Molta ambició, poca concreció

Les claus de la Cimera d'Acció Climàtica de Nova York
30/09/2019 - 11:13

Quatre anys després de la cimera de París, les Nacions Unides han reunit els líders de diferents països i de la societat civil a la Cimera d’Acció Climàtica de Nova York. L’objectiu: comprovar quin és el grau de compromís dels actors amb als acords aconseguits el 2015 i de cara al futur. La cimera, celebrada el 23 de setembre, ha acabat amb una llarga llista de mesures i estratègies en la lluita contra el canvi climàtic  damunt la taula.  És cert que l’ambició ha crescut, però les veus més crítiques han denunciat ambigüitat i falta de concreció a l’hora d’assolir les fites. Aquestes veus també han fet notar l’absència d’actors clau en el canvi climàtic com, per exemple, els EUA, primera economia mundial.  El sentiment més compartit entre els participants és que l’acció pel clima s’ha d’accelerar davant les últimes dades facilitades per la comunitat científica. Aquesta és també la principal preocupació de Nacions Unides.

L’acord més destacat és que 77 països s’han compromès a reduir a zero les emissions netes de gasos d’efecte hivernacle en l’horitzó 2050. Aquest compromís també ha estat subscrit per 10 regions, 102 ciutats, 93 empreses i 12 grups inversors. Addicionalment, i segons les mateixes fonts, 70 països han anunciat que de cara al 2020 preveuen donar un nou impuls a la seva acció climàtica, això sí, sense entrar en gaire detalls.

Aquests compromisos són importants perquè l’IPCC diu en el seu últim informe que les emissions netes s’han de reduir a zero per estabilitzar les temperatures globals. Aquest document  també assenyala que qualsevol escenari que no impliqui una reducció a zero no pot frenar el canvi climàtic. D’altra banda, l’Organització Meteorològica Mundial ha fet públiques unes dades segons les quals el període que va del 2014 al 2019 ha estat el lustre amb les temperatures més altes mai registrat.

Tot plegat explica que el secretari general de Nacions Unides, António Guterres, hagi fet una enèrgica exhortació a l’acció climàtica tot afirmant que aquesta és una lluita que es pot guanyar. Guterres ha dit als assistents, en el parlament de clausura de la cimera: “heu estat capaços de donar un fort impuls en  la cooperació i en l’ambició”. Els anuncis fets per part de diversos agents participants així ho indiquen. En les següents ratlles presentem un resum dels més remarcables.

 

Zero emissions el 2050

Alemanya, l’economia més gran de la Unió Europea, s’ha compromès a assolir la fita de zero emissions de carboni pel 2050. França, per la seva banda, ha anunciat que no tirarà endavant cap acord comercial amb els països que facin polítiques contràries als compromisos climàtics adquirits a la Cimera de París del 2015. El Regne Unit ha dit que doblarà la seva actual contribució econòmica a la lluita contra el canvi climàtic entre els anys 2020 i 2025. La Unió Europea ha manifestat que, com a mínim, el 25% del seu pròxim pressupost estarà dedicat a l’acció climàtica.

Fora de l’àmbit europeu, la Xina ha anunciat una retallada d’emissions de 12 mil milions de tones per any, així com un compromís genèric per aprofundir en un creixement baix en carboni, sense cap més concreció. Pakistan, amb més de 160 milions d’habitants, ha comunicat la seva intenció de fer una plantació d’arbres sense precedents: 10.000 milions d’exemplars en els propers 5 anys.

Un fet molt destacat és que Rússia hagi anunciat la ratificació de l'Acord del Clima de París del 2015, que encara no havia subscrit.

Com a contrapunt negatiu, cal subratllar l’absència de tres països de gran pes en el conjunt: Brasil (novena economia mundial), el Japó (tercera) i els EUA (primera).

 

Transició energètica

La transició cap a l´ús majoritari d’energies renovables és un altre dels factors decisius en l’acció climàtica. La cimera de Nova York ha estat testimoni de diversos avenços en aquest sentit.

Finlàndia, Alemanya, Grècia, Hongria, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal i Eslovàquia, entre altres, han anunciat que eliminaran gradualment l’ús de carbó com a font energètica. La República de Corea ha assenyalat que tancarà aviat quatre centrals elèctriques que funcionen amb carbó, i sis més el 2022. El compromís internacional en anar deixant de banda el carbó és creixent i es vehicula a través de la Powering Past Coal Alliance, que reuneix a 30 estats, 22 regions i 31 companyies que volen aturar la construcció de noves plantes de carbó de cara al 2020.

L’Índia, país emergent amb més de 1.300 milions d’habitants, ha explicat l’objectiu d’incrementar la seva capacitat d’energia renovable en 175 GW pel 2022.

Diversos països, entre ells França i Nova Zelanda, han anunciat que no permetran més prospeccions de gas de petroli en les seves terres i aigües territorials.

La cimera també ha ofert als agents participants incorporar-se a plataformes per millorar l'eficiència energètica, com la coalició del Three percent Club que treballa per impulsar un 3% d’augment anual d'eficiència. Una altra iniciativa en aquest sentit és la Cool Coalition orientada a estalviar un gran nombre d’emissions en el sector de la refrigeració.

 

Més diners per a la lluita climàtica

Molts països participants han explicat que faran noves contribucions al Green Climate Fund, el mecanisme de finançament creat el 2010 per 194 estats amb la finalitat d’ajudar els països en desenvolupament a fer polítiques d’adaptació i de mitigació del canvi climàtic. Concretament, França, Alemanya, Noruega i el Regne Unit han indicat que doblaran les contribucions que fan actualment a aquest fons internacional. Espanya hi aportarà 150 milions d’euros en els propers 4 anys.

Durant la cimera s’ha presentat la Climate Investment Plattform que tindrà com a objectiu mobilitzar fins a 1 bilió de dòlars en l’horitzó 2025, destinats als 20 països menys desenvolupats del món.

A la cimera  també s’ha establert el compromís que totes aquestes noves inversions siguin portades a terme afavorint la creació de llocs de treball justos, protegint les capes més vulnerables de la societat dels efectes del canvi climàtic. S’estima que, amb iniciatives en adaptació, especialment en el món de l’agricultura, es podrien protegir uns 500 milions de persones arreu del planeta.

 

Compromisos del sector privat

Alguns actors i sectors econòmics rellevants han parlat del seu compromís climàtic a la Cimera de Nova York. En el món de les finances i la inversió, un grup format per importants propietaris d’actius globals, amb una capacitat de 2 bilions de dòlars, ha anunciat que té com a objectiu anar movent les seves carteres d’inversió cap a activitats neutres en carboni en l’horitzó 2050.

D’altra banda, 87 companyies, entre elles algunes multinacionals, s’han mostrat disposades a reduir les emissions derivades de les seves activitats i a seguir les recomanacions de la comunitat científica respecte al canvi climàtic. Igualment, 130 bancs internacionals -un terç del sector bancari global- han explicat la seva voluntat d’alinear-se amb els acords de París.

Destaca també la intenció de la industria del transport marítim de promoure una coalició internacional per arribar a una reducció del 50% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle cap al 2050. Cal recordar que el 80% del comerç del planeta es mou en vaixell i que aquest sector genera el 2,5% de les emissions mundials.

 

Crítiques i decepcions

La crítica més compartida per la majoria de mitjans de comunicació envers la Cimera d’Acció Climàtica ha estat la falta de concreció en relació als anuncis i compromisos presentats. El prestigiós New York Times, per exemple, a banda de censurar l’absència dels EUA ha assenyalat que el compromís de Rússia de ratificar l’Acord de París no ha anat acompanyat de cap explicació de com “reduir les emissions d’una indústria nacional del petroli en plena expansió”.

Pel que fa a les expressions de decepció, potser la més escoltada ha estat la de l’activista sueca Greta Thunberg que ha acusat a les autoritats mundials de no comprometre’s al màxim en la lluita contra el canvi climàtic i d’hipotecar el futur de les generacions més joves.

Malgrat un cert optimisme pel gran nombre de propostes recollides en la cimera, Nacions Unides ha posat en contrast el fet que les economies que formen part del G-20 representen un 80% de les emissions de gasos d’efecte hivernacle i que, en canvi, no han fet prou fins ara per reduir-les.

El secretari general António Guterres ha dit que ell en persona, i tot el sistema de les Nacions Unides, continuaran fent el seguiment dels compromisos adquirits en la Cimera d’Acció Climàtica de Nova York  i que es controlarà l’aplicació de les iniciatives presentades en aquesta trobada internacional.

No és retòrica. De fet, totes aquestes iniciatives estan registrades al portal d’acció climàtica de Nacions Unides que és l’indret virtual on es pot fer aquest seguiment.


 

Categories: 

Relacionats

Article

Segons les últimes xifres oficials, des del 2005 Vilassar de Dalt ha reduït un 25.7% les emissions de CO2 i el compromís actual és arribar al 30%, l'any 2020. Aquestes dades es fan públiques coincidint amb la celebració de la Setmana del clima i la 3a vaga pel clima, a la qual tots els grups polítics municipals van donar suport ahir sumant-se a una moció de suport a la jornada convocada pel moviment Fridays for future.

Notícia

Importants augments de temperatura i del nivell del mar, escassesa d'aigua i d'aliments i més migracions a gran escala, entre les possibles conseqüències de l'escalfament global a la regió

Notícia

Nil Codina Martínez aporta una mirada sobre el moviment activista suec contra l'emergència climàtica, tot analitzant el lideratge de Suècia en la lluita contra les emissions de gasos amb efecte hivernacle.

Butlletí