L'impacte econòmic de la pèrdua de biodiversitat, a debat

17/01/2020 - 12:56

Arran de l’informe IPBES, el Departament de Territori i Sostenibilitat i el Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible organitzen la jornada ‘Prosperitat sense Natura’, amb el Col·legi d’Economistes de Catalunya, el CREAF i el CTFC, i la participació de l’IRBIO i de l’ICTA, per aprofundir en els efectes econòmics i socials de la degradació de la natura.

La pèrdua de biodiversitat té un efecte directe en l’economia i la societat, i, per aprofundir en la necessitat de preservar el medi natural i millorar també el desenvolupament econòmic i social, la Generalitat ha organitzat avui la jornada de debat “Prosperitat sense Natura”, a la seu del Col·legi d’Economistes.

 Concretament, el Departament de Territori i Sostenibilitat, i el d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, a través del Consell Assessor per al Desenvolupament Sostenible (CADS), han impulsat aquesta cita, amb el suport del Col·legi d’Economistes de Catalunya, el CREAF-Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals i el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya (CTFC). L’acte també ha comptat amb la participació de l’Institut de Recerca de la Biodiversitat (IRBio) i l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA–UAB).

Es tracta de la segona jornada de debat organitzada per la Generalitat, arran de la difusió, el passat mes de maig, de l’informe de la Plataforma Intergovernamental Científico-Política en Biodiversitat i Serveis Ecosistèmics (IPBES), que alertava dels efectes devastadors per a la biodiversitat dels actuals sistemes de producció i consum, amb més d’un milió d’espècies animals i vegetals en risc d’extinció arreu del món. L’estudi d’aquest organisme independent, creat el 2012 per diverses agències de l’ONU i integrat per 130 governs, és el més rellevant fins a l’actualitat sobre l’estat de la natura del planeta.

El president del CADS, Ramon Roca; el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat, Ferran Miralles, i el vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Oriol Amat, han estat els encarregats d’inaugurar la jornada aquest matí.

En la seva intervenció, Ramon Roca ha considerat la trobada d’avui com a molt important perquè “cal buscar fórmules per créixer respectant la biodiversitat que tenim”. Roca ha manifestat el “compromís del CADS a seguir treballant enfront la pèrdua de biodiversitat” i ha posat la institució al servei de la societat civil i la ciutadania per avançar en aquesta fita, com a ens del Govern encarregat del desplegament dels objectius de l’Agenda 2030 de Nacions Unides.

Per la seva banda, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Ferran Miralles, ha remarcat la importància que per primera vegada s’hagi publicat un informe global sobre la situació de la natura i ha posat xifres a l’estat de conservació d’hàbitats i espècies a Catalunya, confirmant que “el nostre país no s’escapa de la pèrdua accelerada de biodiversitat i la situació d’emergència que el nostre planeta viu en aquest àmbit”. Centrant-se en la dimensió econòmica, ha deixat clar que cal començar a parlar de conceptes com el “capital natural”; dels serveis ecosistèmics que la natura presta a la societat i que són essencials pel nostre benestar i la nostra economia; dels costos econòmics de no conservar la natura i de la necessitat de tenir-los en compte quan s’avalua el cost i benefici de qualsevol iniciativa; i de la necessitat de plantejar una política de conservació no centrada en la protecció d’espais, sinó en projectes de negoci basats en generar nova natura o més natura. Finalment, ha explicat quines actuacions fa el Govern per millorar el finançament de les polítiques de conservació entre les quals la posada en marxa, enguany, del Fons del patrimoni natural.

Finalment, el vicedegà del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Oriol Amat, ha destacat que “fins no fa gaire en els estudis d’economia no s'aprofundia en variables que ara sí que es consideren, com ara la dimensió de la sostenibilitat”. Amat ha assegurat que “fins ara hem demostrat que podem créixer i generar riquesa, però també que de moment no hem sabut repartir bé la riquesa ni créixer d’una manera sostenible”. El vicedegà del Col·legi d’Economistes de Catalunya i catedràtic de la Universitat Pompeu Fabra ha afegit que “la sostenibilitat afecta totes les dimensions de l’economia i de l’empresa” i a tall d’exemple ha subratllat que “actualment moltes empreses ja fan un triple compte de resultats considerant la part financera però també la dels resultats socials i ambientals”.

Debats amb la participació d’especialistes


La jornada ha comptat amb la participació de la professora d'Investigació ICREA a l'Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) Victoria Reyes-García; el consultor en biodiversitat i desenvolupament (Bi+De) Santiago Fernández García-Velilla; el professor Ikerbasque al Basque Centre for Climate Change BC3 Unai Pascual;  el director de l'Institut de Recerca de la Biodiversitat de la Universitat de Barcelona (IRBIO), Francesc Xavier Sans; el responsable de medi ambient de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya i president de la D.O. Siurana, Antoni Galceran; el director de QHSE Provital Group, David de los Santos, i la responsable de RRHH i RSE de l’agència de viatges Tarannà, Felisa Palacio.

La trobada ha servit per posar sobre la taula les principals conclusions aportades per l’informe IPBES, incidir en l’impacte econòmic de conservar la biodiversitat, i abordar aspectes clau per fomentar el debat de la qüestió a Catalunya. En una taula rodona, s’han discutit les possibles solucions a la pèrdua de biodiversitat i els espais d’oportunitat que es generen segons cada sector d’activitat. Finalment s’ha organitzat un debat moderat per la periodista ambiental, escriptora i divulgadora científica Maria Josep Picó.


Categories: 

Relacionats

Notícia

Les abelles no solen viatjar més enllà d’un quilòmetre, però a Viladecans n’hi ha algunes que fins i tot canvien de província. Això és possible gràcies a una iniciativa educativa i ecològica que l'Ajuntament  va començar l'any 2023 amb l'Escola Miquel Martí i Pol, i a la qual aquest curs s’ha incorporat l'Àngela Roca.  

Notícia

El Zoo de Barcelona i el Govern insular han signat l’acord després de 15 anys de col·laboracions. La conservació i la recuperació d’espècies autòctones és una de les línies de treball prioritàries del Zoo, que participa en diferents projectes que s’hi relacionen.

Article

L'Ajuntament de Lleida proposa als seus veïns i veïnes que també poden contribuir de forma important a incrementar la biodiversitat urbana, a estendre i repartir la vida natural per la ciutat i, alhora, a connectar els parcs i grans espais verds de Lleida. 

Butlletí