Titulo el present article deliberadament referint-me el Pla de Territoris Intel·ligents (PNTI), com a procés institucional en el que entren les ciutats intel·ligents a partir del moment de la seva aprovació. El PNTI és, sens dubte, un instrument necessari per seguir avançant en el procés de smartizació de ciutats i territoris, però que comporta uns riscos que li són inherents i que intentaré esbossar en el present comentari.
"Per il·luminar i aportar realment noves idees s'ha de partir necessàriament del contingent, del que succeeix a les ciutats; però no només des de l'aspecte pràctic, sinó també de les experiències que han vingut de la mà de la compartició d'opinions a través de les Xarxes municipals"
M'interessa d'entrada matisar que, al meu entendre, el que ha enriquit i enriqueix tant l'anterior Pla de Ciutats Intel·ligents com el nou Pla de Territoris Intel·ligents és el diàleg que ha existit entre els agents que els han fet possibles. Crec que tots dos instruments han evidenciat que no es pot partir de construccions teòriques per parlar dels serveis que es presten a les ciutats, ja sigui des de la política, el dret, l'economia o qualsevol altra disciplina. Per il·luminar i aportar realment noves idees s'ha de partir necessàriament del contingent, del que succeeix a les ciutats; però no només des de l'aspecte pràctic, sinó afegint els fenòmens que han esdevingut en el nostre Estat en l'últim quinquenni. Em refereixo, òbviament, a les experiències que han vingut de la mà de la compartició d'opinions a través de les Xarxes municipals i de la coordinació i suport que, de manera molt efectiva, en forma d'ajudes ha partit de l'Estat i que ha contribuït a crear un model d'èxit en l'àmbit internacional.
"En el cas de la Smart City és paradoxal veure que la configuració del model s'ha anat enriquint per les aportacions de tots els actors i després ha vingut la seva explicació i construcció teòrica"
En moltes ocasions, i aquesta és una d'elles, l'organització de les idees parteix del diàleg i de la participació espontània per a la seva resolució. En el cas de la Smart City és paradoxal veure que la configuració del model s'ha anat enriquint per les aportacions de tots els actors i després ha vingut la seva explicació i construcció teòrica. Anteriorment la prestació de serveis en les ciutats no seguia aquest patró. Es partia d'una configuració modèlica dirigida per l'Estat, que es plasmava en lleis i plans, en la qual les ciutats eren simplement executants del que prèviament s'havia disposat.
Fent un paral·lelisme, si el urbanisme va ser capaç de construir un model eficient va ser perquè sempre va partir de la realitat, de la contingència, i a posteriori el dret, l'economia, la sociologia i l'arquitectura es van fer càrrec d'explicar i elevar a categoria un model sincretista, però sempre partint dels casos esdevinguts i de l'experiència i problemes viscuts.
"Les ciutats s'han erigit en laboratoris vius de projectes i noves experiències i relacions amb la tecnologia per solucionar les prestacions de serveis de sempre de forma més eficient i sostenible"
Igualment, en el cas de les smart cities l'autoorganització ha suposat diàleg, sorpreses i fracassos, i en definitiva autoaprenentatge per després poder construir el model i els estàndards. D'haver-se seguit un pla prèviament traçat no s'hauria arribat al punt on actualment estem. Les ciutats s'han erigit en laboratoris vius de projectes i noves experiències i relacions amb la tecnologia per solucionar les prestacions de serveis de sempre de forma més eficient i sostenible. Això ha contribuït no només en una millora en la seva prestació, sinó també a oferir nous serveis que afegeixen una millor qualitat de vida personal i social.
L'experiència ha demostrat que el millor pla és anar avançant a curt termini i anar creant el model a partir d'un diàleg plural i pràctic. Ara que està tan de moda el taoisme, podríem afirmar que el seguir el flux de les coses ha resultat clarament positiu.
"Els Plans perquè realment siguin útils i aportin valor han de tenir una data de caducitat que obligui a una necessària renovació del model"
No es pot dubtar a hores d'ara que el model nacional ha estat molt creatiu i, al meu entendre, té actualment un punt d'inflexió molt smart al PNTI, ja que si es segueix el camí traçat, segur dóna lloc a un subsegüent Pla en uns anys que estableixi un model encara de major evolució. Cal deixar fluir les experiències que derivin del mateix i aprofitar el que es produeixi, per a donar la següent volta al paradigma. Els Plans perquè realment siguin útils i aportin valor han de tenir una data de caducitat que obligui a una necessària renovació del model.
"Les TIC ens indiquen quin ha de ser el paradigma del futur. El nostre treball, cada cop més, és corregir la direcció dels avenços tecnològics cap a una millor qualitat de vida"
La construcció de les ciutats del futur sens dubte passa, com sempre ha estat, per donar el major benestar possible al ciutadà i afavorir la millor qualitat de vida; però no es pot partir exclusivament d'aquest objectiu final per dissenyar la construcció de les smart cities. La tecnologia tendeix a tenir un valor propi en si mateixa, no només ens està ajudant en la construcció del model, sinó que ens indica com deu ser i quins són els requisits i maneres d'actuació necessaris. Les TIC ens indiquen quin ha de ser el paradigma del futur. El nostre treball, cada cop més, és corregir la direcció dels avenços tecnològics cap a una millor qualitat de vida.
A la meva manera de veure la part positiva del PNTI és que compendia l'estadi actual de les ciutats i territoris nacionals i s'aporta una direcció comuna on incidir i unes actuacions prioritzades i conjuntes. Però com en tantes coses existeixen llums i ombres que crec cal tenir presents.
Partint dels resultats i experiències obtinguts en el Pla de Ciutats Intel·ligents (2015), el PNTI s'estructura tres eixos d'acció: "Accions Territorials", "Accions de Suport" i "Accions Complementàries".
Les anomenades "Accions Territorials", tenen el següent desenvolupament: Objectes interns, 5G, Laboratori Virtual de Interoperabilitat, Territoris Rurals Intel·ligents, Turisme Intel·ligent, i Serveis Públics 4.0.
Les "Accions de Suport" es classifiquen en: Impuls a la normalització, Actuacions de caràcter Internacional, Governança del Pla Nacional, Comunicació i Difusió i Capacitació i Formació.
Finalment, les "Accions Complementàries" es desenvolupen en els següents punts: IOT per a la prestació de serveis (privacitat i seguretat) en Territoris Intel·ligents i Mobilitat en Territoris Intel·ligents.
El PNTI entén superat l'estadi on el que prevalia era el desenvolupament de les plataformes de ciutat. Si bé intel·lectualment crec que pot considerar-se com ja una cosa assumida pels operadors municipals, no crec que sigui encara un nivell assolit per les diverses ciutats que aspiren a ser smart city, ni de bon tros és ja una cosa plenament digerida i consolidada com a model prestacional. Hi ha diverses velocitats i diverses formes d'actuació de les plataformes de ciutat. De cap manera es pot parlar d'un model únic i realitzat. Per no dir que no només els territoris estan desproveïts de tecnologia que els permeti avançar, sinó que hi ha diferents velocitats en les maneres de prestació dels serveis i, clarament, hi ha ciutats que encara els atenen per verticals més o menys desenvolupades, en funció dels recursos amb què han d'afrontar les seves obligacions.
"La planificació nacional pot suposar una nova manera d’orientar les actuacions que minvi o vagi en detriment de les decisions que parteixin de l'autonomia local en benefici d'una uniformitat que no sempre és desitjable"
D'altra banda, el passar d'un model on la creativitat dels desenvolupaments estava radicada a les ciutats, a un model que respon a una estratègia nacional, no deixa de tenir els seus pros i contres. Evidentment, la planificació nacional pot ser més eficient en traçar una estratègia conjunta, però perd l'espontaneïtat i la creativitat que han anat aportant les ciutats al model global. Alhora pot suposar una nova manera d’orientar les actuacions que minvi o vagi en detriment de les decisions que parteixin de l'autonomia local en benefici d'una uniformitat que no sempre és desitjable.
"Les diferents Xarxes de ciutats que hi ha a Espanya han creat un valor propi al model nacional que l'ha fet mereixedor d'elogis i reconeixement internacional"
Les diferents Xarxes de ciutats que hi ha a Espanya, juntament amb la bona feina que ha realitzat la FEMP, han creat un valor propi al model nacional que l'ha fet mereixedor d'elogis i reconeixement internacional. S'ha partit durant els passats cinc anys d'una generació espontània de maneres de prestació dels serveis que per via de l'intercanvi han generat una gran creativitat i interès inusitat fins a la data.
No per això, en la seva estratègia centralitzadora, perd valor l'aposta ministerial de donar un gir més cap al model tecnològic que s'intenta instaurar. És lloable l'esforç que des del Ministeri s'intenta instaurar com a font de creació d'ocupació i de creixement econòmic.
"La tecnologia avança ràpidament i el poder comptar amb una ciutat molt més sensoritzada necessàriament ha d'ajudar a tenir millors diagnòstics i resultats més eficients"
El PNTI té virtuts en si mateix que el fan mereixedor d'elogi. Un punt important és el desenvolupament tecnològic que es pretén amb els anomenats Objectes Interns de Ciutat. Punt fort que pot donar lloc a una nova forma de prestació de serveis més a la carta i d'una major i millor sostenibilitat. La tecnologia avança ràpidament i el poder comptar amb una ciutat molt més sensoritzada necessàriament ha d'ajudar a tenir millors diagnòstics i resultats més eficients. L'intercanvi ingent de dades i l'efectiva implantació del 5G és una carrera que comença ara i que pot reportar en el futur grans èxits.
Pel que fa a les destinacions turístiques intel·ligents encara que abunda una vegada més en el sector turístic com a font de riquesa, no per això l'esforç deixa de merèixer una valoració positiva. Mantenir la nació en una de les posicions primeres del món en turisme, fa necessari que es millorin les destinacions actuals i que es potenciïn en els seus diferents valors per tal d'obtenir un turisme de més qualitat i sostenible. Avui dia hi ha ciutats que comparteixen per igual el seu espai entre residents i turistes la qual cosa genera tensions socials i un major consum energètic, entre d'altres problemes que s'han d'abordar urgentment.
"Mantenir als entorns rurals un nivell de prestació de serveis eficients i que permetin viure en condicions tecnològiques similars als seus ciutadans és un dret que cal protegir i fomentar"
També encerta el PNTI pel que fa a la despoblació de territoris a Espanya. Sempre el creixement de les ciutats ha vingut de la mà de la despoblació dels entorns rurals. Mantenir en ells un nivell de prestació de serveis eficients i que permetin viure en condicions tecnològiques similars als seus ciutadans és un dret que cal protegir i fomentar.
Pel que fa als Serveis públics 4.0, són una conseqüència de la implantació de "plataformes de ciutat". La interrelació i associació de dades ha d'aportar un valor afegit en si mateix i avançar cap a la unificació de models de prestació. Com més convergeixi el model més fàcil resultarà millorar-lo i augmentar el seu potencial.
Un cop analitzat el PNTI en el seu conjunt i més enllà dels punts succintament tractats, com a conclusió dir que el PNTI és un bon paradigma cap a on hem de caminar en els propers anys. Però dependrà en bona mesura el seu correcte desenvolupament, que es doni suport en la seva gestió per les estructures de Xarxes i Associacions de ciutats existents i que fins i tot es potenciïn com a ens participatius, tant en la gestió del PNTI com en la formulació d'idees i projectes que ajudin, encara millor si és possible, als propòsits que s'intenten assolir. Seria fàcil i poc desitjable caure en un model d'excessiva centralització que apagués els llums de la creativitat i espontaneïtat que han presidit per una vegada la prestació de serveis de forma intel·ligent i cooperadora al nostre Estat.
