Un conveni de custòdia fluvial protegirà més de 30 hectàrees de l'estany de Sils

Font: Generalitat de Catalunya

26/11/2018 - 13:33

L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), l’Ajuntament de Sils, la Fundació EMYS i la Fundació Catalunya La Pedrera han signat aquest 23 de novembre un conveni de custòdia fluvial destinat a preservar i millorar l’estany de Sils, dins els termes municipals de Caldes de Malavella, Sils i Maçanet de la Selva, a la comarca de la Selva. La formalització d’aquest acord suposa un pas important per a recuperar la riquesa biològica d’una de les zones humides més interessants de Catalunya, de gran importància per la seva diversitat d'herpetofauna i avifauna.

L’àrea a protegir i conservar se centra en l’estany de Sils (12 hectàrees), la riera de Santa Maria i la sèquia de Sils (7 quilòmetres), així com en diverses finques adjacents, algunes de les quals són propietat de la Fundació Catalunya La Pedrera (amb un total de 14 hectàrees), així com en unes 20 finques amb contractes privats de custòdia que estan a la zona humida de Sils.
 
L’acord preveu primer una anàlisi i diagnosi de l’estat del medi i, a partir d’aquí, es definiran les accions i actuacions de conservació a desenvolupar. Els objectius generals de l’acord se centren en la recuperació i millora dels diferents hàbitats, de la heterogeneïtat, dels processos ecològics i biodiversitat dels espais naturals del conveni, fomentar el coneixement, la recerca i la sensibilització de la natura en els espais naturals inclosos al conveni. També amb el conveni subscrit es definiran accions d’educació ambiental.
 
La signatura del conveni ha estatpresidida per la secretària de Medi Ambient i Sostenibilitat, Marta Subirà. Han signat l’acordel director de l’ACA, Jordi Agustí; l’alcalde de Sils, Martí Nogué; el president de la Fundació EMYS, Enric Llebot, i el president de la Fundació Catalunya La Pedrera, Germán Ramón-Cortés. El conveni té una durada de quatre anys i, de manera anual, es farà un seguiment de les actuacions i mesures que es duguin a terme.
 
La custòdia fluvial a Catalunya
El consell d’administració de l’ACA va aprovar el 14 de desembre de 2016 el model de conveni marc elaborat amb la Xarxa de Custòdia del Territori (XCT), per establir acords amb les entitats per a la protecció i el desenvolupament dels ecosistemes aquàtics.
 
Aquest conveni ha servit per fixar i aplicar el mateix model amb les entitats de custòdia. S’obté, així, arran d’aquesta col·laboració, un assoliment d’acords de manera ordenada i homogènia. D’aquesta manera, les entitats signants podran accedir a les ordres de subvenció que l’ACA atorga per a la restauració de trams fluvials i zones humides en règim de custòdia fluvial.
 
Actualment hi ha cinc convenis de custòdia fluvial signats, concretament amb la fundació Emys a la riera de Santa Maria, l’Associació ambiental La Sínia al Baix Gaià, la Fundació Aurora al riu Francolí (Tarragona-El Morell), i al torrent del Bogatell, amb el Museu del Ter i la Universitat de Vic per rieres de la Costa Brava, i el Consorci del Ter per a l’estudi i l’encàrrec de gestió d’actuacions de custòdia fluvial del bosc de ribera al riu Ter als termes municipals de Foixà i Colomers.
 

Paral·lelament, també s’està treballant en altres propostes, com la del Grup Natura Freixe al meandre de Riba-roja, la zona de Sebes i el meandre de Flix, així com amb la de l’Ajuntament de Granollers al riu Congost, i d’aquelles que es derivin de les subvencions de custòdia fluvial atorgades i que impliquin convenis de custòdia del domini públic hidràulic.


 

Municipis: 

Relacionats

Reportatge
Les instal·lacions hidroelèctriques per alimentar les fàbriques tèxtils al riu Llobregat van detonar la regressió del delta

Un estudi de la UPC revela que entre 1891 i 2000 el delta del Llobregat hauria retrocedit uns 800 metres, molt abans del desviament de la desembocadura per l’ampliació del port de Barcelona. El detonant de la regressió del delta es trobaria al s. XIX, amb la construcció de rescloses per a l’aprofitament de l’energia hidroelèctrica.

Notícia
LIFE Nieblas recull amb un col·lector minúscules gotes d’aigua en suspensió a la boira i la rosada, per recuperar els boscos i aqüífers de dues zones de l’illa de Gran Canària. Imatge: La Provincia

LIFE Nieblas recull amb un col·lector minúscules gotes d’aigua en suspensió a la boira i la rosada, per recuperar els boscos i aqüífers de dues zones de l’illa de Gran Canària. Imatge: La Provincia

Captar minúscules gotes d’aigua de la boira i utilitzar-les per recuperar zones afectades per sequera extrema i desertificació és l’objectiu del projecte europeu LIFE Nieblas. El trajecte comença a les crestes de les muntanyes de les Canàries, on els vents alisis afavoreixen el mar de núvols que genera la preuada boira i les pluges horitzontals característiques de les illes atlàntiques.

Article

La col·locació d’una passarel·la flotant, de 36 metres, sobre la bassa gran permet tancar el camí circular i oferir una visió arran d’aigua fins ara inèdita. La Paeria commemorarà el Dia Mundial de l’Aigua el 21 de març, convidant la ciutadania a descobrir aquest espai de 35 hectàrees únic pel seu valor ecològic.

Butlletí