"A la llarga, ser sostenible sempre és més econòmic"

28/06/2010

L'activista ambiental Jim Merkel ha visitat recentment Barcelona per donar receptes d'estil de vida sostenible a la seu de la Fundació Terra. Autor de diferents llibres, l'últim i més conegut Simplicidad radical' (Fundació Terra, 2007), Merkel va treballar dotze anys a la indústria militar nord-americana, fins que, tip d'aquesta vida, va decidir abandonar-ho tot i dedicar els esforços a millorar la vida del planeta i, també, la seva.

Com era la seva vida abans de trencar amb tot i decidir-se a treballar pel medi?
Tenia vint anys i treballava d'enginyer, dissenyant aparells electrònics secrets per a l'exèrcit nord-americà. Després, els venia a exèrcits de països de l'OTAN. Era jove, guanyava diners i volava en primera classe. Això em feia sentir important. Però aviat em vaig adonar que també veníem armament a dictadors.

Va rebre pressions dels militars perquè no deixés la feina?
Em van informar que si revelava els secrets que coneixia em matarien. O sigui que no he dit mai res...

El vessament de fuel de l'Exxon Valdez a Alaska (març del 1989) va ser el desencadenant de la seva decisió...
Sí, era de viatge de negocis a Suècia i ho vaig veure per la televisió, al bar de l'hotel. Em vaig sentir culpable perquè feia servir l'avió constantment, i anava amb cotxe a la feina, tot i que era al costat de casa. Els combustibles fòssils impregnen la nostra vida. En aquell precís moment vaig saber que havia de canviar.

I nosaltres, com podem fer-ho?
Podem fer canvis petits, però importants: anar a la feina amb bicicleta, comprar aliments biològics i produïts a prop de casa, tenir una casa més petita, tenir un cotxe més petit, o no tenir-ne, canviar l'ordinador cada 5 o 6 anys, en lloc de cada any, fer vacances al  país. Es tracta de consumir menys. Hi ha un miler d'opcions que són sostenibles.

(F)

Creu que n'hi ha tantes com de no sostenibles?
Sí, cada cosa que fem, la podem fer d'una altra manera. No tot ha de ser acció, també podem quedar-nos quiets. Als Estats Units i a Europa, la gent té massa coses al cap, tothom va amb pressa. Estem permanentment insatisfets, i quan som amb els fills o amb la parella, tenim el cap a una altra banda. Sostenibilitat és també cultivar la calma i sentir-nos més relaxats i feliços. Si deixem de consumir compulsivament, podrem viure amb la meitat o una quarta part dels diners.

Hi ha gent que no es pot permetre comprar aliments biològics i ha de fer la compra al  supermercat.
Fa vint-i-un anys que visc amb 5.000 dòlars l'any, i he viscut tant a la ciutat com a la muntanya. Compro roba usada (la camisa que porto té  uns quants anys), comparteixo casa, tinc un hort al jardí de casa... Hi ha gent que diu que el menjar biològic és car, però es compra un cotxe de 30.000 dòlars. Tot és qüestió de prioritats. A la llarga, ser sostenible sempre és més econòmic.

Què n'opina d'Internet i les noves tecnologies?
Faig servir Internet, però no tinc telèfon mòbil. No vull tenir un tumor al cap pel fet de tenir un mòbil, i no m'agrada que m'interrompin amb trucades. Si les noves tecnologies desapareixessin algun dia seria feliç! M'estimo més tenir una conversa cara a cara amb els amics en lloc de davant l'ordinador.

Però són útils per a moltes coses: donen suport social, fan companyia...
Depèn. Li posaré un exemple. Quan era professor al Darmouth College, una de les universitats més importants dels EUA, tenia una estudiant africana que em va explicar que, al seu poble, quan tenia un problema, podia comptar amb l'ajuda de tothom. A la universitat, quan té un problema, no l'ajuda ningú. Se sent sola, malgrat Internet i totes les tecnologies que pot utilitzar.

Crec que la tecnologia ens aïlla, tenim més depressions que mai. A alguns nens nord-americans els han diagnosticat el desordre per dèficit de natura. Són criatures que només se senten còmodes tancades a l'habitació, davant l'ordinador, i si surten a l'exterior tenen por de seure a l'herba, dels cucs...

Com hauria de ser l'educació dels infants, al seu parer?
Amb vida a l'aire lliure i treballant en contacte amb la natura. Hi ha moltes coses que poden fer per aprendre: cultivar hortalisses, construir cabanes, fer joguines, cosir, dibuixar i pintar... Amb això poden aprendre igualment geometria i matemàtiques. Personalment, admiro el sistema educatiu que va instal·lar Gandhi a l'Índia dels anys 40, en què els infants aprenien treballant.

Volem començar a portar un estil de vida sostenible. Per on comencem?

Un bon punt de partida és el menjar: podem consumir productes locals. Tindrem molts avantatges, com ara que no dependrem de l'economia global. Si fem vida local, ens divertim a la nostra àrea, hi comprem la roba i el menjar, i hi eduquem els nostres fills,  contribuirem a la sostenibilitat. Als EUA hi ha un moviment anomenat "localvore", que ja és una nova paraula al diccionari. Resumeix un moviment cultural: gent que menja productes locals, gairebé és una nova espècie.

Té connotacions positives o negatives?
A la gent li encanta. A més, no ho fan només els alternatius, el moviment agafa tot l'espectre polític. Els conservadors, per exemple, veuen molt bé donar suport als negocis dels seus veïns en lloc d'anar a comprar a la gran superfície, que s'endú tots els diners a la seu multinacional.

Com es pot evitar aquest poder de les multinacionals?
En primer lloc, hem de conèixer bé els mitjans de comunicació per no deixar-nos manipular. I el millor que podem fer és desfer-nos de la televisió. Jo no en tinc des que tenia 18 anys, i ara en tinc 52.

Però el més important és no comprar els seus productes. Sí, és més barat comprar un producte fet per una nena de 13 anys, però, on ens aturarem? Encara serà més econòmic un producte fet per una nena de 9 anys: té un cos més més petit i menja menys. Hem de dir prou!

Prepara algun altre llibre ara mateix?
Sí. He dissenyat un pla per tenir un planeta totalment sostenible d'aquí a 100 anys. Bàsicament, es tracta que les famílies tinguin un únic fill. Amb 100 anys, la població mundial disminuiria dels 7.000 milions de persones actual, als 1.000 milions. Ara, la situació és insostenible. Cada ésser humà fa servir un 40% més dels recursos que hi ha a la Terra, i el ritme d'extinció d'espècies és mil vegades més ràpid que el ritme natural. Si no ho aturem, arribarem al col·lapse.

Relacionats

Acte
15/06/2019 - 11:30
La Fàbrica del Sol
Acte
27/06/2019 - 18:00
La Fàbrica del Sol. Passeig Salvat Papasseit, 1. Barcelona
Acte
13/06/2019 - 18:00
Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de la UPC Avinguda Diagonal, 649, Barcelona

Butlletí