Joan Canadell: "Més de 50 empresaris i autònoms ja ens han explicat els seus projectes relacionats amb la mobilitat sostenible"

Periodista
27/07/2020 - 13:09

La Cambra de Comerç de Barcelona lidera una iniciativa per crear un hub industrial de mobilitat sostenible aglutinant 28 grans institucions i empreses, compromeses amb la creació d’una nova indústria de la mobilitat. Hem volgut conèixer aquesta iniciativa de ma de Joan Canadell, president de la Cambra de Barcelona. Joan Canadell és enginyer industrial per la Universitat Politècnica de Catalunya i màster en màrqueting i distribució comercial. Al llarg de la seva trajectòria professional ha estat directiu de multinacionals i gerent d’una empresa del sector de l’embalatge. És fundador i soci de Petrolis Independents i cofundador del Cercle Català de Negocis. El juny del 2019 va ser elegit president la Cambra de Barcelona.

"L'objectiu principal del hub és trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible"

La Cambra de Barcelona ha fet una crida per crear un hub industrial de mobilitat sostenible. ¿Com definiria aquest hub i quin seria el seu objectiu principal?
El hub industrial de mobilitat sostenible és una iniciativa de la Cambra de Barcelona, que de moment aglutina 28 grans institucions i empreses, per promoure el desenvolupament d’una indústria de la mobilitat amb una visió a llarg termini. El seu objectiu principal és trobar, impulsar i acompanyar projectes industrials innovadors orientats a la mobilitat sostenible.  Volem que aquesta iniciativa sigui una història d'èxit que ens permeti crear models de creixement i posicionar Catalunya com a referent en aquest sector.

¿Quina ha estat la resposta a aquesta crida? Hi ha una voluntat col·lectiva forta a favor d’ aquest projecte?O, com a mínim, un interès manifest per part de la societat?

La resposta està sent realment positiva. En poc més d’un mes hem passat de 5 a 28 entitats que formen part d’aquesta iniciativa. I representen diferents àmbits: l’estratègic, l’industrial, el financer, l’institucional, la innovació i recerca, els mercats. La predisposició de totes aquestes entitats a treballar conjuntament és manifesta, i la considerem un dels grans actius del projecte.

Pel que fa a la presentació de propostes, fins al moment, han contactat amb nosaltres més de 50 empresaris i autònoms per explicar-nos els seus projectes relacionats amb la mobilitat sostenible. A finals d’aquesta setmana (3a de juliol) finalitza el termini de presentació de propostes, i degut a l’interès despertat, ja estem avaluant la possibilitat de fer una segona crida al setembre.

Quins passos o etapes s’han previst a continuació?
Com comentava, l’objectiu inicial de la iniciativa és fer una crida per trobar i impulsar projectes industrials innovadors relacionats amb la mobilitat sostenible. L’avaluació d’aquestes primeres propostes està prevista que finalitzi a finals d’octubre.

Un cop feta la selecció dels projectes per impulsar, s’establirà una planificació per fer-ne l’acompanyament, qüestió que dependrà, en qualsevol cas, de les particularitats i necessitats de cadascun.

I més endavant?
Pel que fa a com ha de ser el futur d’aquest hub de mobilitat sostenible, els participants en la iniciativa estem treballant en dibuixar un escenari a mitja i llarg termini que ens permeti definir nous objectius per a la iniciativa.

¿En quina mesura la transició digital podria contribuir a la seva consolidació?
El futur de la indústria de la mobilitat a Catalunya ha de fonamentar-se en un model basat en el coneixement, la innovació i la sostenibilitat. La digitalització del transport, conjuntament amb altres avenços tecnològics com l’electrificació de diferents tipus de diferents vehicles, o la sensorització, obren una nova dimensió de la mobilitat.

Les TIC no només incideixen en la perspectiva de les funcionalitats que puguin oferir, com ara la connectivitat o les infraestructures per al vehicle autònom. L’aportació més important de la digitalització és transformar la manera en la qual consumirem transport, creant nous models que presentin el transport com un servei, el que es coneix com a MaaS  (Mobility as a Service).

Això sens dubte també tindrà un impacte sobre la sostenibilitat del transport.  Disposem de les eines, de la tecnologia, de l’enginy i de la capacitat d’innovació per pilotar aquests canvis en la direcció adequada. Depèn de nosaltres decidir quin model de mobilitat de futur volem construir.

"Cal pensar en una indústria en l’àmbit de la mobilitat que, amb la capacitat actualment instal·lada en el país, permeti recuperar el pols que sempre hem tingut, tant en la innovació, com en l’exportació i en la internacionalització"

Per què sorgeix ara aquesta iniciativa? L’hem d’entendre en el context del tancament de Nissan, o hi ha altres factors que han propiciat la seva aparició?

Catalunya sempre ha estat un hub productiu de referència en mobilitat. La possible marxa de Nissan de la Zona Franca ens posa davant del mirall i ens interpel·la sobre el futur de la indústria de la mobilitat a casa nostra. Cal pensar en una indústria en l’àmbit de la mobilitat que, amb la capacitat actualment instal·lada en el país, permeti recuperar el pols que sempre hem tingut, tant en la innovació, com en l’exportació i en la internacionalització.

En aquests moments aquesta indústria està duent a terme una important transformació en l’àmbit global que implica la necessitat de fer actuacions per aprofitar el moment. La situació el 2020 requereix una gran capacitat d'adaptació a una gran velocitat: cal passar de la teoria a l’acció.

Des de totes les institucions han sorgit iniciatives per impulsar un nou model econòmic que estigui alineat amb les directrius de la Unió Europea, és a dir un nou Green Deal,a partir d’una estratègia industrial europea que ha de mobilitzar 100 mil milions d’euros fins al 2027 per impulsar projectes.

"El que proposa el hub és impulsar les propostes més competitives per fer-les realitat i treballar per a la industrialització del país i la creació de riquesa"

Aquest hub comportarà la recerca d’un espai físic  per crear un clúster industrial o més aviat s’actuaria amb l’intercanvi d’idees i coneixements?

El que proposa el hub és impulsar les propostes més competitives per fer-les realitat i treballar per a la industrialització del país i la creació de riquesa. No volem que sigui una iniciativa d’intercanvi d’idees i coneixement. Volem que sigui un exemple de passar a l’acció.

Com podrà el hub complir amb aquesta missió i en quines àrees s’implicarà més, és quelcom que conjuntament amb la resta de membres de l’entitat estem analitzant per poder continuar impulsant aquest objectiu en el futur.

Vostè ho comentava fa un moment, Catalunya té una llarga història de la industria de l’automoció i d’indústria auxiliar associada. Però, tradicionalment, l’automòbil s’ha vist com a oposat a la mobilitat sostenible. Què està canviant en l’automoció perquè s’estigui integrant cada cop més en el paradigma de la sostenibilitat?
Des dela Cambra creiem que hem d’apostar per una indústria que ens permeti desenvolupar tot un nou model adaptat al segle XXI. Pensem que Catalunya ha de treballar per un model de mobilitat més sostenible, respectuós amb l’entorn, menys intensiu en carboni i que sigui compatible amb una aposta industrial a llarg termini.

Tal com va assenyalar la directora general d’Indústria, a la jornada que vam organitzar el passat 7 de juliol, Catalunya ha experimentat una progressió molt important en el sector industrial. Industrialment representem un 19,3% del valor afegit brut, i a escala espanyola representem un 25%.

La transformació del sector és irreversible. Apareixeran nous serveis de mobilitat i s’ha de tenir la capacitat d’integrar-los, més enllà de fer una estació de metro o de tren. El procés de transformació que han iniciat les ciutats és imparable. Ciutats referents com Amsterdam, Barcelona, Copenhaguen, Hèlsinki o Munich han decidit reconvertir l’espai urbà precisament amb una mobilitat molt més sostenible i activa.

Tots aquests canvis estan interrelacionats per generar competitivitat en el mercat: comportament dels usuaris, sensibilització mediambiental, green economy, paper fonamental de la tecnologia (Indústria 4.0, connectivitat, IoT, Intel·ligència Artificial).

 

Quines condicions reuneix Catalunya per ser un actor de primer ordre en matèria de mobilitat sostenible?
Som un territori amb grans agents econòmics tractors de tecnologia i solucions de mobilitat, i amb molt de coneixement. El hub, a banda de posar en valor aquest coneixement, ha ser capaç d’entrellaçar iniciatives diverses per aconseguir un espai industrial de referència.

"Si volem impulsar la indústria també necessitem afavorir la creació d’infraestructures que permetin desenvolupar i testejar projectes d’avantguarda i que serveixin per generar un ecosistema innovador amb capacitat per ser un gran referent"

És difícil assolir una mobilitat sostenible sense unes infraestructures que la puguin afavorir. Tenint en compte el dèficit crònic d’inversions per part de l’estat, Podria el hub de mobilitat sostenible actuar com a lobby per reclamar aquestes inversions o, directament, executar allò que l’estat no fa ni sembla que vulgui fer?
Des de la Cambra fem visible contínuament la necessitat d’inversions en infraestructures així com el dèficit existent per part de l’estat en aquest àmbit. Els informes que elabora el Gabinet d’Estudis Econòmics i d’Infraestructures així ho demostren.

Pensem que en l’àmbit de la indústria de la mobilitat sostenible, cal anar fins i tot més enllà. En aquest cas, no només calen infraestructures, com per exemple una xarxa potent de punts de càrrega per vehicles elèctrics o l’arribada del 5G. Si volem impulsar la indústria també necessitem afavorir la creació d’infraestructures que permetin desenvolupar i testejar projectes d’avantguarda i que serveixin per generar un ecosistema innovador amb capacitat per ser un gran referent. La mobilitat sostenible s'ha de testejar: cal fer proves industrials per preveure les tendències de futur i garantir la sostenibilitat de les mesures.

Sens dubte, el paper de les diferents administracions i la col·laboració publico-privada són fonamentals.

En la mobilitat sostenible hi conflueixen l’activitat industrial, l’enginyeria, els inversors, però també les polítiques dels ens locals amb les seves regulacions. ¿Heu contemplat en aquest sentit quin tipus de relació podria establir el hub industrial de mobilitat sostenible amb els ajuntaments?
Des de la perspectiva de l’impuls d’una indústria innovadora al voltant de la mobilitat sostenible, la generació de projectes tractors és fonamental. En aquest aspecte, els municipis han de ser un actor molt important. I és essencial el diàleg i la col·laboració entre els diferents agents, cosa que no sempre succeeix.


 

Etiquetes: 

Relacionats

Article

El Govern ha aprovat el Full de ruta de l’economia circular a Catalunya (FRECC) 2030 per accelerar la transició del nostre país envers una economia més circular i justa que maximitzi el valor dels recursos i que actuï com a palanca de la transformació en un marc de col·laboracions entre actors clau. 

Notícia

La iniciativa “Vallès circular” impulsada pel Consell Comarcal del Vallès Occidental ha rebut aquest matí el reconeixement del Pla Estratègic Metropolità de Barcelona (PEMB) per la seva contribució en forjar aliances multiactor per al foment de l’economia circular

Article

Deu escoles de Vilanova i la Geltrú disposen d'estacions meteorològiques per mesurar i prendre consciència del canvi climàtic. S'han lliurat en el marc de l'escola de formació sobre adaptació climàtica del projecte SCORE.

Butlletí