‘Estem tolerant i acceptant massa. Per aturar la injustícia ambiental hem de ser crítics’

20/09/2010

Tamara Steger dirigeix el Grup de Recerca i Acció Ambiental i de Justícia Social amb seu a la Universitat Central Europea (CEU) a Budapest (Hongria) i compagina aquesta activitat amb les tasques d'investigació al Centre per al Canvi Climàtic i Política Energètica Sostenible de la mateixa Universitat. Activista i investigadora sobre les causes i les conseqüències de la Injustícia Mediambiental, l'ambientòloga, sociòloga i politicòloga Tamara Steger explica amb coneixement, raó i entusiasme els pilars necessaris que vinculen la Justícia, el Medi Ambient i la Salut.

La relació entre les condicions ambientals i la salut humana és molt estreta. Com afecta això a les comunitats més desafavorides?

S'ha demostrat una i altra vegada que la gent pobra i altres grups marginats per motius ètnics, de raça i de gènere (i, jo afegiria a aquesta llista la falta d'educació) tendeixen a patir un deteriorament més gran de les condicions ambientals. El més desconcertant, però, és el fet que dins d'aquests grups els nens són els que tendeixen a haver de suportar més les injustícies ambientals. És encara incert com podrem proporcionar seguretat a les generacions futures.

Quines són les conseqüències en termes de salut?
Els grups socials marginals solen presentar un risc major de malalties relacionades amb el medi ambient, que inclouen des dels trastorns respiratoris i intestinals, així com malalties de la pell, també càncer i altres patologies greus.

Els grups que pateixen discriminació, incloent la gent pobra, tenen simplement menys probabilitats de tenir accés a l'aigua potable de qualitat i l'aigua en general, l'aire net, i les instal·lacions de gestió de residus, entre d'altres beneficis ambientals.També en l'àmbit de l'atenció sanitària, la gent pobra tendeix a tenir problemes amb l'accés al tractament adequat, al cost dels medicaments, etc.

(F)

Qui es veu afectat per la injustícia ambiental?
Existeixen tres segments clau de la societat que experimenten la injustícia ambiental: els qui es veuen discriminats per raons d'ètnia o raça; les persones amb pocs recursos econòmics, i per últim, les dones i els nens. S'han dut a terme estudis significatius als Estats Units que demostren aquest racisme ambiental. El Grup de Recerca i Acció Ambiental i de Justícia Social amb seu a la Universitat Central Europea (CEU) a Budapest (Hongria), anteriorment conegut amb el nom de Programa de Justícia Mediambiental també ha documentat estudis de casos que evidencien injustícies ambientals dins de la comunitat romaní a Europa central i de l'Est, així com als Balcans.

Com podem identificar aquestes injustícies ambientals?
Aquestes injustícies ambientals es caracteritzen freqüentment per un accés més dificultós a l'aigua i per un risc associat desproporcionat a inundacions i una exposició a contaminants, a causa de la discriminació. Hi ha un altre estudi al Regne Unit dut a terme per l'associació Friends of the Earth (Amics de la Terra) que ha demostrat que algunes indústries contaminants tenen més probabilitats d'estar situades als barris més pobres. A més a més, la justícia climàtica porta aquest problema a una escala global on els països més rics del món estan produint la majoria del diòxid de carboni associat al canvi climàtic, mentre que els països més pobres del món n'estan patint les conseqüències.

(F)

És un problema local que s'expandeix globalment...
Però també és important assenyalar que les forces globals en efecte impacten sobre les circumstàncies locals, especialment pel que fa a la pobresa. Mentre que les persones pobres i altres grups marginals a causa de la seva ètnia o raça són més propensos a patir les injustícies ambientals, les dones i els nens dins d'aquests grups són els que més pateixen tal grau d'injustícia: un de cada dos nens al món viu en la pobresa.

Quins factors expliquen l'augment de les desigualtats socials i injustícies ambientals?
Encara que la discriminació i el sexisme juguen un paper decisiu en la injustícia ambiental, altres forces estructurals majors també entren en joc.

Per exemple, una explicació d'aquest augment de la desigualtat social es relaciona amb el domini creixent d'una mentalitat de lliure mercat en què el sistema que comporta domina no només des d'un punt de vista econòmic, sinó també políticament i socialment i es té la creença que és la solució a la majoria dels problemes.

Quins exemples concrets ens en podria donar?
El conjunt de polítiques associades a aquesta mentalitat inclou tendències cap a la privatització, la reducció del rol de l'Estat i d'assistència social de benestar. Per exemple, la privatització de l'aigua està associada amb l'accés reduït que en tenen les persones pobres.

Com podem posar fi a aquestes injustícies ambientals?
Aquesta és una pregunta difícil amb la qual lluito cada cop que intento definir els meus següents passos com a investigadora i activista. El punt central d'aquesta recerca és, sens dubte, la voluntat de combatre el racisme, la pobresa i la discriminació.

I com podem aturar-los?
Crec que podem aturar aquestes tendències treballant cada dia per la justícia. És, de fet aquest dia a dia el que ens revela com motivem el racisme, la pobresa, la discriminació i el sexisme. Personalment, m'atreviria a dir que estem tolerant i acceptant massa, i alhora aquestes actituds es veuen legitimades.

(F)

Amb quines eines comptem?
Per combatre el racisme, la pobresa, la discriminació i la injustícia ambiental es requereix una habilitat social increïble per identificar quan una cosa és bona per a nosaltres o no per després poder prevenir-la o canviar-la. Hem de ser crítics. I, segons sembla, tal com són les coses, seguim sent seduïts i confosos per títols temptadors, com ho són el 'desenvolupament', el 'progrés', la 'modernització' i 'eficiència', que haurien d'haver-se convertit, ara ja en cada vegada conceptes més sospitosos per a les víctimes que es troben sense un accés a aigua potable, així com aire i terrenys sense contaminar, per no parlar de llocs de treball i de la dignitat humana ... o, en definitiva, la base de la nostra existència i  mitjans de vida, i finalment la qualitat de vida.

Som seduïts per paraules que maquillen els problemes...
Els resultats es troben en aquestes paraules seductores i el poder que tenen sobre el terreny en la vida quotidiana de moltes persones. Paraules que de vegades vénen a significar un augment de les prestacions per només unes poques persones al món, mentre que una gran majoria de la població mundial viu en la misèria o en la lluita per arribar a final de mes.

(F)

Quines altres paraules s'han utilitzat per encobrir aquestes desigualtats socials?
Un altre conjunt de paraules seductores, per exemple, que han tingut un impacte negatiu enorme en la nostra capacitat per aturar la desigualtat social en general, són els mots 'lliure' i 'llibertat', ja que s'apliquen als intercanvis econòmics i al benefici individual .El sistema de lliure mercat tal com és avui, ens construeix a nosaltres com a individus i consumidors, però en realitat som molt més: persones que viuen en móns socials dins de rols múltiples i variats, que intenten tenir una bona vida. Si ens posicionem només com a ‘individus' en el sistema de ‘lliure' mercat, que opera en l'actualitat, hem de tenir en compte que això ja ens deixa a molts de nosaltres, sense mitjans de subsistència. En el moment que ens veiem nosaltres mateixos com a individuals, se'ns fa difícil alliberar el nostre potencial a l'hora d'unir-nos i crear un moviment social per la justícia mediambiental.

Quins passos hauríem de donar per estar més a prop de la justícia ambiental?

Un dels passos importants cap a la justícia ambiental és, precisament, el fet d'evitar paraules seductores com aquestes; i per contra, recórrer a la nostra experiència, expressant i compartint aquesta experiència recolzada per actes importants de canvi social. Donar suport o desafiar les polítiques, formar coalicions actives a totes les escales per fer que la Justícia Mediambiental tingui cabuda i questionar, també, les paraules seductores.

(F)

Quina ensenyança en podem extreure de la crisi econòmica i del model aplicat?
La recent crisi econòmica demostra fins a quin punt aquestes paraules i conceptes són poderosos. Encara estem aplicant el mateix enfocament que de manera clara ha estat infructífer en el passat, potser fins i tot afegint-hi altres paraules seductores noves. Per exemple, seguim creient que el creixement econòmic i el desenvolupament tal com s'ha fet fins ara és la cura, tot i les experiències de moltes persones arreu del món que viuen en condicions molt i molt dolentes i que tenen dificultats per alimentar les seves famílies i a ells mateixos amb suficient aliment, aigua potable i aire net.

Quines són les zones més afectades a Europa per la injustícia ambiental?
La injustícia mediambiental existeix a tot Europa, però especialment allà on hi viuen les comunitats i la gent més pobra. Alguns dels casos més flagrants d'aquesta injustícia són perpetrats en contra de les ètnies minoritàries i els treballadors immigrants. Tot i això, encara necessitem investigar més per poder analitzar quin és el rol de la pobresa en la injustícia ambiental. Un estudi al Regne Unit, per exemple, va demostrar-ne aquesta relació. Falta però estendre aquests estudis a altres parts d'Europa. Un factor clau a l'hora de promocionar la justícia mediambiental és la salut ocupacional. Per tant, necessitem treballar encara més en aquesta direcció.

Etiquetes: 

Relacionats

Butlletí