El sistema agroalimentari mundial és responsable d’entre el 21% i el 37% del total d’emissions globals netes dels gasos amb efecte d’hivernacle antropogènic. Per posar focus a aquesta realitat, la campanya “Your Plate, Your Planet” explica com les polítiques alimentàries locals són imprescindibles davant l’emergència climàtica i fa una crida internacional als municipis i als seus habitants perquè assumeixin compromisos per impulsar polítiques alimentàries que assegurin l’accés a aliments suficients, agroecològics, saludables i nutritius per a tota la població amb el Repte de Barcelona per a la Bona Alimentació i el Clima (de l’anglès ‘The Barcelona Challenge for Good Food and Climate’).
Les pandèmies són impredictibles però hi ha deu factors que sabem amb tota seguretat que estan vinculats a la seva aparició. Són aquests que descrivim a continuació. Podem tractar de gestionar-los de forma convenient o seguir com fins ara: fent quasi tot el possible per tal que la propera pandèmia esclati com més aviat millor.
Si s’incrementés l’exposició als espais verds fins a nivells de NDVI equivalents a que cada ciutat tingués el 25% de la seva àrea coberta per espai verd en 1.027 ciutats europees, incloent Barcelona, Londres o Viena, s’evitarien 42.968 morts anualment.
Carles Castell és responsable de seguiment de programes i accions ambientals a Àrea d’Acció Climàtica de la Diputació de Barcelona. Doctor en Ecologia i investigador del CREAF durant anys, s’ha especialitzat en la conservació dels espais naturals. A través del Pacte d'Alcaldies pel Clima i l'Energia, coordina accions de mitigació i adaptació al canvi climàtic en els municipis. En el marc de les estratègies d’adaptació, un dels eixos que aborda és el de les Solucions basades en la Natura (SbN), com una eina que permet recuperar espais degradats i fomentar el contacte de les persones amb el verd urbà; accions amb un gran impacte positiu sobre el territori i la qualitat de vida de les persones.
Can Cabanyes és un espai natural de 8 hectàrees situat al sud de Granollers, a tocar del riu Congost. Aquest indret ha passat de ser un solar de pins pinyoners al costat d’un antic dipòsit de residus de runa i deixalles a un espai de gran importància biològica, inclòs com a part del riu Congost al a Xarxa Natura 2000. Els aiguamolls han esdevingut una parada obligatòria en l’educació ambiental de la ciutat i voltants, i rep la visita diària de fins a 400 persones. Xavier Romero és Tècnic de Medi Ambient i Medi Natural de l’Ajuntament de Granollers, i el gestor principal del projecte.
A la perifèria de Mollet del Vallès s’hi troben el parc dels Pinetons i l’espai rural dels Gallecs, dues àrees periurbanes connectades per un camí rural que conformen una matriu paisatgística diversa. Amb l’objectiu de recuperar els valors agraris que tradicionalment han cobert el paisatge, aquest espai ha esdevingut el pulmó verd de Mollet, l’hàbitat d’una gran biodiversitat, 203 espècies d'animals i vegetals, i un punt de referència per a l’educació ambiental de la ciutat. Parlem amb Raul Broto, regidor de Justícia ambiental, transició energètica i ecologisme de Mollet, que actualment està a càrrec del projecte.
La Lídia Blanch és dinamitzadora de l’Hort al terrat que hi ha a l’Espai Jove La Fontana, a Gràcia. Aquesta iniciativa, impulsada per l’Ajuntament de Barcelona mitjançant l’Institut Municipal de Persones amb Discapacitat, promou la creació i el manteniment d’horts urbans en espais en desús d’equipaments socials per part de persones amb trastorn mental. El manteniment d’aquest hort aporta múltiples beneficis pels participants i els organitzadors del projecte, i representa una oportunitat per dur a terme una tasca comunitària i trencar l’estigma associat al trastorn mental.
Darrere del retorn a la natura estem promovent-ne un ús des d’una mentalitat urbana que ens porta directament al model Collserola: una muntanya de lleure massiu, sense biodiversitat, devastada. Caldria arribar a un pacte nacional sobre la relació amb l’entorn.
Des del Barcelona Lab for Urban Environmental Justice and Sustainability (BCNUEJ) ja fa anys que estudien els impactes que tenen les àrees verdes i les Solucions basades en la Natura (SbN) per a resoldre els reptes de les ciutats. Es tracta d’un laboratori fundat per l’ICTA de la UAB i l’Institut de Recerca de l’Hospital del Mar, que més enllà dels beneficis que tenen aquests espais en les ciutats, posa el focus en els fenòmens que poden desencadenar, com les desigualtats socials o la gentrificació verda; i com aquests factors determinen les possibilitats de governança d’aquests espais. La Filka Sekulova n’és investigadora, amb una llarga experiència en l’estudi de la natura urbana des dels camps de la psicologia, l’economia i la justícia ambiental.
L'Observatori del Deute en la Globalització organitza un grup de lectura i un cicle de formacions i tallers per abordar les dimensions del col·lapse i teixir estratègies de resposta des del suport mutu.
El Dia de l’extralimitació ens indica a partir de quina data de l’any l’impacte agregat del consum global exhaureix la part renovable de recursos que li tocava per a tot l’any, provocant fenòmens irreversibles de destrucció o degradació dels sòls, la biodiversitat i múltiples recursos vitals.
Terra
