Reus avança en el planejament estratègic de les zones verdes com a xarxa ambiental que integri ciutat i entorns rural i natural

04/04/2022 - 11:36

L'Ajuntament de Reus disposa ja de l’Avanç del Pla estratègic de zones verdes de Reus, el document amb el qual avança en l’objectiu del Govern de Reus de planificar de manera estratègica la gestió de les zones verdes de la ciutat; i avançar en la transformació sostenible de la ciutat i fer front als reptes de l’emergència climàtica.

El document, finançat a través del Pla per a la Reactivació EConòmica i Social de Reus, suposa el punt de partida per posar en el primer del pla del planejament urbà la infraestructura verda i la infraestructura vinculada als recursos hídrics, i posar-les així en valor com a xarxa ambiental que integri la ciutat i l’espai públic amb l’entorn rural i natural.

Per fer-ho, l’avanç inclou una acurada diagnosi prèvia de l’estat de les zones verdes a Reus i les possibilitats de creixement; i fixa indicadors per avaluar la gestió actuals i futures de les zones verdes.

En l’escenari actual, Reus té uns 747.000m2 de zones verdes, el que suposa 6,92m2/habitant. L’Avanç del Pla Estratègic de Zones Verdes preveu un escenari potencial amb el que la ciutat podria tenir 1,8 milions de m2 de zones verdes; 16,71m2/habitant; molt per sobre dels 10-15m2/habitant que recomana l’OMS. Aquest escenari potencial contempla les zones verdes qualificades com a sistemes d’espais lliures al planejament vigent no executades; i el seu desenvolupament depèn principalment dels propietaris privats dels terrenys.

L’avanç assenta les bases del futur Pla estratègic de les zones verdes, a realitzar en una segona fase, a través d’un procés participatiu i en coordinació amb altres plans com Reus Horitzó 32, el Pla d’Acció per l’Energia Sostenible i el Clima, el Pla de Mobilitat Sostenible o el Pla d’Acció d’Urbanisme Feminista, entre altres.

El document avança propostes d’acció que es fonamenten en els 4 criteris següents:

  • La renaturalització de la ciutat i la reconstrucció de connexions ecològiques.
  • Fomentar la reconnexió cívica entre el centre urbà i l’entorn rural a través de la regeneració del paisatge periurbà.
  • Prioritzar les intervencions en els barris més vulnerables per potenciar la inclusió social.
  • Proposar estratègies de gestió del verd urbà, basades en l’ús de recursos de baix impacte ambiental i la incorporació i foment de serveis propis de l’ecosistema.

A partir d’aquests criteris, l’avanç planteja actuar en tres línies estratègiques:

  • Renaturalització del nucli urbà: Renaturalitzar el centre històric, incorporant vegetació i paviments permeables en els eixos cívics, places i equipaments públics que actuïn com a refugis climàtics mitjançant la recuperació de la gestió de l’escorrentia d’aigua com a element estructurador de l’espai públic.
  • Desenvolupament dels parcs no executats i amb potencial d’incorporar verd al nucli urbà: Incrementar les superfícies de zones verdes al nucli urbà, desenvolupant parcs urbans del sistema de zones verdes no executades complementàriament a la renaturalització que n’afavoreixi la continuïtat biològica com a connectors verds, entre teixits en la trama de camins d’aigua d’escorrentia de l’espai urbà.
  • Potenciar corredors verds en barrancs i rieres per a la reconnexió entre la ciutat i el paisatge agrari: Potenciar els barrancs i rieres com a corredors verds, desenvolupant les zones verdes no executades prioritzant-ne els trams que afavoreixen a una millor accessibilitat i connectivitat biològica entre l’entorn urbà i el paisatge agrari i recuperant-los com a veritables connectors biològics del territori reusenc.

Totes tres estratègies persegueixen el triple objectiu:

  • Recuperar l’aigua per al sistema de zones verdes urbanes.
  • Millorar la qualitat de la vida urbana i la salut mitjançant la inclusió social.
  • Fer front als efectes del canvi climàtic mitjançant la recuperació del paper estructural de les zones verdes.

El document avança propostes per assolir aquesta objectius, agrupades en propostes ambientals i propostes socials:
 

Propostes ambientals

  • Recuperació dels sistemes urbans de drenatge sostenible i de l'aigua d'escorrentia; com ja s’està fent al passeig de la Boca de la Mina i al parc del Lliscament.
  • Aprofitament de les aigües de mines i pous, en la línia que ja està fent Aigües de Reus
  • Analitzar els balanç hídric i de matèria orgànica de les intervencions.
  • Afavorir la connectivitat física i ecològics entre les zones verdes, aprofitant els camins de l'aigua, més enllà de barrancs i rieres.
  • Introduir vegetació autòctona o adaptada de baix consum d'aigua i baix manteniment.
  • Promoure la incorporació del verd en l'edificació amb l'objectiu de naturalitzar els edificis.
  • Promoure la creació de refugis climàtics, més enllà dels espais qualificats d'espais lliures al planejament, incorporant espais qualificats d'equipaments, especialment parcel·les no edificades o d'ús intens con centres cívics o educatius.
  • Dissenyar el traçat de vies i camins des de l’interior de la ciutat fins la zona periurbana i l’entorn rural, com a connectors entre la ciutat i el camp; i establir punts clau com a portes d'accés.
  • Apostar per les energies renovables per assolir l’autoabastament en els serveis d’enllumenat públic, reg, tecnologies TIC, etc.
     

Propostes socials

  • Incrementar la renaturalització, en especial en les actuacions a vies d’accés a la ciutat i eixos cívics, prioritzant que les zones urbanes amb menys dotació de verd per habitant i menors índex d’habitabilitat. Els projectes del raval de Santa Anna i del carrer Ample van en aquest línia.
  • Estudiar junt amb el pla de mobilitat com minimitzar la circulació de vehicles i potenciar la vianalitat i ciclabilitat, i ampliar la renaturalització de les vies amb menys arbrat, reduint l’espai dedicat als vehicles motoritzats. El desplegament del Pla estratègic de la bicicleta permetrà fer un gran pas de gegant en aquesta línia.
  • Garantir l'accés a les zones verdes per a tota la ciutadania, oferint condicions de seguretat a les persones usuàries; i garantir especialment l'accessibilitat universal sense barreres arquitectòniques.
  • Incloure la perspectiva de gènere en la creació i gestió de les zones verdes, d’acord al Pla d’acció per a l’ordenació urbanística des de la perspectiva de gènere; així com la inclusió social, com hem fet amb el desplegament de les rajoles guia per a invidents.
  • Facilitar l'accés fàcil a peu, bicicleta, transport públic i VMP a les zones verdes, prioritzant-los en front dels vehicles motoritzats.
  • Incorporar dotacions adaptades a la diversitat funcional en equipaments de: jocs infantils, elements de salut i exercici, wc i canviadors públics.
  • Prioritzar la creació d’espais d’estada que fomentin l’ús de l’espai a persones grans, famílies, joves i infants.
  • Incorporar a la ciutat els ingredients necessaris per a potenciar entorns escolars, espais d'arribada i sortida, més habitables, sostenibles, inclusius i jugables.
  • Preveure la participació ciutadana tant en el desenvolupament del Pla Estratègic com en la proposta i implementació dels projectes d’actuació en les zones verdes i la renaturalització.

 

Municipis: 
Baix CampReus

Relacionats

Article

El Ple municipal de Viladecans de juny va aprovar per unanimitat la declaració formal de “Viladecans, ciutat amiga de les abelles i dels pol·linitzadors silvestres”, per tal de reconèixer el paper essencial d’aquests insectes pel que fa al manteniment dels ecosistemes terrestres, en la producció agrícola i en la seguretat alimentària. Per aquest motiu, la ciutat es compromet a continuar treballant per al desenvolupament del programa municipal Bee Happy, que vol implementar actuacions que permetin contribuir a la conservació dels pol·linitzadors silvestres.

Article

Granollers inicia una transformació verda de la ciutat amb el projecte Connecta Congost Natura 2025 (link is external), que es converteix en el primer tram d’una anella verda al voltant de la ciutat i que connecta amb el nucli urbà. Es tracta d’una actuació de gran magnitud que obre el riu a la ciutat i renaturalitza l’entorn del Congost, tant el riu, el parc com el passeig fluvial, en benefici de la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest projecte inclou la renaturalització del riu i el Parc del Congost i rep una subvenció de 3 milions i mig d’euros dels Fons Next Generation.

Article
Foto: Alba Rodriguez

Foto: Alba Rodriguez

El projecte Tarragona Greenbelt'26 de renaturalització d’espais urbans i periurbans de l’Anella Verda ha estat un dels projectes seleccionats per rebre el finançament de la convocatòria d’ajuts al foment d’actuacions dirigides a la renaturalització i resiliència del fons europeu Next Generation.

Butlletí