El Govern planeja aplicar un impost a vehicles contaminants la segona meitat del 2019

Tots els cotxes amb emissions de diòxid de carboni superiors als 95 grams per quilòmetre hauran de pagar més
08/01/2019 - 08:06
EFE/Alexander Ruesche

EFE/Alexander Ruesche

La Generalitat ha aconseguit accés al registre de vehicles de la Direcció General de Trànsit (DGT) i planeja començar a aplicar en la segona meitat del 2019 un impost català sobre les emissions de diòxid de carboni dels vehicles.

Fonts del Govern han explicat a EFE que recentment la DGT va facilitar aquestes dades, necessàries per desplegar aquest impost, i que ara s’han “de depurar” amb l’objectiu que es posi en marxa al llarg de l’any 2019, “més aviat cap al segon semestre que en el primer”, atesa la complexitat de posar-lo en pràctica.

La Generalitat va crear aquest nou impost a través de la llei d’acompanyament dels pressupostos de la Generalitat per al 2017, però encara no ha pogut començar a cobrar-lo, perquè no tenia accés a aquestes dades de la DGT. L’any passat va estar marcat per la crisi política a Catalunya, que va tensar al màxim les relacions entre el Govern espanyol i el català, i aquest clima no va facilitar l’accés al registre de vehicles de la DGT, una qüestió que sí que s’ha pogut desbloquejar ara.

No obstant, aquestes dades s’han facilitat en brut, i ara el Govern ha de tractar tota aquesta informació per poder aplicar l’impost als vehicles previstos en la llei i redactar el corresponent reglament.

Vehicles afectats

L’impost s’aplicarà als turismes de la categoria M1 –amb un màxim de 8 seients– que produeixin unes emissions de diòxid de carboni superiors als 95 grams per quilòmetre recorregut, i a partir d’aquest llindar s’estableixen trams perquè paguin més els cotxes que més contaminen.

També estaran subjectes a aquest impost els vehicles comercials lleugers de la categoria N1, és a dir, aquelles furgonetes destinades al transport de mercaderies amb una massa màxima admissible de fins a 3,5 tones amb unes emissions de CO2 superiors als 140 grams per quilòmetre recorregut. Finalment, l’impost també recau sobre les motocicletes amb emissions de CO2 superiors als 75 grams per quilòmetre.

L’impost grava l’emissió de CO2 o diòxid de carboni, un dels gasos que es produeix al cremar combustible. Els motors dièsel són els que més CO2 generen, però també ho fan els de gasolina, tot i que en una proporció una mica menor. Al gravar l’emissió de diòxid de carboni, queden lògicament fora per tant els vehicles elèctrics, ja que no contaminen.

Estan exempts d’aquest impost els vehicles oficials de l’Estat, de les comunitats i de les entitats locals adscrits a la defensa de l’Estat o a la seguretat ciutadana, és a dir, els vehicles policials. Tampoc s’aplicarà l’impost als vehicles de representació diplomàtica, als d’organismes internacionals amb seu o oficina a Catalunya, a les ambulàncies, que utilitzen les persones amb mobilitat reduïda i als vehicles considerats històrics, que tindran una bonificació del 100 % de la quota aplicable.

El Govern no té de moment una previsió del que pot recaptar amb aquest impost ni un càlcul precís d’a quants vehicles es podria aplicar, però les fonts consultades per EFE creuen que el seu camp d’aplicació pot coincidir en part amb els vehicles que paguen l’impost de circulació.

Aquest impost té caràcter finalista i, per tant, la seva recaptació servirà per nodrir a parts iguals dos fons: el fons climàtic i el de patrimoni natural, tal com preveu la llei catalana de canvi climàtic, aprovada pel Parlament el 2017.


 

Relacionats

Notícia

Els alcaldes i alcaldesses de l’Arc Metropolità traslladen al Departament d’Acció Climàtica les seves discrepàncies sobre el decret de les Zones de Baixes Emissions

Notícia

La DGT va autoritzar l'ús d'un senyal alternatiu al de les targetes ambientals per a l'accés a una Zona de Baixes Emissions, donant així carta de naturalesa al model de ZBE basat en la reducció de tots els tràfics motoritzats i no només a privilegiar els cotxes elèctrics sobre els de consum fòssil.

Entrevista
Martin Lutz és senador ministerial de Berlin.

Amb l’expert en sostenibilitat urbana parlem de les mesures que es van començar a aplicar ja fa més de 15 anys a la capital alemanya, on les zones de baixes emissions tenen molt més recorregut que a Catalunya. 

Butlletí