“El millor kilowatt és el no consumit”

Joan Herrera, director d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat.
Periodista. Cap de redacció de continguts propis de Sostenible.cat
26/07/2023 - 11:16

La impressió que tinc és que les comunitats energètiques impulsades per l’administració tenen una dimensió de 360 graus: es casa l’interès de veïns i usuaris amb el sector industrial i logístic. 

Joan Herrera és actualment director d’Acció Ambiental de l’Ajuntament del Prat de Llobregat. Advocat de formació, ha estat molts anys vinculat a la primera línia de la política des de la lluita per la preservació del medi ambient, a més de dirigir l’IDAE (Institut per a la Diversificació i Estalvi de l’Energia al Ministeri de Transició Energètica) fins a finals de 2019. Ara combina la tasca municipal amb la docència en dret de l’energia a la Universitat Rovira i Virgili (URV).

En aquesta entrevista parlem de comunitats energètiques locals i els mecanismes de l'administració pública per impulsar i consolidar noves formes de consumir i compartir l'electricitat als municipis d'arreu del territori.

 

Quin és el paper de l’administració local en la transició energètica?

L’administració local és clau tant en el diagnòstic i la proposta com en el procés de dur a terme la construcció d’aquestes comunitats energètiques. Quan una administració local hi és, els usuaris se’n refien més, ja que ràpidament desapareix aquest possible afany de lucre de l’empresa privada. La impressió que tinc és que les comunitats de l’administració tenen una dimensió de 360 graus: es casa l’interès de veïns i usuaris amb el sector industrial i logístic. 

 

Són les comunitats energètiques una possible solució i una aposta ferma per part dels ajuntaments per assolir aquesta transició?

Hi ha de tot. El problema és que moltes comunitats han tirat endavant per pura insistència. Tens unes directrius que et marquen un camí, però el problema de fons és que als ajuntaments els falten recursos i gent especialitzada. És paradoxal, ja que als ajuntaments els falta molta musculatura en temes ambientals i energètics.

"Hem acompanyat a 1.200 persones en l'anàlisi de la seva factura, assolint un estalvi mitjà de més de 300 euros a l'any."

La no transposició de la directiva sumada a la falta de recursos interns és el principal hàndicap perquè els ajuntaments s'hi vulguin implicar al 100% i siguin claus per canviar la ciutat i el poble.

També a l’hora de relacionar-se amb sectors econòmics i ciutadania.

 

Què és “La Casa de l’Energia” de l’Ajuntament del Prat?

És l'espai de referència per a la transició energètica al municipi. Acompanyem els vulnerables, evidentment, però també treballem amb la ciutadania en general, comunitats de propietaris, instal·ladors i gent jove. Tenim una sala d'exposició on es veuen els consums d'una casa eficient i una altra de no eficient, que crida molt l’atenció, i hem acompanyat a 1.200 persones en l'anàlisi de la seva factura, assolint un estalvi mitjà de més de 300 euros a l'any. Venen molts grups escolars, comunitats de propietaris... volem que sigui l'epicentre de la transició energètica de la ciutat, i també la seu de la comunitat energètica del municipi: Energia del Prat.

 

De quina manera l'administració local i supralocal pot incidir en tot allò vinculat a la lentitud de tràmits en la línia de les autoritzacions, les llicències o ajuts?

Nosaltres hem presentat al·legacions al darrer Reial Decret per regular les comunitats energètiques del Ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol, però ​​sense un lideratge de l'administració és impossible. Com entenem una comunitat energètica? Com a simple autoconsum, no, evidentment.

" El món energètic dels anys vinents és desconegut i hem d'oferir moltes més coses: reduir el consum de gas, impulsar l'aerotèrmia, afavorir l'emmagatzematge d’energia o promoure la mobilitat elèctrica compartida."

Quan l'ajuntament lidera la construcció d'una comunitat, a més, sorgeix la capacitat de competir amb les grans elèctriques per a la distribució de l’energia. Hem desplegat una gran quantitat de potència arreu del municipi, però això no seria possible sense totes les persones implicades en el projecte.

Gràcies a totes les passes que hem avançat cada cop tenim més energia i més barata, que es reparteix en comunitat. 

 

Comunitat energètica té molt més de comunitat que d’energètica, de vegades. Què significa realment i quin canvi profund proposa?

Es planteja un marc de comunitat on qualsevol veí participa en la governança d’aquesta. Hem creat un marc on formes part de l'associació i la participació és oberta i voluntària. Hem començat molt fort en l'autoconsum, però l'objectiu és la gestió de la demanda o la flexibilitat, entre d’altres.

"El millor quilowatt és el no consumit, i això ha de ser sempre així, però el que consumim ha de ser d’origen renovable i, si es pot, elèctric. "

El món energètic dels anys vinents és desconegut i hem d'oferir moltes més coses. Per exemple: reduir el consum de gas, impulsar l'aerotèrmia, afavorir l'emmagatzematge d’energia o promoure la mobilitat elèctrica compartida.

Al Prat tenim 12 vehicles elèctrics compartits al carrer que formen part de la flota municipal. La combinació d’energia i comunitat ens situa al servei de la ciutadania i de les empreses.

 

La indústria té un paper fonamental, però no sembla que s’hi hagin sumat gaires per ara.

Si et soc sincer, al Prat ens hem trobat en una gran col·laboració de petites, mitjanes i fins i tot grans empreses. Tot depèn de com t'ho plantegis: per a un grup de veïns serà difícil iniciar un projecte comú amb una empresa, però la gràcia de com operar des del municipi és establir relacions amb sectors empresarials que es poden permetre desplegar fotovoltaica, però que alhora serà aprofitada per la ciutadania. Estem entrant cada cop més en sectors industrials: la majoria dels megawatts que s'estan generant es produeixen en cobertes de polígons industrials que cedeixen les seves teulades, i això permet tenir excedent per a la ciutadania i, per tant, energia més barata i sostenible.

 

Falta encara molta pedagogia en l’ús i el consum de l’energia?

L’encariment del preu de l'electricitat ha multiplicat la sensibilitat ciutadana cap al seu consum i gestió. Un dels objectius és aterrar el discurs de les empreses que proveeixen serveis d’energia elèctrica, així com millorar l'alfabetització energètica. El millor quilowatt és el no consumit, i això ha de ser sempre així, però el que consumim ha de ser d’origen renovable i, si es pot, elèctric. Tenim l'eina per a la col·laboració local de l'administració, ciutadania i empresarial, i hem de tenir la responsabilitat d'articular-ho, perquè sinó deixarem el sector en una lògica d’empresa privada i de negoci.

 


 

Relacionats

Article

La flota municipal de cotxes elèctrics compartits suma 4 nous vehicles, un d'ells, una furgoneta. El servei de transport públic compartit ha suposat l'estalvi de 9 tones d’emissions de CO2 en els gairebé 4.000 desplaçaments que s’han realitzat durant els primers 10 mesos de funcionament.​

Article

Les parròquies se sumen a Energia del Prat amb plaques fotovoltaiques a les cobertes de les esglésies de Sant Pere i Sant Pau i de la Mercè. Amb aquestes noves instal·lacions, la comunitat local d'energia arribarà a produir 1.225kW.

Notícia

La comunitat podrà abastir d’energia 100% renovable i local a 900 llars, comerços i empreses mitjançant una potència fotovoltaica de fins a 1,2MW durant els pròxims anys

Butlletí