"La principal amenaça directa per als esculls de corall és la pesca desmesurada"

David Obura, director de Cordio East Africa
Periodista
10/01/2024 - 10:29

David Obura és un reconegut científic especialitzat en l’estudi dels esculls de corall a Kenya. És director de Cordio East Africa, i recentment ha assumit la presidència de l'IPBES, la plataforma intergovernamental científic-normativa sobre biodiversitat i serveis dels ecosistemes. La seva experiència en la conservació marina i la seva direcció a Cordio han establert la seva reputació com a líder en la comprensió i preservació dels ecosistemes marins.

David Obura. Autora: Keith Ellenbogen

 

 

Quins és l’estat actual dels esculls de corall a la vostra zona i com ha influït la seva feina en aquest context?

Amb el pas dels anys, els esculls de corall de l’Àfrica de l’est han estat greument afectats per diversos factors, incloent-hi el canvi climàtic, la sobrepesca i la contaminació, tal com succeeix a molts altres esculls d’arreu del món. Els grans episodis de descoloració, com el que va tenir lloc el 1998, van causar danys significatius a molts coralls de la zona, que sumat a les altres amenaces persistents, han impedit la seva completa recuperació. Per tant, la situació és molt delicada.

Malgrat això, el nostre enfocament se centra a afavorir les condicions dels esculls de corall. A través d'estudis i amb la col·laboració de les comunitats pesqueres, busquem millorar la comprensió i les pràctiques en aquest àmbit. Tanmateix, la solució recau en la reducció dels combustibles fòssils, una responsabilitat dels països amb majors nivells de consum. En el cas de països com Kenya, les possibilitats d'intervenció en el canvi climàtic són limitades.

 

Quins són els principals factors humans que influeixen en la degradació dels esculls de coral?

Com deia, el gran repte rau en el sistema econòmic global que promou l'explotació excessiva. L'economia actual fomenta el creixement, el consum i l'extracció de recursos, principalment impulsats per grans corporacions i regions econòmicament més desenvolupades. La principal amenaça directa per als esculls de corall és la pesca desmesurada. Tot i que en el debat públic es parla sobre la gestió de la pesca, el problema radica en la persistència del nostre desig de consumir més peix i marisc. Altres factors que també tenen una relació estreta amb la pèrdua dels coralls, són el creixement urbà i turístic, el desenvolupament costaner excessiu i la seva conseqüent generació de residus i contaminació, per citar-ne alguns.

Hem de canviar aquesta dinàmica de consum massiu, i és possible, però requereix canvis profunds. Un exemple molt clar d’aquesta determinació, el vam viure durant la pandèmia global de la COVID-19, quan es van prendre decisions difícils que van tenir un impacte dràstic i real en la vida de les persones. Hem de prendre decisions similars quant al consum i al creixement però mitjançant una planificació curosa, no responent a crisis.

 

La restauració és clau pel futur dels coralls?

La restauració dels coralls és molt important, però no és l'únic factor a tenir en compte. Des de fa uns anys, hi ha una tendència per part de certs països desenvolupats per provar tècniques de restauració en països més pobres on els esculls de corall estan en declivi. Tot i que inicialment pot semblar positiu, aquestes iniciatives tendeixen a no beneficiar les comunitats locals, de fet, fins ara, la majoria han estat experiments costosos que a la llarga no han mostrat millores significatives en la salut dels esculls de corall ni en els ingressos de les comunitats.  Per tant, tot i que la restauració juga un paper rellevant, aturar les causes que ho provoquen és el més important per evitar així la necessitat de restaurar-los.

 

El fenomen climàtic d'El Niño, caracteritzat per l'escalfament de les aigües dels oceans, està actualment en curs. Com està afectant els corals i a la biodiversitat?

Des de 1998 estudio aquest fenomen i des del 2009 Cordio ha establert un sistema d’alerta per poder predir la gravetat de la descoloració del corall de l’Àfrica Oriental. Aquest 2024 ens enfrontem a un episodi d’intensitat notable, amb un Niño que continua intensificant-se a mida que avança. A l’Àfrica Oriental, les conseqüències es faran evidents durant l'estiu, del febrer a l’abril, quan les aigües càlides de Madagascar i Moçambic arribin a les costes de Kènia i Seychelles. No hem tingut un episodi important des de 2016, i per això esperem batre rècords.

 

Descoloració dels coralls i mortalitat. Font: Mayotte

 

Quin és el pla d'acció que esperes implementar com a president de l'IPBES?

Amb el meu rol al capdavant de l'IPBES (Intergovernmental Science-Policy Platform on Biodiversity and Ecosystem Services ), veig una oportunitat per facilitar una integració més directa de la ciència en el procés de presa de decisions. El meu objectiu és actuar com un facilitador, no només un contribuent, com he estat fins ara, oferint suport perquè els governs i les institucions comprenguin plenament els factors clau a considerar en les seves decisions. Les conclusions documentades en els “resums pels responsables polítics” de les avaluacions científiques de l’IPBES compten tant amb la base científica més sòlida possible com amb el segell d’aprovació dels governs, i proporcionen una base ferma per abordar els grans reptes de la sostenibilitat als que ens enfrontem. També cal tenir en compte que és important delimitar les línies que no s’haurien de creuar, assegurant així que les decisions preses estiguin alineades amb les necessitats essencials per a la preservació dels ecosistemes i la biodiversitat, i la protecció de la societat, especialment la més vulnerable.

 

Quines són aquestes línies que no hauríem de creuar?

Ja n’hem creuat moltes d'elles. Però cal prestar atenció als límits planetaris, en les quals jo mateix he estat treballant de manera privada en els darrers anys. Els límits planetaris o fronteres planetàries són un marc conceptual que avalua el bon funcionament de 9 processos crítics per a l’estabilitat del planeta. Aquests processos tenen uns llindars definits i, si són superats, posaran en perill l’habitabilitat a la Terra. Tot i que molts governs no acaben d’acceptar aquest concepte, per les restriccions que suposen en el desenvolupament econòmic, cal seguir treballant en aquestes línies. He estat treballant en una nova actualització que mostra que sis de les nou fronteres ja han estat transgredides, la qual cosa implica un major risc de canvis mediambientals a gran escala, que es traduirà en grans i difícils canvis socials.

No només és crucial identificar aquests límits sinó també ho és entendre’ls des de la justícia social perquè la realitat és que una minoria consumeix excessivament recursos, mentre que una major part de la població global no rep la seva part proporcional.

“Els governs s'enfronten a múltiples reptes simultàniament, i el principal d’ells és la pressió provocada per l'augment de la població i el comerç global.”

 

Com afronta Àfrica aquesta lluita?

Els governs s'enfronten a múltiples reptes simultàniament, i el principal d’ells és la pressió provocada per l'augment de la població i el comerç global. La situació és encara més complexa a causa de la manipulació per parts de certs grups d’interès, com és la indústria petroliera, on hi ha maniobres ocultes i interessos econòmics que minven els esforços dels països per actuar correctament, tant pel bé de les persones com pel de la natura. Tot això planteja reptes enormes i, malgrat l'interès sincer dels governs en trobar i implementar solucions, es troben amb molts obstacles que dificulten la seva consecució. Necessiten més suport i una solidaritat internacional més efectiva, en lloc d'una pràctica depredadora que posa en risc els esforços locals.

 

Per què consideres que la biodiversitat no està al centre del debat?

El problema resideix en la manca d'atenció que la biodiversitat rep en comparació amb el canvi climàtic, però ambdues estan intrínsecament relacionades. És evident que el canvi climàtic és més immediat i més tangible per a la població, ja que percebre els canvis de temperatura o la manca de precipitacions és relativament fàcil. En canvi, la complexitat inherent de la biodiversitat, que varia significativament segons la regió on visquis i que sovint passa lluny de les poblacions, dificulta la seva comprensió.

Tot i els esforços de col·laboració entre l’IPCC i l’IPBES, els informes conjunts que hem publicat, la biodiversitat no han tingut encara el mateix impacte en l’opinió pública. No obstant això, és crucial que continuem cooperant i treballant junts, ja que el planeta no reconeix barreres ni burocràcies, sinó que es tracta d'un sistema interrelacionat que depèn dels esforços col·lectius.

 

T’agradaria llançar un missatge als lectors de Sostenible.cat entorn de la biodiversitat?

Cal, i hem de, cuidar-la cada dia. A més de proporcionar-nos aliments i materials com la fusta, la biodiversitat ens brinda processos com la pol·linització, l’aire o l'aigua filtrada, que sovint són menys perceptibles o apreciats, però que són essencials per a la nostra supervivència quotidiana. Hem de mantenir els sistemes naturals i saludables a tot arreu: una regla empírica és que una quarta part de cada kilòmetre quadrat ha de ser naturalesa en bon estat, també a les ciutats. La biodiversitat no es redueix només a un concepte estètic, sinó que té un valor físic real. Vivim a la biosfera i en formem part, i si comprometem la biodiversitat, posarem en perill el nostre propi sistema de suport vital.


 

 
Categories: 

Relacionats

Acte
28/11/2023 - 12:00
Centre Cultural Miramar. Carrer de la Davallada, 12, Sitges
Article

L’esdeveniment, que buscava promoure la sostenibilitat i conscienciació ambiental, amb especial atenció a l’ecosistema marí, va ser tot un èxit. En paral·lel, es va presentar el Llibre “El Futur que volem”.

Article

El Centre d'Estudis del Mar de Sitges avalua l'estat de la posidònia a les costes del Garraf.

Butlletí