòmic que convé modificar i no remuntar.


 

Categories: 

Relacionats

Notícia

S'aprova el projecte executiu per construir el tram entre la plaça de les Glòries i Verdaguer, amb unes obres que començaran previsiblement durant el primer semestre del 2021 i duraran 21,5 mesos.

Notícia

L'Ajuntament elabora un pla que preveu una inversió de 1.400 milions en 80 anys per construir dipòsits d'aigües pluvials, clavegueres i instal·lar paviments drenants

Notícia
Font: Ecologistes en Acció

Font: Ecologistes en Acció

Més de 150 professionals de la salut i científics dels principals centres catalans publiquen una carta oberta adreçada als alcaldes i alcaldesses alertant de l'augment d'emissions contaminants en les ciutats catalanes. Amb aquesta iniciativa es volen sumar a les demandes urgents de la Campanya ¨Confinem els cotxes. Recuperem la ciutat!" —de la qual forma part Ecologistes en Acció de Catalunya—, per transformar la mobilitat insostenible, reduint de forma dràstica el vehicle privat.

Butlletí