Pensa globalment i actua localment. No sóc capaç de trobar cap aforisme més adient que aquest per resumir el conjunt d'accions, individuals i col·lectives, que podem dur a terme els ciutadans per contribuir a la mitigació del canvi climàtic. Una tasca, la de la contribució ciutadana, que no només és necessària sinó fonamental per avançar cap a qualsevol dels escenaris de reducció d'emissions que s'estan plantejant a Copenhaguen: des de l'ambiciós -45% del G77 i Xina fins al decepcionant -17% (respecte el 2005) amb el que s'ha plantat a la capital danesa la delegació nord-americana.
Ja podem amanir acords i signar compromisos, ja podem despertar totes les alertes de prevenció i lluita contra l'escalfament global que vulguem, perquè finalment tot passarà per com facin servir l'aire condicionat els ciutadans de Shangai o com utilitzin el seu cotxe els habitants d'Il·linois. L'acció local és l'àmbit real de la lluita contra el canvi climàtic. Per això cal pensar globalment -sí, tot el que vulgueu-, però fins que no actuem localment aquí no s'invertirà cap tendència.
Pensar globalment: inquietar-nos davant les notícies del desgel de l'àrtic i les conseqüències que pot tenir sobre els corrents oceànics, especialment sobre el corrent termohalí o Gulf Stream que atempera el nostre clima fent-lo més confortable.
Actuar localment des de l'àmbit individual: abaixar un parell de graus el termòstat de la calefacció (de 22 a 20) i posar-nos aquella jaqueteta tan fina, tant agradable de portar i que ens dona tanta caloreta a dins de casa.
Pensar globalment: llegir que bona part de les emissions de CO2 que intenten retallar les delegacions que assisteixen a la cimera de Copenhaguen estan associades a l'ús desmesurat i abusiu del vehicle privat.
Actuar localment des de l'àmbit col·lectiu: promoure l'alternativa del cotxe compartit al poble o la ciutat fomentant la comunicació entre els ciutadans que estan interessats a compartir el vehicle privat a l'hora de cobrir un mateix itinerari. Una proposta que han posat en marxa molts municipis a Catalunya, com per exemple Mataró.
És així com veiem que bona part de les solucions als greus problemes globals que s'analitzen i es discuteixen a Copenhaguen neixen molt més a prop, a casa nostra o la nostra vila. És a dir, que per arribar a Copenhaguen hem de passar ineludiblement per Mataró.
El món local té la paella pel mànec. El planeta és a les nostres mans. Per això nosaltres hem de actuar amb responsabilitat i compromís des de casa, el carrer, l'oficina o l'escola. A Mataró, Aiguafreda, Subirats o Vic. Del municipi al planeta: l'acció local com desllorigador del gran dilema global. Tot passant, això si, per Copenhaguen.
